xelu.net
 
assaig (12)
club de lectura (10)
:: Adolf (10 comentaris)
:: El Juego de Ender (8 comentaris)
:: El nombre del viento (22 comentaris)
:: L'elegància de l'eriçó (15 comentaris)
:: L'illa del tresor (23 comentaris)
:: La nit porpra (8 comentaris)
:: Les amnèsies de Déu (26 comentaris)
:: Mil sols esplèndids (13 comentaris)
:: The given day (Cualquier o (7 comentaris)
:: Tot el que podríem haver (25 comentaris)
còmic (5)
literatura juvenil (25)
novel·la (167)
 
top 10 visites llibres
:: Un mundo sin fin (133809 visites)
:: No Country For Old Men (130533 visites)
:: L'elegància de l'eriçó (111945 visites)
:: Travels in the Scriptorium (111812 visites)
:: Un trabajo muy sucio (107855 visites)
:: Antarctica (Faber & Faber, (106415 visites)
:: A Game of Thrones (Juego d (104614 visites)
:: The Book Thief (104382 visites)
:: Una Tempesta (104208 visites)
:: The Catcher in The Rye (El (103795 visites)
 
BitWorks - Disseny web, allotjament web (hosting), disseny gràfic, programació, bases de dades i venda de material informàtic
 
PARTICIPA A XELU.NET
xelu.net >> àgora 2.0 >> llibres (219 llibres disponibles) >> L'elegància de l'eriçó
àgora 2.0: cuina | jocs | llibres | música | cinema i tv | teatre | materials | rutes | qui és qui?

L'elegància de l'eriçó

Autor/a del llibre: Muriel Barbery

CLUB DE LECTURA:
Març i abril de 2010
Aquest llibre ha rebut 111945 visites

L'elegància de l'eriçó
introducció al club
sinòpsis
biografia de Muriel Barbery
diari de lectura (6)
debat sobre el llibre (15 comentaris)
l'últim per llegir

club de lectura

 

El Club de Lectura de xelu.net es funda amb l'ànim de traspassar les barreres físques de les distàncies i oferir a un grup de persones la possibilitat de intercanviar experiències i opinions sobre una de les aficions que segur que ens agrada més a tots: llegir. És un club absolutament obert a tothom i que funcionarà, de moment, amb un caire trimestral.

 Després de les votacions efectuades en el fòrum, ja tenim els resultats finals de les votacions. I aquests són:


1-L'elegància de l'eriçó - 10 punts
2-Herba d'enamorar - 7 punts
3-El club eròtic dels dimarts - 6 punts
4-Els jugadors de whist, Els 3 mosqueters, Todo lo que podríamos haber sido tu y yo si no fuéramos tu y yo, La soledad de Charles Dickens i Assaig sobre la ceguesa - 3 punts
5-La aventura del tocador de señoras - 2 punts
6-El símbol perdut i Perdona si et dic amor - 1 punt

O sigui que declarem guanyador L'elegància de l'eriçó. Comencem doncs la lectura del llibre que ha de durar fins el 18 d'abril. Després començarem el debat. Bona lectura a tothom!

 

 

sinòpsis
Madame Michèle, de nom Renée, vídua de cinquanta-quatre anys, és la portera d'un bloc de pisos al número 7 de la rue de Grenelle de París. Autodidacta, el seu jardí secret és l'art, la lectura, la música..., una àmplia cultura que oculta als seus veïns, ja que, ¿on s'és vist que de la boca d'una portera surtin frases erudites? Paloma, dotze anys, filla del ministre que habita al cinquè pis del mateix immoble, també dissimula a la família i als amics la seva intel·ligència brillant de nena superdotada, i ha decidit posar fi a la seva vida, ja que ¿quin sentit té dur una existència buida com la dels adults? Tant la Rennée com la Paloma se'n surten prou bé amb el seu paper d'ocultadores ingènues. Fins que un bon dia, el senyor Kakuro Ozu s'instal·la a l'apartament del quart pis i, de sobte, la vida de tots els seus habitants canvia.

biografia de Muriel Barbery
Muriel Barbery (Casablanca, 1969) és una escriptora francesa i professora de filosofia. Va estudiar a l'Escola Normal Superior i després fou professora a la UIMP de Saint-Lô. Actualment resideix al Japó. A l'any 2000 va aparèixer la seva primera novel·la Una llaminadura (Une gourmandise) que és una crítica a la recerca d'un gust desconegut. Fou traduïda a 12 llengües. El 2006 publicava L'elegància de l'eriçó (en francès L'élégance du hérisson) que fou la sorpresa editorial de l'any, amb més de 600.000 exemplars venuts i que ocupà durant 30 setmanes el número 1 de vendes. Aquesta novel·la ha rebut diversos guardons i ha estat traduïda a més de 50 llengües. En català ha estat traduïda per Edicions 62.

enllaços

No hi ha enllaços per a aquest llibre


debat sobre el llibre

 

Aquest serà l'espai central de debat sobre el llibre. Els debats sempre començaran finalitzat el període de lectura del llibre fixat en les normes del club. Mentrestant, aquest espai romandrà tancat. Aquí és on tothom pot expressar les seves opinions sobre el que hem llegit durant el trimestre. Com a tot xelu.net, no hi haurà cap tipus de censura, sempre i quan es mantingui el respecte cap a la resta d'integrants del club i l'autor. Dit això, que comenci el debat!

 

debat sobre el llibre
Afegir comentari afegir un comentari
COMENTARI:
SIGNATURA:
EMAIL: (si vols rebre actualitzacions dels nous comentaris)
   
   
 
   
 
els vostres comentaris (15 comentaris)
Autor/a del comentari: Webmàster - Data: 15/06/2010

Hi ha temps fins a aquest divendres per fer propostes de llibres per la nova edició del Club de Lectura. Les propostes les podeu fer aquí.
Autor/a del comentari: Webmàster - Data: 03/06/2010

Inaugurat ja el debat del Club de Lectura per escollir el llibre que llegirem els mesos de juny, juliol i agost. Per participar-hi podem prémer aquí.
Autor/a del comentari: Webmàster - Data: 31/05/2010

Si, veig que a la gent no li ha agradat gaire... Sap greu. A veure si demà podem inaugurar el fòrum per fer propostes de cara al proper llibre que llegirem. Estigueu atents/es!
Autor/a del comentari: Miki - Data: 31/05/2010

Guau, està clar que aquest llibre ha tingut un èxit aclaparador al club de lectura!
El tornem a llegir?
Autor/a del comentari: joan v - Data: 31/05/2010

Hola a tothom! Disculpeu també el retard. Bé, aquest cap de setmana m'he acabat de llegir el llibre. D'entrada, doncs he de reconèixer que segurament si no estigués en aquest club de lectura crec que no l'hauria acabat (suposo que això ja diu molt, no?). Voldria destacar els punts següents:

- És un llibre que costa molt de llegir. Té un llenguatge que trobo una mica feixuc i també alhora li falta ganxo... no té gaire ritme

- La història que explica trobo que és força inversemblant, sobretot pel que fa a la caracterització dels dos personatges principals (Paloma, Sra Michel). També, el Sr. Ozu és força inversemblant... vull dir que jo crec que a la vida real seria difícil trobar algú amb patrons similars. En canvi, la resta de personatges que apareixen (familia de la Paloma, veïns de l'immoble,, Sra Manuela, amiga de la Paloma) són tots molt creibles i et fan pensar una mica. Crec que m'han agradat molt més els personatges secundaris que els principals.

- Lligant amb el punt anterior, penso que una novel.la com aquesta, que està escrita amb la pretensió de fer reflexionar, lo lògic és que parli de coses reals que (tot i que potser no tothom pugui viure o identificar-se) almenys et faci pensar sobre alguna cosa que pugui passar hipotèticament. En aquest sentit, aquesta diria que ha estat una novel.la estèril per a mi, pel que fa a la capacitat que ha tingut de fer-me pensar en fets viscuts, fets que podria viure o aspectes que m'interessaria donar-hi voltes.

- La història principal té una certa gràcia, però crec que no calen tantes pàgines per explicar-ho. Pel que fa al final, doncs crec que el Xevi no ho hagués pogut dir millor: és estúpid.

- Sobre els pensaments profunds, filosòfics i transcendentals... doncs n'he acabat una mica "fart", vosaltres no?? Fa una miqueteta de ràbia, oi?. Trobo que és un llibre bastant pretenciós i molts cops he hagut de llegir una frase més de 1 i 2 vegades sense acabar d'entendre gaire bé el que diu l'autora. Com a exemple us poso una frase que hi ha a ala pàgina 175, capitol 10 titulat Quina congruència?

" ... les grans obres són formes visuals que arriben a nosaltres a la certitud d'una adequació intemporal."

No sé, aquesta frase a mi no em diu res, no sé si a vosaltres us diu alguna cosa... També hi ha algunes altres frases que trobo que estan redactades d'una forma "escandalosament lleugera". Són frases que crec entendre però que no les acabo de veure clares. Cito per exemple, la que hi ha a la pàgina 90, capitol 15 "deure dels rics"

"La civilització és la violència control.lada, la victòria sempre inassolida sobre la agressivitat del primat"

Aquesta frase doncs no sé gaire com prendre-me-la. Esta enunciada de forma molt trascendental però ben mirat em costa de païr-la.

- estic molt sorprès que aquest llibre sigui un best-seller i que se n'hagi fet fins i tot una pelicula (algú l'ha vista??). No sé, si és el boca-orella, el màrketing o què, però em sorpren que hagi tingut tant d'èxit.

- Al final, a mi em carrega també una mica tanta intel.lectualitat amb la Sra Michel, la Paloma i el Sr Ozu.... no sé vosaltres però a mi són uns personatges que al final no m'he fet meus. Crec que si aquests tres personatges fossin reals, d'entrada els trobaria poc atractius. Penso que a la vida real cal gaudir de les possibilitats culturals, de la bona música, pintura, etc... però bé també es pot gaudir de moltíssimes altres coses no tant profundes (com un ou-ferrat, una excursió amb bici o sortir de festa un dia per la nit amb una copa de més!)

Salut a tothom i aviam si triem aviat el nou llibre
Autor/a del comentari: Alba V. - Data: 23/05/2010

Ei gent!

Val més tard que mai diuen...M'haureu de disculpar, perquè anar esperant tenir una estona tranquil.la per escriure, m'han anat passant els dies (Xevi, després d'això prometo anar per les receptes de cuina que et dec...jajaja!). D'entrada dir-vos que aquest llibre ja el tenia llegit de feia relativament poc quan finalment va ser el que va obtenir més vots per ser llegit al club, per la qual cosa el tinc més o menys fresc, però no tant com per recordar-ne segons quins detalls. Què dir-vos? Que a mi em va agradar. Jo em vaig quedar bàsicament amb l'escència, i tot i que puc coincidir amb algunes de les opinions vostres (petit incís: Miki, vaig riure amb el teu comentari "cru i dur" del llibre..com en diria...estil "House"?), em va quedar un bon regust després d'haver-lo llegit, i em van venir ganes d'anar a veure la pel·lícula (vaig veure que l'havien dut al cinema) per veure com estava plantejada. El què més em va agradar del llibre, diríem el què em va fer seguir llegint-lo malgrat a vegades se'm fessin feixucs alguns continguts, i perdoneu l'expressió, en certs moments no entengués "una merda" del què deia, era el plantejament de la història, que contrastava amb simplicitat en contraposició del llenguatge en certs moments "rebuscat" . Tot i així a mi no em va donar la sensació de que fos pretenciós; més aviat la lectura que en vaig fer era que formava part de l'univers particular dels personatges, de la mateixa manera que una escenografia "vestiria" una pel·lícula o una obra de teatre,agradant-nos més o menys, o poguent prescindir de molts dels seus elements que la carreguin excessivament. Ja us dic, vaig quedar-me amb l'essència i la simplicitat de l'argument, i el què em va cridar l'atenció i vaig trobar curiós (i em va enganxar d'entrada), va ser la relació entre la nena i la portera, i el tractament que fa dels diferents personatges i la manera de relacionar-se. Després la part del senyor Ozú també té "lo seu". El final?Potser l'heu trobat tonto...a mi em va agradar i jo no me'l esperava. Què m'esperava?no ho sé, no en tinc ni idea...potser un final típic i tòpic també? un final feliç on la portera fos feliç quan finalment troba l'home de la seva vida"? i la nena? ...igual es podia haver suïcidat (final tràgic), però a mi ja em va agradar com es va acabar, tot i que vaig pensar "collons, com és la vida, justament ara!"...un altre tòpic, però que sigui un tòpic no vol dir que no sigui veritat! Res, ja veieu que no puc aprofundir en gaires detalls, però sí que us puc donar la visió del què em va qudar després d'un temps d'haver-lo llegit. També val a dir que tot i agradar-me, és un llibre una mica especial, que tampoc recomenaria "alegrement". Ja ho veieu...hi ha gustos per tot! Apa-li, ens "veiem" al pròxim debat per votar el nou llibre! Fins aviat!
Autor/a del comentari: Marta - Data: 23/05/2010

Hola a tots!
He tardat a valorar el llibre, perquè de fet, no puc valorar-lo.
El vaig començar, però no em va enganxar i no le acabat. Personalment, per llegir els vespres, necessito un llibre que de bon principi em cridi a llegir-lo, i aquest, no ha estat el cas.
Segurament faré un intent més endavant, però ara per ara, no en puc dir res.
Marta
Autor/a del comentari: carme - Data: 11/05/2010

Em sembla que si a mi m'ha agradat és perquè potser, m'he fixat en el fet de que dues dones tant diferents però al mateix tamps representants de dones actuals. Una adolescent que no està d'acord amb el món dels adults que ella coneix. Una dona discreta i solitària que tampoc està d'acord amb el món que l'envolta. En canvi el seu món interior és riquíssim. Tot això a mi m'ha agradat. Des del punt de vista literari pot ser si que no té un gran valor. Malgrat això a mi m'ha agradat.
Autor/a del comentari: Laura - Data: 09/05/2010

No m'agradat gens. Se m'ha fet pesat, feixuc, lent, avorrit... Cap a la segona part sembla que millori per que surt el senyor japonès i li dona un toc vital però tot i així no salva la novel.la. El final estúpid total !!!
Autor/a del comentari: Xevi - Data: 03/05/2010

Hola a tots!

A mi m'és particularment difícil dir quines són els capítols que m'han agradat més. La primera part el llibre em va agradar com a assaig filosòfic de la vida i la segona part més ja com a novel·la pròpiament dita (amb final estúpid, tot sigui de pas). Ara, dir-vos que el llibre se m'està desdibuixant a passos agegantats a la memòria, cosa que vol dir que no em va calar ni de bon tros al nivell que exigien les crítiques i les expectatives.

I aprofito per animar a la resta de la gent a que faci els seus comentaris!
Autor/a del comentari: Miki - Data: 03/05/2010

Ei Montse,
Només volia dir que em sembla bona la teva idea de dir els capítols recomanables, però que no m'ha donat temps. M'hi posaré, però, algun dia de la setmana.
En general m'agraden els capítols que fan riure, però, i els demés no.
Per recomanar-li a algú, però, que només llegeixi alguns capítols d'un llibre... prefereixo recomanar un lliber que puguin llegir sencer. Treuran més profit del seu temps.
Autor/a del comentari: MoMA - Data: 29/04/2010

Hola a tots,

jo el vaig acabar ahir i aprofito per escriure les meves reflexions al respecte. Per començar, diré que jo no li vaig donar ni un vot perquè la història de la nena que es volia suicidar de la contraportada no em semblava atractiva. Suposo que la vaig agafar amb poques ganes. Fins que no vaig arribar al capítol de "les dues humanes al capdamunt de les dues corretges", el trobava bastant avorrit. Va ser després de llegir aquest capítol i arrel d'una conversa amb una amiga que em va preguntar de què anava, que em vaig adonar que l'argument no estava malament, només que, i torno a estar d'acord amb vosaltres, li sobren moltes pàgines que no aporten res interessant, almenys en la meva opinió. Tampoc és que jo sàpiga molt d'art, filosofia o cinema japonès, i tampoc vull dir que algunes parts no estiguin bé, però trobo que la manera com introdueix certs corrents filosògics o alguns temes dels que parla, sobretot a l'inici del llibre, no dona peu al lliure pensament del lector. Vull dir amb això que em sembla que es queda curt i només dóna una visió, com si aquesta fos l'única, donant la sensació de ser un llibre ostentòs i/o pretenciòs.

Com deieu, estic d'acord amb vosaltres en que el llibre dóna un gir amb l'arribada del Sr. Ozu a l'edifici. De fet, passa de ser un quadre purament racional de l'alta burgesia i les jerarquies socials a través d'uns habitants d'un bloc de pisos i la seva portara i afegeix un ingredient que es trobava a faltar, i es descobrir que els personatges no només pensen de forma un tant prepotent, també senten i s'emocionen com tothom. Oh, i a partir d'aleshores la història arriba molt més, no?. Potser el començament està escrit d'aquesta manera tan mancada de sentiments per resaltar el canvi introduït per l'aparició de l'únic personatge que arriba sense prejudicis ni "respecte" per les classes socials, a qui li agrada formar-se les seves pròpies opinions. És un personatge, en aquest aspecte, que em resulta molt simpàtic. Aquí sí que crec que la història d'amistat entre la portera i el japonès, inclòs l'interrogant del que podria ser, està ben desenvolupada. Tot i així, no deixa de banda el to pretenciós, però tenint en compte que és l'estil de tot el llibre...

Com diu el Miki, està ple de tòpics, i alguns resulten simpàtics en la manera d'introduir-los, com el de les dues veïnes i els dos gossos, o bé el de la immortalitat , i altres no, com el de la fenomenologia o la gramàtica, per posar només alguns exemples.

Acabant, si li hagués de donar una puntuació global l'aprovaria, perquè l'argument és original i hi he llegit capítols divertits que m'han fet gaudir-ne, però seria un aprovat justet. Si em pregunteu si el recomenaria ... um, ja que molts capítols, sobretot al principi, no tenen cap trascendència i més aviat són avorrits ... llegiu-vos només alguns capítols. Va, companys "crítics" de la literatura, mulleu-vos, jo també ho faré, i responeu: Quins capítols recomenarieu vosaltres?. Ja ha quedat clar quins no, amb els que estic d'acord. Ara parlem dels bons.
Autor/a del comentari: Xevi - Data: 25/04/2010

He esperat uns quants dies a fer la crítica per intentar assimilar el llibre i no dir les coses en calent. He donat moltes voltes a tot plegat en un primer moment per saber una cosa molt senzilla: m'ha agradat? La conclusió a hores d'ara és que encara no ho se i això és un mal símptoma. Si m'hagués entusiasmat estic segur que ho sabria i si fos un llibre pèssim també. Tot i així, havent eliminat els extrems encara ens queda un gris molt perillós que és el de l'indiferència i molt em tema que el llibre ha caigut en aquesta casella.

El vaig començar amb moltes ganes i tal com diu el Miki, i també va passar en el meu cas, amb més bones recomanacions que dolentes. A mi particularment la història que m'explicaven els dos personatges principals m'agradava. També m'agradava la manera que estava escrit el llibre, en aquest sentit un bon plus afegit. Tot i així vas avançant pàgines i no hi ha una evolució marcada que t'alliberi de la sorpresa i les ganes inicials i et faci seguir enganxat a la història, i ja cap a mig llibre estàs fart de preguntar-te cap a on va tot plegat.

Tal com també diu en Miki, quan apareix el japonès el llibre millora molt. Crec que a partir d'aquell moment deixen de ser reflexions inconnexes i es transforma tot plegat en una història amb argument. Tot hi haver pujat un graó més el llibre continua estant lluny del que podria haver estat. M'explico, crec que la genialitat i la mediocritat estan separades per una línia molt fina i crec que per diversos motius aquest llibre s'ha quedat a la ratlla i a vegades la pilota acaba caient cap al cantó no desitjat. Falta d'ambició, traspassar l'embolcall de les paraules per anar al fons dels personatges, buscar la complicitat del lector... Són uns quants exemples que no han ajudat a fer d'aquesta novel·la una genialitat i que l'han condemnada a la grisor i en el meu cervell, us ho asseguro, a l'oblit.

No parlaré del final en detall, però en aquest aspecte l'autor tampoc ha ajudat gens. L'estupidesa del final és digne d'antologia i aquí és on et dóna una mica la sensació d'haver perdut el temps.

El meu resum seria: la novel·la té trossos molt bons, és una novel·la per llegir amb deteniment i assaborir-la en les seves parts, però que en el conjunt falla. És la típica caixa de galetes que té una pinta espectacular, que té unes quantes galetes molt bones, però que la majoria no valen la pena. Seducció per la vista, falta d'ambició en el contingut. Les expectatives són massa grans, i no només les prèvies a la lectura sinó les que et vas creant tu durant els primers capítols. Això s'havia d'haver aprofitat! És una llàstima.
Autor/a del comentari: Miki - Data: 21/04/2010

Comencem?
Aquest llibre vé molt recomanat. Amb poques excepcions, gairebé tothom que conec que l'ha llegit (7 persones en total. D'acord que no permet fer grans estadístiques) el recomana sense cap mena de recança i la crítica publicada en general és molt favorable. Afegim-hi que està ple de referències literàries i artístiques i d'un llenguatge barroc i recargolat que apel·len a l'snob fastigós que porto dintre i tenim tots els ingredients per a un llibre que m'hauria d'haver encantat. I, en canvi, ves per on, no només no m'ha agradat sino que crec que és una novel·la pèssima. Al mateix temps, crec que és un bon llibre d'autoajuda amb algunes idees interesants i algunes escenes memorables, però com a treball de ficció és un esforç totalment insuficient que en ocasions bordeja el ridícul. I de debò, no entenc ni l'èxit que ha tingut, ni com és possible que hagi agradat a tanta gent. Vull dir, no estem parlant del Codi daVinci, que apel·la al mínim comú denominador de l'enteniment humà i ofereix tan poca resistència a la lectura que és difícil retreure-li la seva manca de qualitat. L'elegància de l'eriçó és un llibre aspre, escrit per a ser difícil de ser llegit i per a enganyar, per a fer pensar que la seva complexitat estilística amaga un contingut subtil i realment profund, com si volgués recrear l'eriçó d'hipotètica elegància del títol en la manera com està escrit. Però encare-m'ho, tot i que estic disposat a reconéixer, i de bon grat, l'elegància que l'eriçó René i l'eriçonet Paloma guarden al seu enterior, el llibre no ho és gaire d'elegant. No només no és elegant, sino que és maleducat, poc sofisticat, i amb la subtilesa d'un elefant jugant a béisbol dintre d'una cristalleria. El llibres és una faula, un conte moral més proper als panflets de'n Paulo Coelho que a les faules d'Esop, amb uns missatges tan evidents que només escrivint-los en negreta ho haurien estat més. A saber, que l'Art (en majúscules) proporciona consol, trascendència i sentit a la vida. Que ningú pot ser completament feliç en soledat. Que Anna Karenina mola (ok, el llegirem). Que les aparences enganyen. Que la inteligència no ha de ser un fi en si mateix. Etc. D'acord, totalment d'acord amb tot, no posso en dubte la veritat de les observacions. Només retrec que tot això és evident, i que aquestes observacions són dignes de ser trobades dintre d'una galeta de la sort de tòpiques com són (però no per això menys certes). Però en l'altre plat de la balança, tret de la Renée, la Manuela, la Paloma i en Kekuro, i potser algú més, s'ha de reconéixer que tota la resta d'habitants del bloc de pisos en el qual transcorre la història són un grapat d'imbècils. A qui li estranya que la Paloma volgués cremar l'edific? Carai, si jo estava temptat de cremar el llibre per no tornar a sentir parlar de la seva família... però el llibre no era meu, així que no era una opció. En qualsevol cas, li retrec que els personatges són caricatures i en absolut respiren.
D'altra banda, admeto que la segona meitat del llibre (a partir de l'aparició del Senyor Miyagi) millora moooolt, i que arribat aquell punt coneixem prou a la Senyora Michel com per empatitzar-hi (en canvi, amb la Paloma és difícil empatitzar-hi fins que no la veiem a través dels ulls de la Renée) i llegir el que queda de llibre amb molt interés. També és cert que el desenllaç de la Renée, amb la seva epifania final, és absolutament ridícul, literàriament molt pobre, i de conseqüències més aviat previsibles. Hi ha algunes escenes, les que s'apropen més a la comèdia, que són el millor del llibre. La trobada entre la Paloma i el psicòleg de la seva mare és d'antologia, i l'escena al restaurant japonés és realment molt divertida, però quan el llibre intenta ser seriós, que és la major part del temps, naufraga.
El que trobo realment divertit és que el llibre està plagat de crítiques negatives a la cultura occidental contemporània i en realitat totes se li poden aplicar. L'exemple més flagrant és la secció en la que critica que es confongui la riquesa de contingut de les obres amb un embolcall de complexitat (al debat ja inclouré la frase exacta) que només pretén fer-ne difícil l'assimilació. Ho ho, em pixo de riure.
En definitiva, per al meu jo subjectiu mateix, una molt, molt, molt mala novel·la amb algunes idees interesants però evidents.
Autor/a del comentari: Carme Giol - Data: 08/04/2010

He llegit el llibre "L'elegàcia de l'eriçó" i feis temps que no trobava un llibre que em fes tan bona impressió. Els personatges protagonistes, totes dues dones per cert, m'ha encantat. La joveneta per tots els interrogants que es fa davant la vida. I també per les respostes que es dona. La portera .. fantàstica! El seu món és la cultura però no en presumeix, en gaudeix ella i ja en té prou. Veu que el món que l'envolta està per altres coses. Elles dues però saben unir els seus mons i vaja quin resultat! No els cal gaire res, estan plenes del qu elles els agrada i els vessa per tot: converses, actituds, manera de viure... Quina sort tenen. La portera tan culta i tan senzilla! Per mi el títol és ben bé el resum del llibre. Mai podríem trobar un eriçó elegant? Crec que si. Tot i que tot el seu veïnat, malgrat tenir un aspecte socaioment magnífic, no té ni un bri d'elegància.Això si, al final vaig quedar molt trista!

l'últim per llegir
Una columna de fuego
Una columna de fuego
Les Cròniques del Déu Coix
Les Cròniques del Déu Coix
Una família fora de sèrie
Una família fora de sèrie
Joyland
Joyland
El papiro de Saqqara
El papiro de Saqqara
El club Dumas
El club Dumas
El invierno del mundo
El invierno del mundo
Basura
Basura
Victus (La Campana, 2012)
Victus (La Campana, 2012)
El confident dels reis
El confident dels reis
   
 
(c) 2007-2024 logo xelu.net | Última actualització: 19/03/2024 | Facebook | Instagram BitWorks

Creative Commons License
Aquesta web i tots els seus continguts
estan sota una llicència Creative Commons.