xelu.net
 
assaig (12)
club de lectura (10)
còmic (5)
:: 20th Century Boys (3 comentaris)
:: 21st Century Boys (1 comentaris)
:: Bone Lejos de Boneville (1 comentaris)
:: El Arte de Volar (0 comentaris)
:: Preacher (1 comentaris)
literatura juvenil (25)
novel·la (167)
 
top 10 visites llibres
:: Tot el que podríem haver (45125 visites)
:: La Biblia de barro (34004 visites)
:: The Knife of Never Letting (30311 visites)
:: Cometas en el cielo (30228 visites)
:: Els homes que no estimaven (29589 visites)
:: El noi del pijama de ratll (29508 visites)
:: El castell de vidre (29407 visites)
:: El club eròtic dels dimar (29233 visites)
:: La mecànica del cor (29150 visites)
:: L'illa del tresor (28726 visites)
 
BitWorks - Disseny web, allotjament web (hosting), disseny gràfic, programació, bases de dades i venda de material informàtic
 
PARTICIPA A XELU.NET
xelu.net >> àgora 2.0 >> llibres (219 llibres disponibles) >> Totes les coses que no ens vam dir
àgora 2.0: cuina | jocs | llibres | música | cinema i tv | teatre | materials | rutes | fòrum | qui és qui?
Totes les coses que no ens vam dir

Autor/a del llibre: Marc Levy

18/07/2011
Autor/a de l'aportació:
Xevi Vilardell Bascompte

Aquest llibre ha rebut 21545 visites

Totes les coses que no ens vam dir
sinòpsis
biografia de Marc Levy
opinió
enllaços
Afegir comentari afegir un comentari
els vostres comentaris (0 comentaris)
l'últim per llegir
PARTICIPA A XELU.NET

sinòpsis
La Julia està a punt de casar-se quan rep una trucada del secretari del seu pare comunicant-li que és mort. La relació de la Julia i el seu pare fa més de 17 anys que s'ha deteriorat molt. Per això la notícia la deixa entre freda i indiferent. Però el seu pare li té encara reservada una sorpresa: l'oportunitat de recuperar el temps perdut.

biografia de Marc Levy
Marc Levy (Boulogne-Billancourt, Francia, 16 de octubre de 1961, es un novelista francés. Es autor de Ojalá fuera cierto, uno de los libros más vendidos en el panorama literario francés de los primeros años 2000, y que ha servido de origen para la película de Mark Waters Just like heaven, que en España se tituló igual que la novela.

Ingresó en la Cruz Roja como socorrista a los 18 años, y trabajó allí durante 6 años más. En 1984, se trasladó a los Estados Unidos y montó en la ciudad de San Francisco una empresa especializada en imagen digital (Rambow Images). Nueve años más tarde regresará a París para fundar junto a dos amigos un despacho de arquitectura (Eurythmic Cloiselec). Pero cuando contaba con 39 años, su vida da un vuelco cuando escribe un libro para su hijo.

Marc Levy es hoy en día un escritor de éxito. Entre sus próximos proyectos espera dirigir cine, una película producida por Dominique Farrugia.

enllaços

No hi ha enllaços per a aquest llibre


opinió
Què en se d'en Mark Levy? Doncs res, només la constatació de que cada cop el veig més a les llistes dels més venuts, a l'entrada amb els llibres seleccionats de l'FNAC, en tots els aparadors de les llibreries... En definitiva això vol dir que no en se res de res. Expectatives amb el llibre? Cap ni una. Per la portada i la tipografia utilitzada (això sonarà molt pedant), crec que és una lectura d'estiu senzilla que passarà bé.

Doncs no m'he equivocat gens ni mica. Feia temps i temps que no tenia l'oportunitat de devorar un llibre com he fet amb aquest. No ens enganyem. No ha set per la qualitat literària en si o per una història extremadament ben tramada o interessant. Jo crec que han set un cúmul de circumstàncies que m'han portat a fulminar una novel·la normal i corrent en qüestió de 3 dies. La primera de totes és que estic de vacances. Havia oblidat que era tenir temps per llegir. La segona és que vinc d'una lectura pèssima i crec que el llibre que havia de venir s'hi havia de posar poc bé per satisfer-me. I la tercera és que jo ja estic receptiu (i més a l'estiu) a aquest tipus de lectura.

Així doncs no puc dir el contrari perquè és així: el llibre m'ha enganxat de principi a final i l'he devorat sense ni respirar. Això si, crec que és de justícia posar els punts sobre les "i"s i explicar les coses més bé i en profunditat.

La història és senzilla, àmpliament narrada altres vegades: com fer-se perdonar després de la mort, com traspassar aquesta barrera infranquejable, com arribar als teus ésser estimats des del més enllà, com redimir-te del passat quan ja és massa tard... Aquí potser l'element nou és la forma amb la que ho fa el pare (no explicaré més, però m'ha semblat original si més no). Partint d'aquesta premissa crec que la història es desenvolupa amb una fluïdesa, està ben narrada però desenganyem-nos, no aporta gaires sorpreses. Els personatges són força simples. Venint de llegir fa un temps La Cúpula (de l'Stephen King), s'agraeix que el nombre d'aquests sigui inferior a 10. L'amic confessor de l'ànima gai està bastant vist al igual que el pare malparit que et fa la vida impossible i al final resulta que és més cool del que creies. Per tan, podeu deduir del meu anàlisis de la història i dels personatges que no estem davant d'un llibre de profunditat extrema.

Val a dir però en la seva defensa que m'ha fet passat uns molts bons 3 dies i que el recomano fervorosament per fer una cura intensiva de desintoxicació de llibres de l'estil de La nit porpra (de l'Imma Monsó), sense cap mena de dubte, la nit i el dia en quan a ganes de continuar llegint i no de tirar el llibre al foc. El recordaré d'aquí a 3 mesos? Crec que és un dels llibres del que m'agrada anomenar-los "etèris", llibres que m'acompanyen amb un bon sabor de boca fins que un altre llibre s'encarrega d'esborrar-lo i substituir-lo per un de nou (ni millor ni pitjor). En aquest moment, tan la història com els personatges es van difuminant i fins hi tot arribarà el dia que em preguntaré si el vaig arribar a llegir o no. Això vol dir que el llibre no m'ha marcat i no entra dins de l'altre categoria que podria ser "me'l tornaria a llegir" (senzillament perquè hi ha mil llibres d'aquest estil que poden satisfer les necessitats que ha satisfet aquest en un moment donat i puntual).

Podeu dir-me superficial però moltes vegades una portada parla bastant bé de les línies generals del que pots trobar dins de la coberta. En aquest cas, tal com us he indicat abans amb la tipografia, crec que no anava gens errat. Per tan mai ningú podrà dir que he llegit el llibre enganyat ans al contrari: sabia perfectament el que anava a llegir. Així doncs, content i feliç pel resultat, puc anar ara per una altra lectura ara que torno a tenir el cervell a punt després d'aquesta purga.
Afegir comentari afegir un comentari
COMENTARI:
SIGNATURA:
EMAIL: (si vols rebre actualitzacions dels nous comentaris)
   
   
 
   
 
els vostres comentaris (0 comentaris)
Estem esperant els vostres comentaris...

l'últim per llegir
Una columna de fuego
Una columna de fuego
Les Cròniques del Déu Coix
Les Cròniques del Déu Coix
Una família fora de sèrie
Una família fora de sèrie
Joyland
Joyland
El papiro de Saqqara
El papiro de Saqqara
El club Dumas
El club Dumas
El invierno del mundo
El invierno del mundo
Basura
Basura
Victus (La Campana, 2012)
Victus (La Campana, 2012)
El confident dels reis
El confident dels reis
Cincuenta sombras más oscuras
Cincuenta sombras más oscuras
Cincuenta sombras de Grey
Cincuenta sombras de Grey
La canción de los Maories
La canción de los Maories
En el país de la nube blanca
En el país de la nube blanca
Les Ombres Errants
Les Ombres Errants
Dante y su obra
Dante y su obra
Lliures o morts
Lliures o morts
Jo Confesso (Ed. Proa, 2011)
Jo Confesso (Ed. Proa, 2011)
Le miroir d'Aimengart
Le miroir d'Aimengart
El món d'Homer
El món d'Homer
   
 
(c) 2007-2020 logo xelu.net | Última actualització: 07/08/2020 | Facebook | Twitter BitWorks

Creative Commons License
Aquesta web i tots els seus continguts
estan sota una llicència Creative Commons.