|
xelu.net >> àgora 2.0 >> llibres (219 llibres disponibles) >> Blood Rites (Dresden Files #6; Derecho de Sangre, Ed. La Factoría de Ideas) |
: | | | | | | | | |
Blood Rites (Dresden Files #6; Derecho de Sangre, Ed. La Factoría de Ideas) |
Autor/a del llibre: Jim Butcher
26/05/2011
Autor/a de l'aportació:
Miquel Codony
Aquest llibre ha rebut 224322 visites |
|
|
|
sinòpsis |
A en Harry Dresden l'han contractat per a casos pitjors que l'actual, a on ha de treballar d'incògnit a la filmació d'una pel·lícula per a adults. Malgrat tot, el cas té quelcom d'inquietant. El productor de la pel·lícula està convençut de ser l'objectiu d'una sinistra maledicció... però són les dones que l'envolten les que van morint...
La frustració de'n Harry és encara més gran perquè l'únic motiu pel que va a començar a investigar aquest estrany misteri va ser fer-li un favor a en Thomas, un vampir seductor, egoista i poc fiable amb qui està en deute. En Thomas té un interès personal en el cas, però en Harry no aconsegueix veure quin és. En Harry està a punt de descobrir un secret sobre la familia de'n Thomas que canviarà per sempre la seva vida. |
biografia de Jim Butcher |
Jim Butcher va iniciar la seva activitat com a escriptor al 2000 i ha aconseguit fer-se un forat entre els grans del gènere. La seva primera novel·la, Storm Front, va donar inici als "Dresden Files" (La Saga de Dresden) que ha obtingut un gran èxit de vendes als Estats Units, a on té una munió de seguidors. El seu estil net i precís, l'agilitat de les seves trames i l'originalitat de la seva proposta han fet que se'l comparés amb el fenòmen de'n Harry Potter, però en aquest cas orientat a un públic adult. Recentment ha publicat una altra sèrie de nove·les fantàstiques, "Codex Alera", que també ha set molt ben acollida pels lectors. |
|
opinió |
He parlat moltes vegades dels llibres de la sèrie The Dresden Files que escriu en Jim Butcher i, en la versió audiollibre que jo utilitzo, llegeix en James Marsters (Spyke a Buffy Vampire Slayer, freaks). L'any passat en vaig llegir 5 pràcticament seguits i al final em van començar embafar. Les coses bones també cansen. Després d'uns mesos de pausa (la darrera ressenya al tumblr és del 17 de juliol de 2010) he représ la saga amb la seva sisena entrega, Blood Rites, i he descobert què... hell's bells, com trobava a faltar en Harry...
L'estructura de Blood Rites recorda a la de vàries de les novel·les precedents: en Harry és contractat per a investigar un cas i acaba enmerdat en un cacau sobrenatural de dos parells de nasos, mentres les conseqüències de les accions descrites en les novel·les anteriors es fan sentir i aprenem detalls interesants sobre els antecedents familiars de'n Harry i alguns del personatges que l'envolten. De fet, aquest llibre podría haver dut el títol "Revelacions", doncs aprenem tantes i tantes coses que de ben segur influïran en el futur del personatge què el desenllaç de la trama principal acaba semblant descafeïnat en comparació. Tot i així, el cas principal de'n Harry, que intenta ajudar al propietari d'un nou estudi de cinema pornogràfic amb conciència social víctima d'un "mal d'ull" és, sovint, hilarant i la narració s'escapa de l'acudit fàcil amb molta més gràcia del que podríeu esperar. Els diàlegs, com sempre, són genials.
Aquesta és l'única sèrie oberta que he llegit i és una sensació curiosa. De vegades tinc més sensació d'estar seguint una sèrie de televisió que llegint novel·les i, sabeu què? M'agrada. A l'alçada del sisé llibre/temporada, lluny de perdre força, la història ha aconseguit millorar en molts aspectes. Tant en Harry com els seus col·laboradors més propers (especialment la genial tinent Murphy) s'han convertit en vells coneguts del lector, que ha set testimoni del seu creixement i coneix les ferides que porten acumulades i que els fan ser qui són, una mica més complexes i més tridimensionals en cada novel·la successiva. En Jim Butcher ha sapigut dotar les seves novel·les d'una mitologia molt consistent i ben tramada que, basada en referents narratius diversos però coneguts per tots, resulta familiar i original al mateix temps. Si les novel·les funcionen, però, és perquè les veiem a travès dels ulls de'n Harry Dresden, que amb la seva heroicitat humil i la seva capacitat per a riure de si mateix aconsegueix arrosegar-nos sense problemes al seu món. M'ho he passat molt i molt bé. De moment segueixo amb la sèrie, que ja és una de les meves preferides, i procuraré deixar-la descansar de tant en tant per a no cremar-la. La nota és un excel·lent baix (per la descafeïnada del final).
P.S., Per cert, algú ha vist la sèrie que van fer (i cancel·lar) basada en la sèrie? Bé: només s'assemblen en el nom del protagonista . |
afegir un comentari |
|
els vostres comentaris (0 ) |
Estem esperant els vostres comentaris... |
|