XELU.NET - CINEMA I TV - Monstruoso

TITULO ORIGINAL: Cloverfield
actores
sinopsis
opinión
enlaces
afegir comentari
vuestros comentarios (1 )
novedades visionables
enllaços patrocinats
AÑO: 2008
DIRECTOR: Matt Reeves

actores

Michael Stahl-David
Mike Vogel
Odette Yustman
Lizzy Caplan
Jessica Lucas
T. J. Miller

sinopsis

Un monstre enorme surt del mar i comença a destruir Nova York.

opinión

A partir d'aquí no poden esperar-se massa sorpreses. El tret diferencial de la pel·lícula és que recull la torxa de The Blair Witch Project i està explicada des d'un punt de vista absolutament subjectiu, càmera en mà. Aquesta opció sempre comporta el risc de tenir efectes secundaris, i en aquest secundari us recomano que si decidiu anar a veure Monstruoso (cosa que us recomano) no deixeu de portar a sobre un o dos comprimits de biodramina. Els fareu servir. Si sobreviu al mareig, però, podreu gaudir (d'acord, potser "gaudir" no és la paraula més adient pel que experimentareu) d'una de les pel·lícules més interessants que ha donat el cinema fantàstic en el que va d'any (he, he). A la primera part de la peli, un grup d'amics una mica pijos estan fent una festa de comiat per un d'ells, que se'n a al Japó a fer de vicepresident d'una empresa. Un dels participants a la festa és l'encarregat de registrar amb la seva càmera de vídeo tot el que passa i recollir els testimonis de comiat de tothom. Quan el monstre ataca i comença el caos (CAOS, amb lletres majúscules) el portador de la càmera segueix registrant-ho tot, i és aquesta gravació el que se'ns mostra. De seguida arriba l'exèrcit i s'enfronta, amb resultats patètics, a l'enorme, enorme, enorme, monstre i el govern pren la decisió d'evacuar la ciutat. Quatre dels participants de la festa decideixen quedar-se i provar de salvar a una amiga seva que s'ha quedat atrapada a un edifici a l'altra banda de la ciutat. I aquest és un dels encerts de la pel·lícula. Els protagonistes de la història no s'enfronten en cap moment del monstre, la seva única preocupació és salvar a la seva amiga i això dona lloc a una petita història d'amor entre un dels "rescatadors" i la noia a rescatar que és constitueix en el motor de la història. L'estil càmera en mà resulta molt efectiu, dosificant perfectament el que se'ns mostra, reflectint el caos que regna a la ciutat i estressant l'espectador fins a límits insospitats. En el meu cas (que no té perquè ser generalitzable) el grau d'immersió en la pel·lícula va ser absolut i puc dir que feia anys és la primera vegada en anys en que passo autèntica por amb una pel·lícula. Estava cagat. Poques vegades es veu el monstre sencer, però quan es veu és espectacular. Els personatges principals són una mica intranscendents però em sembla que això ajuda a posar-se en el seu lloc, que és el que la història busca. Un mareig de peli, però m'ha agradat molt.

enlaces

No hi ha enllaços per a aquesta pel·lícula o sèrie.

afegir comentari

vuestros comentarios (1

)

Autor/a del comentari: Xevi - Data: 03/02/2008

Jo vaig patir en primera mà una marejada impressionant veient Bailando en la oscuridad. De fet, vaig haver de marxar a l'última fila del cine a "veure" la resta de la peli amb els ulls tancats. Vaig tornar a patir una marejada amb La bruja de Blair, però en aquest cas vaig aguantar a la meva butaca. Després del comentari del Miki, no penso anar a veure aquesta peli al cine! La veuré a casa tranquil·lament en una pantalla petitona. El que m'ha agradat del comentari és el fet que el terror que es busca a la pel·lícula no és el més visceral i fàcil a partir d'un monstre, si no que segons el que explica el monstre no es veu gairebé mai, amb la qual cosa penso que ens trobem davant del terror psicològic (per mi el terror en la seva màxima expressió). Recordo que amb La bruja de Blair passa el mateix: en cap moment es veu el dolent, tota l'estona te l'has d'imaginar. Això casca molt psicològicament, però a nivell de sensacions és molt millor que una colla de zoombies destral amb mà (recordo les 12 hores de terror al cinema Vigatà de Vic que més aviat eren les 12 hores de riure, ja que el terror de sang i fetge mirat en col·lectivitat es transforma en rialles multitudinàries). Total, esperarem a veure-la per comentar-la més a fons.

novedades visionables