Islàndia

Islàndia (en islandès: Ísland; IPA: [ˈislant]) és un estat insular europeu que es troba a l'oceà Atlàntic Nord[1] a la Dorsal atlàntica. El 2008 tenia una població estimada de 320.000 habitants, i una superfície total de 103.000 km².[2] La seva capital i ciutat més gran és Reykjavík, que juntament amb l'àrea que l'envolta concentra dos terços de la població nacional. Islàndia és volcànicament i geològicament activa. L'interior de l'illa es compon principalment per un altiplà caracteritzat per deserts, muntanyes i glaceres, mentre que molts rius glacials flueixen cap al mar a través de les terres baixes. Islàndia és escalfada pel corrent del Golf i té un clima temperat tot i l'alta latitud just als afores del Cercle Polar Àrtic.

Segons el Landnámabók l'assentament d'Islàndia va començar el 874 quan el capità noruec Ingólfur Arnarson es va convertir en el primer habitant permanent noruec de l'illa.[3] Durant els segles següents, immigrants d'origen nòrdic s'hi van establir. Fins el segle XX,la població islandesa depenia de la pesca i l'agricultura, i de 1262 fins 1918 era part de les monarquies noruega i danesa. El segle XX, l'economia d'Islàndia i el seu sistema de benestar es va desenvolupar ràpidament. En dècades recent, Islàndia va aprovar el lliure comerç dins l'Espai Econòmic Europeu i va diversificar la seva economia.

En l'actualitat, Islàndia té un dels nivells econòmics i de llibertat civil més elevats del món.[4] El 2007, Islàndia va ocupar la primera posició mundial en l'índex de desenvolupament humà de les Nacions Unides. Islàndia és membre de l'ONU, l'OTAN i l'OCDE. És, amb les Illes Fèroe, signatari de l'Acord de Hoyvík.