El Tibet (en tibetà Bod, pronunciat pö en el dialecte de Lhasa; en xinès 西[Xī] 藏[zàng]) és una regió de l'Àsia central que designa quatre entitats geogràfiques superposades. En el seu aspecte físic, designa l'altiplà situat al nord de l'Himàlaia, de clima semidesèrtic. Aquesta àrea s'anomena el "sostre del món" perque té una alçada mitjana superior als 3.000 m sobre el nivell del mar. Al mateix temps, també s'anomena Tibet a tota la regió que està poblada pels tibetans. La cultura tibetana es caracteritza per l'ús de la llengua tibetana, costums comuns i diferenciats d'altres pobles d'Àsia, però sobretot per la variant del budisme que s'hi practica anomenat lamaïsme. Es pot dividir en Tibet central, Amdo i Khan. D'altra banda, representa la regió autònoma de l'actual República Popular de la Xina, amb un estatut administratiu que la diferencia d'altres regions de la Xina. Altres territoris de cultura tibetana estan a la regió autònoma de Xinjiang o a les províncies de Sichuan, Gansu i Qinghai de la Xina, i una part molt petita al nord de l'Índia. Finalment, també es fa anar per designar alguns del antics regnes històrics tibetans. |