DIRECTOR: Jorge Blanco, Javier Abad, Marcos Martínez
actors
Animació
sinòpsis
Planet 51 és un planeta molt semblant a la Terra habitat per homenets verds. Com nosaltres, ells també es pregunten si hi ha vida més enllà i com de gran és l’univers. Un dia com qualsevol altre, la nau del capità Chuck aterra al planeta. Ell es pensa que el planeta està deshabitat. La sorpresa se l’emporta quan resulta que no. De seguida rep l’ajuda no interessada de Lem, més preocupat pels seus amors i la feina que no pas pel nouvingut. Serà capaç Chuck de tornar a la Terra abans no l’abandoni la nau que l’està esperant a l’òrbita del planeta 51?
opinió
Una de les primeres apostes serioses de l’animació 2D espanyola i que podem afirmar que està a l’altura de moltes de les produccions que ens arriben de l’altra banda de l’Atlàntic. En aquest sentit, cal elogiar la feina feta, molt acurada en els personatges, en la llum i en els moviments. Val a dir també que la majoria dels personatges, al ser “extraterrestres” tenen una textura de pell i un cabell molt més fàcil d’animar que l’humà (el cabell sempre ha estat una de les parts més difícils d’animar amb realisme). Tot i així, el producte final és de molta alta qualitat.
Ara bé, no n’hi ha prou en aquest cas de fer un bon producte a nivell tècnic, sinó que sempre que parlem d’una pel•lícula hi ha una història i aquí és on Planet 51 falla de manera estrepitosa. La història, al igual que els seus personatges, és força plana i no transmet gaire res. Farcida de gags amb referències constants a altres pel•lícules, falla al semblar que aquests no se’ls creuen ni els guionistes, cosa que fa que el gag grinyoli i no flueixi, el que es tradueix en que no fa gràcia. Aquesta referència constant a altres pel•lícules fa que en alguns moments et preguntis sobre la falta d’originalitat dels guionistes per crear escenes i/o gags propis, sense tirar de recursos reciclats.
Els personatges per altra banda no tenen profunditat ni coherència amb bona part de les seves accions. Per exemple, un dels personatges principals, en Lem, no mostra cap mena d’emoció al descobrir a Chuck, un extraterrestre. Està més preocupat per la novia i per la feina. L’ajuda durant tota la pel•lícula a desgana i només al final treu una mica la xispa que porta dintre. I és potser això el que li falla a la pel•lícula: tota ella està exempta de xispa, de màgia, d’allò que fa que t’emocionis amb la història i que riguis les gràcies (tot i que no tinguin gràcia). D’aquí que el producte resultant sigui una pel•lícula executada amb una bona tècnica però a nivell de guió sigui només apta per entretenir i també en aquest punt fluixeja.
enllaços
No hi ha enllaços per a aquesta pel·lícula o sèrie.
)
afegir comentari
)
| Última actualització: 12/10/2024 | Facebook | Instagram 
