xelu.net
 
assaig (12)
club de lectura (10)
:: Adolf (10 comentaris)
:: El Juego de Ender (8 comentaris)
:: El nombre del viento (22 comentaris)
:: L'elegància de l'eriçó (15 comentaris)
:: L'illa del tresor (23 comentaris)
:: La nit porpra (8 comentaris)
:: Les amnèsies de Déu (26 comentaris)
:: Mil sols esplèndids (13 comentaris)
:: The given day (Cualquier o (7 comentaris)
:: Tot el que podríem haver (25 comentaris)
còmic (5)
literatura juvenil (25)
novel·la (167)
 
top 10 visites llibres
:: Un mundo sin fin (133807 visites)
:: No Country For Old Men (130533 visites)
:: L'elegància de l'eriçó (111944 visites)
:: Travels in the Scriptorium (111812 visites)
:: Un trabajo muy sucio (107855 visites)
:: Antarctica (Faber & Faber, (106415 visites)
:: A Game of Thrones (Juego d (104613 visites)
:: The Book Thief (104382 visites)
:: Una Tempesta (104208 visites)
:: The Catcher in The Rye (El (103794 visites)
 
BitWorks - Disseny web, allotjament web (hosting), disseny gràfic, programació, bases de dades i venda de material informàtic
 
PARTICIPA A XELU.NET
xelu.net >> àgora 2.0 >> llibres (219 llibres disponibles) >> Adolf
àgora 2.0: cuina | jocs | llibres | música | cinema i tv | teatre | materials | rutes | qui és qui?

Adolf

Autor/a del llibre: Osamu Tezuka

CLUB DE LECTURA:
1r trimestre del 2011
Aquest llibre ha rebut 97522 visites

Adolf
introducció al club
sinòpsis
biografia de Osamu Tezuka
diari de lectura (0)
debat sobre el llibre (10 comentaris)
l'últim per llegir

club de lectura

 

El Club de Lectura de xelu.net es funda amb l'ànim de traspassar les barreres físques de les distàncies i oferir a un grup de persones la possibilitat de intercanviar experiències i opinions sobre una de les aficions que segur que ens agrada més a tots: llegir. És un club absolutament obert a tothom i que funcionarà, de moment, amb un caire trimestral.

 El Club de Lectura de xelu.net es funda amb l'ànim de traspassar les barreres físiques de les distàncies i oferir a un grup de persones la possibilitat de intercanviar experiències i opinions sobre una de les aficions que segur que ens agrada més a tots: llegir. És un club absolutament obert a tothom i que funcionarà, de moment, amb un caire trimestral.

Arranca el 7è club de lectura. La dada curiosa és que és el primer cop que acabem escollint un còmic com a lectura del trimestre. Anem a veure però com han quedat les votacions:

:: Adolf (Osamu Tezuka) - 13 punts
:: Ender's Game (Orson Scott Card) - 9 punts
:: Pequeños delitos abominables (Esther Tusquets) - 4 punts
:: La mala dona (Marc Pastor) - 4 punts
:: La paraula més bella (Margaret Mazzantini) - 4 punts
:: Un traïdor com els nostres (John Le Carré) - 3 punts
:: Maletes perdudes (Jordi Puntí) - 2 punts
:: La dona de verd (Arnaldur Indridadson) - 2 punts
:: Temps d'estiu (JM Coetzee) - 1 punts
:: 2666 (Roberto Bolaño) - 0 punts
:: Crónica del pájaro que da cuerda al mundo (Haruki Murakami) - 0 punts

Això doncs, guanyador indiscutible Adolf, d'Osamu Tezuka, votat per 6 persones diferents, un elecció de consens. Així doncs, inaugurem aquesta nova edició del club desitjant una bona lectura i un bon debat a tothom!

 

 

sinòpsis
La aparición de unos documentos sobre el origen judío de Hitler pondrán en peligro el régimen Nazi, estos documentos serán buscados por miembros de la gestapo y la "Kempentai" (policía secreta japonesa) para destruirlos. En el otro bando se encuentran los enemigos del partido Nazi que quieren hacerlos públicos.

En este manga se muestran los horrores de la segunda guerra mundial en Europa con el exterminio de los judíos y en Asia con las matanzas llevadas por las fuerzas imperiales japonesas. Tras la guerra la acción se traslada al nuevo estado de Israel, con Kaufmann y Kamil en bandos enfrentados.

biografia de Osamu Tezuka
Osamu Tezuka (手塚 治虫, Tezuka Osamu, Osaka 3 de novembre del 1928 - 9 de febrer de 1989) va ser un dibuixant de manga i animador japonès, creador del personatge Astroboy.

Gràcies a la seva prolífica producció, a les seves tècniques pioneres (com el pas de les historietes que amb prou feines ocupaven unes vinyetes als story manga, o mangues de llarga durada amb una trama molt més elaborada) i al format tankoubon (el que actualment triomfa a tot el món per a l'edició de manga), sovint l'anomenen el "Déu del manga". A més, un dels trets més característics de l'animació i del manga japonesos, amb el shojo com a màxim exponent d'aquesta característica, els ulls desproporcionadament grans, és un dels més importants llegats de Tezuka al món del manga, influenciat en bona part pels dibuixos animats de Walt Disney.

Entre les més de 700 obres que va fer destaquen:

* Astroboy, de la qual s'ha fet una pel·lícula del mateix nom.
* Black Jack
* Hi no Tori
* Kimba, el lleó blanc
* La princesa cavaller



enllaços

No hi ha enllaços per a aquest llibre


debat sobre el llibre

 

Aquest serà l'espai central de debat sobre el llibre. Els debats sempre començaran finalitzat el període de lectura del llibre fixat en les normes del club. Mentrestant, aquest espai romandrà tancat. Aquí és on tothom pot expressar les seves opinions sobre el que hem llegit durant el trimestre. Com a tot xelu.net, no hi haurà cap tipus de censura, sempre i quan es mantingui el respecte cap a la resta d'integrants del club i l'autor. Dit això, que comenci el debat!

 

debat sobre el llibre
Afegir comentari afegir un comentari
COMENTARI:
SIGNATURA:
EMAIL: (si vols rebre actualitzacions dels nous comentaris)
   
   
 
   
 
els vostres comentaris (10 comentaris)
Autor/a del comentari: Webmàster - Data: 27/04/2011

Una mica tard però amb aquest missatge afegeixo a tothom en aquest debat sobre ADOLF del Club de Lectura de xelu.net. Hi ha gent que no s'havia adonat encara del debat. A veure si així podem acabar els comentaris.
Autor/a del comentari: Webmàster - Data: 19/04/2011

No cal que parem el debat: encara hi ha moltes opinions per arribar.

Tot i així, ja està obert el fòrum per fer propostes del llibre que llegirem aquest trimestre en el Club de Lectura. El podeu trobar fent clic aquí.

Animeu-vos!
Autor/a del comentari: Miki - Data: 01/04/2011

Tota la meva vida, amb intensitats variables, he llegit còmics, però no n’hi ha tants que poguin acollir-se al qualificatiu, tant de moda, de novel·la gràfica. He trobat moltes definicions del concepte i també moltes crítiques de fonaments diversos que posen en qüestió la contradicció dels termes. Jo, que sento un respecte gairebé infinit per la novel·la i pel còmic com a formes de narració, no veig cap incompatilitat entre ambdós i considero “novel·les gràfiques” aquelles obres en format còmic que tenen una sofisticació narrativa prou ambiciosa i profunda com per meréixer un reconeixement especial comparades amb altres tipus de còmic. En aquest sentit Adolf, d’Osamu Tezuka, és un dels millors exemples del que entenc per novel·la gràfica i acompanya a la meva estimació a un grapat, no tan nombrós, d’obres gràfiques que haurien de formar part d’una biblioteca amb un mínim d’amor propi. Digue-li còmic, digue-li novel·la gràfica, digue-li bacallà amb samfaina, però Adolf és, sense dubte, un dels millors llibres que he llegit.

Més enllà de l’interès del seu argument o la potència del seu missatge sobre l’absurditat del patriotisme, una de les coses que més m’ha cridat l’atenció d’aquesta obra és com aconsegueix combinar amb gran eficàcia un conjunt de característiques que, aparentment, haurien de grinyolar de mala manera. Així, davant de la gran seriositat del drama humà que explica o la brutalitat de determinats passatges (menys brutals, però, que la realitat en que s’inspiren), l’estil narratiu de Tezuka té una vitalitat exultant què utilitza la ingenuïtat com un recurs per a fer avançar la trama (ingenuïtat com l’enamorament inmediat i profund de Yukie Kaufmann i Sohei Toge, o la facilitat amb la que la Senyoreta Ogi li encomana uns documents perillosíssims al seu ex-alumen Adolf Kamil) i per donar sortides còmiques que evitin que la història es torni claustrofòbica. És una vitalitat que es tradueix en anatomies fluïdes que eviten els angles i transmeten una sensació de moviment que s’apropa a l’slapstick i que, més crescut, em sembla reconéixer en l’obra d’altres autors occidentals com el dinàmic Steve Ditko (i els seus personatges que reboten com pilotes de goma quan reben un cop de puny) o un més interesant Scott McCloud (estudiós i pedagog declarat de tota forma de còmic i un dels millors compositors de vinyetes del mercat). Aquesta energia gràfica desbordant es combina amb la capacitat de capturar emocions que té el dibuix de l’autor i alimenta un drama coral capaç de provocar autèntica angoixa i que ens impliquem en les vides dels diferents personatges que travessen les seves pàgines, convertint la lectura d’aquesta obra en una experiència lectora única.

Estic molt content d’haver-lo llegit. Com a comentari inicial ho deixo aqui i si de cas ja anirem debatint. Ara vaig a llegir que heu escrit vosaltres!
Autor/a del comentari: Miki - Data: 30/03/2011

Se m'acut que amb Wikileaks Adolf no seria possible...
Autor/a del comentari: jmab - Data: 28/03/2011

(Crítica penjada al meu perfil d'Anobii - http://www.anobii.com/books/Adolf/01fc8a43427b8b7215/)


Fins ara, tot el que havia sentit de Tezuka eren elogis. Jo estava encuriosit i, aprofitant la dèria pels manga, vaig voler fer una incursió per la seva obra. I el cert és que he anat de menys a més. Després de llegir Metropolis, el seu primer treball, he passat al seu darrer manga: Adolf. I el salt qualitatiu ha estat abismal en tots els sentits.

Tinc pendents altres lectures del geni d'Osaka (Astroboy està a l'espera, per exemple), però crec que cap experiència serà comparable amb la lectura d'Adolf. L'encert de Tezuka en aquesta obra està en pràcticament tot: una trama absorbent, un ritme narratiu impressionant, uns personatges estimables, un dibuix molt expressiu i una tècnica perfecta fruit del seu treball de dècades com a dibuixant.

L'argument porta una càrrega d'història molt ben documentada, fet que dóna a Adolf un punt extra per a recomanar la seva lectura. El mural d'històries s'entrecreuen per conformar una crònica d'un dels episodis més importants del segle XX, el qual gira a l'entorn de Hitler i de la seva suposada ascendència jueva.

De fet, i com a idea que jo en trec del còmic, crec que Tezuka tenia la intenció de fer més que una crònica, un retrat de les conseqüències de les ideologies des de tots els punts de vista. Al mateix temps -i és una teoria personal- penso que la rivalitat d'Adolf Kauffman i l'Adolf Kamil no és es més que una metàfora de la dualitat del mateix Adolf Hitler, el qual en la seva bogeria per conquerir Europa, hauria a arribar a tenir temps de lucidesa procedents d'aquesta ascendència jueva. Crec que Tezuka tenia interès en aprofundir en els motius que van impulsar el nazisme a convertir-se en el que, malauradament, va ser. La història és el marc on bullen les ideologies, moltes d'elles silenciades o amplificades per les relacions entre uns personatges que lluitaven per la seva supervivència i la seva llibertat.

En conclusió, Adolf és una obra mestra sense cap mena de dubte, tot i la "flipada" final de passar l'acció a Palestina, tot i passar de puntetes pel paper que va jugar el Japó en el conflicte armat de la 2a Guerra Mundial (de vegades, dóna la sensació que sigui la víctima de tot plegat!). Una lliçó d'història que és de lectura obligatòria per a tothom.
Autor/a del comentari: jmab - Data: 23/03/2011

Estic a punt d'acabar-lo! O sigui que ja en parlaré en el seu moment. Però em penso, Xevi, que ningú dirà res de negatiu d'Adolf. És impossible. Jo estic encantat amb la història, el ritme i la capacitat de travar les tres històries i que totes elles acabin confluint.

Vaja, que si la cosa no es torça en els darrers capítols, crec que estem davant d'una obra 10!
Autor/a del comentari: Miki - Data: 22/03/2011

Ei! Jo vaig mol ttard! Espero llegir els llibres durant la setmana i participar al debat aleshores!
Autor/a del comentari: Xevi - Data: 21/03/2011

Aquesta és la segona vegada que llegeixo aquest còmic. Quan el vaig llegir per primera vegada havia llegit poc còmic a la meva vida i de manga podem dir que 0. Jo venia de Mortadelos y Filemons i Tintins, ben bé un altra estil de còmic. Llegir per primer cop Adolf va ser com descobrir un nou món, va ser entrar per la porta gran a un tipus de còmic molt més adult. Aquesta segona vegada la sorpresa ha set molt menor i el resultat final ha set molt més fred i contingut que de bones a primeres. També haig de dir que Adolf va ser el primer de molts més mangues que des de llavors m'han apassionat i enganxat.

D'Adolf haig de dir que m'agrada molt la història i el ritme de narració. És una sensació personal però quan llegeixes còmics les coses passen molt més ràpid que quan llegeixes un llibre. El ritme és molt més bèstia, però suposo que és una qüestió de format. És difícil per tan trobar palla en un còmic d'aquest estil i de fet ja quan arribes al 4t i 5è volum et costa de recordar les moltes coses que han passat en els 3 primers. De la història m'agrada la cruesa explícita amb la que està explicada i que et posa la pell de gallina en més d'un moment, tot i ser senzillament uns dibuixos. També és curiós de Tezuka que combina escenes molt crues amb escenes amb un to humorístic que alguns poden trobar fora de lloc però que en general serveixen per rebaixar la tensió i de refredar una cosa que no cap en cap ment civilitzada. Finalment, també m'agrada de la història que et permet reviure una part de la història contemporània que a mi, personalment, em fascina. I a més ho fa d'una forma entretinguda.

El dibuix també és dels que m'agrada. És un dibuix realista, molt net i amb molts detalls. Normalment quan haig de començar un manga nou sempre em fixo i m'agrada que l'estil de dibuix sigui semblant. Això si, els que heu seguit dibuixos animats japonesos i altres mangues podreu reconèixer trets molt semblants entre ells com la deformació de boques i cares quan els personatges s'enfaden o riuen exageradament. Això ja és una cosa que em feia molta gràcia a Bola de Drac i al Dr, Slump i que en aquest cas no em deixa de sobtar en mig d'una història de caire tan seriós.

De moment no comentaré res més per deixar espai al debat. Crec que m'ha sortit una crítica bastant positiva. M'agradaria escoltar l'opinió d'algú un pèl més negativa per així poder començar el debat. Us animeu?
Autor/a del comentari: Webmàster - Data: 20/03/2011

Des d'avui queda inaugurat el debat del Club de Lectura. Enjoy it!
Autor/a del comentari: Webmàster - Data: 23/01/2011

La secció de debat està tancada fins al 14 de març, que és el dia que començarà oficialment el debat. Tot el que s'hagi de comentar durant la lectura ho heu de fet a la zona del diari de lectura un tros més avall d'aquestes línies. Moltes gràcies!

l'últim per llegir
Una columna de fuego
Una columna de fuego
Les Cròniques del Déu Coix
Les Cròniques del Déu Coix
Una família fora de sèrie
Una família fora de sèrie
Joyland
Joyland
El papiro de Saqqara
El papiro de Saqqara
El club Dumas
El club Dumas
El invierno del mundo
El invierno del mundo
Basura
Basura
Victus (La Campana, 2012)
Victus (La Campana, 2012)
El confident dels reis
El confident dels reis
   
 
(c) 2007-2024 logo xelu.net | Última actualització: 19/03/2024 | Facebook | Instagram BitWorks

Creative Commons License
Aquesta web i tots els seus continguts
estan sota una llicència Creative Commons.