TÍTOL ORIGINAL: Indiana Jones and the Kingdom of the Crystal Skull
ANY: 2008
DIRECTOR: Steven Spielberg
actors
Harrison Ford, Cate Blanchett, Shia LaBeouf, Karen Allen, John Hurt, Ray Winstone, Jim Broadbent, Ian McDiarmid, Joel Stoffer
sinòpsis
El Dr. Jones i el seu amic Mac escapen pels pels d'uns agents soviètics en un remot aeroport al sud est dels Estats Units l'any 1957, en plena Guerra Freda. Arribant a la universitat continua amb problemes i sota pressions el fan fora. Més tard, coneix en Mutt, un jove rebel que li porta una carta que l'endinsarà a la recerca de la Calavera de Cristall d'Akor, un objecte llegendari envoltat de supersticions i misteris. La llegenda diu que qui aconsegueixi retornar la calavera a la ciutat d'or perduda, podrà control·lar tot el seu poder. Evidentment, tota la recerca la faran amb els soviètics trepitjant-los els talons!
opinió
La història no divergeix gaire de les pel·lícules anteriors i penso que si ets un fan de la saga d'Indiana Jones aquesta quarta entrega també et pot agradar. Això en quan a la història. Penso que el que difereix de les altres entregues és la manera de ser narrada o potser narrada visualment. Ha plogut molt des de l'última entrega de la saga i la tècnica ha evolucionat horrors. El cas és que ens trobem amb molts escenaris que d'entrada ja es veu que són digitals i moltes escenes d'acció retocades per tots cantons (més que res perquè el protagonista ja no està per gaires sotragades). Dóna la sensació d'una descàrrega d'efectes visuals i d'acció desenfrenada que li treuen protagonisme a la història en si que queda com una mica desdibuixada en un segon pla. No se si m'explico, però jo vaig acabar la pel·lícula amb la sensació de no haver entès gaire res o de no saber si hi havia gaire res a entendre. Falta de consistència? Si li trairem les corredisses i els efectes especials crec que ens quedem amb ben poca cosa.
Ja posats a criticar, i que consti que la pel·lícula em va ben entretenir (això si que ho té), crec que es supera en varis moments el límit entre lo mitjanament creïble i el que és ciència ficció (i com diuen alguns se ha pasado 3 pueblos!). Aquí l'Spilverg patina fort en el sentit de presentar situacions reals amb desenllaç de ciència ficció (i no vull criticar en cap moment aquest vessant fantàstic de la saga que trobo tan... fantàstic). Els que hagin vist la pel·lícula ja saben de què parlo...
Han passat els anys. La història es manté, els efectes evolucionen i la manera de transmetre les coses al cine canvia. Estem en una època de sensacions i emocions fortes i a vegades es deixa l'essència en un segon pla. Això passa amb la pel·lícula: ja és entretinguda, però quan t'has acostumat a la CocaCola, que no te la donguin Light!