xelu.net
 
assaig (12)
club de lectura (10)
còmic (5)
:: 20th Century Boys (3 comentaris)
:: 21st Century Boys (1 comentaris)
:: Bone Lejos de Boneville (1 comentaris)
:: El Arte de Volar (0 comentaris)
:: Preacher (1 comentaris)
literatura juvenil (25)
novel·la (167)
 
top 10 visites llibres
:: Una columna de fuego (228474 visites)
:: Aiguafang (227909 visites)
:: 20th Century Boys (227052 visites)
:: The Hunger Games (Els Jocs (227009 visites)
:: Tres metros sobre el cielo (226970 visites)
:: Tot el que podríem haver (226950 visites)
:: El món d'Homer (226947 visites)
:: Lord of the Flies (226946 visites)
:: Stardust (226943 visites)
:: Graceling (Graceling. Ed. (226867 visites)
 
BitWorks - Disseny web, allotjament web (hosting), disseny gràfic, programació, bases de dades i venda de material informàtic
 
PARTICIPA A XELU.NET
xelu.net >> àgora 2.0 >> llibres (219 llibres disponibles) >> The given day (Cualquier otro dia)
àgora 2.0: cuina | jocs | llibres | música | cinema i tv | teatre | materials | rutes | qui és qui?

The given day (Cualquier otro dia)

Autor/a del llibre: Dennis Lehane

CLUB DE LECTURA:
4t trimestre de 2011
Aquest llibre ha rebut 226405 visites

The given day (Cualquier otro dia)
introducció al club
sinòpsis
biografia de Dennis Lehane
diari de lectura (9)
debat sobre el llibre (7 comentaris)
l'últim per llegir

club de lectura

 

El Club de Lectura de xelu.net es funda amb l'ànim de traspassar les barreres físques de les distàncies i oferir a un grup de persones la possibilitat de intercanviar experiències i opinions sobre una de les aficions que segur que ens agrada més a tots: llegir. És un club absolutament obert a tothom i que funcionarà, de moment, amb un caire trimestral.

 Ja tenim llibre per aquest trimestre! Les votacions aquesta vegada han anat molt ajustades:

- (8 punts) The Given Day (Dennis Lehane)
- (7 punts) Primavera, Estiu, Etcètera (Marta Rojals)
- (6 punts) La bicicleta estàtica (Sergi Pàmies)
- (3 punts) Tretze tristos gràngols (Albert Sánchez Piñol)
- (3 punts) Olor de colònia (Sílvia Alcàntara)
- (2 punts) La Voz Dormida (Dulce Chacón)
- (1 punt) Esperant els bàrbars (J.M. Coetzee)
- (0 punts) Parla'ls de batalles de reis i d'elefants (Mathias Enard)
- (0 punts) Der Raüber (Robert Walser)
- (0 punts) Personne n'y échappera (Romain Sardou)
- (0 punts) La dons de verd (Arnaldur Indridadson)
- (0 punts) Mystic river (Dennis Lehane)
- (0 punts) Los Muertos (Jorge Carrión)
- (0 punts) Mientras escribo (Stephen King)

Així doncs només ens resta gaudir de la lectura i del debat!

 

 

sinòpsis
En 1918 Babe Ruth, el mítico bateador de los Red Sox de Boston, se encuentra con su pelota más difícil: la huelga. Luther Laurence huye del beisbol, de Tulsa y de un rastro de sangre para cumplir lo que se espera de un negro en el Este: ser un criado. El policía Danny Coughin es enviado a inspeccionar un buque de guerra con unos cuantos soldados enfermos de vuelta de la Gran Guerra

y aquejados de una rara enfermedad: una gripe de consecuencias insospechadas que dejará miles de cadáveres en el North End, el barrio italiano en que Danny, hijo del capitán de la Policía de Boston, espera su placa de oro y su nombramiento como el inspector más joven de la comisaría. Pero después de 1919 el North End ya no será el mismo, Boston y Danny tampoco.

biografia de Dennis Lehane
Dennis Lehane es un escritor estadounidense nacido el 4 de agosto de 1965 en Dorchester, Boston, Massachusetts, tres de cuyas novelas han sido llevadas al cine: Mystic River (intitulada Río místico en algunos países), Gone Baby Gone y Shutter Island, y varias han merecido premios, entre ellas Un trago antes de la guerra y el bestseller Mystic River. Los espacios de su ciudad han servido de inspiración para los ambientes populares urbanos de sus novelas. De ascendencia irlandesa, sus historias retratan la vida de grupos inmigrantes o marginados en Boston, a la vez que constituyen un retrato de la cultura irlandesa, resaltando el peso de la religión católica en varios de sus personajes.

enllaços

No hi ha enllaços per a aquest llibre


debat sobre el llibre

 

Aquest serà l'espai central de debat sobre el llibre. Els debats sempre començaran finalitzat el període de lectura del llibre fixat en les normes del club. Mentrestant, aquest espai romandrà tancat. Aquí és on tothom pot expressar les seves opinions sobre el que hem llegit durant el trimestre. Com a tot xelu.net, no hi haurà cap tipus de censura, sempre i quan es mantingui el respecte cap a la resta d'integrants del club i l'autor. Dit això, que comenci el debat!

 

debat sobre el llibre
Afegir comentari afegir un comentari
COMENTARI:
SIGNATURA:
EMAIL: (si vols rebre actualitzacions dels nous comentaris)
   
   
 
   
 
els vostres comentaris (7 comentaris)
Autor/a del comentari: Xevi - Data: 26/02/2012

Hola!

Després de molt de temps, allà vaig!

D'entrada, com em passa últimament, el meu ritme de lectura ha estat lamentable, la qual cosa segurament ha exagerat la sensació de que el llibre és lent. Tot i així, analitzant-ho fredament, no passa gaire res en el llibre. O sigui que el primer que m'atreviria a dir és que li sobren, com a mínim, el 25% de les pagines.

Segona cosa i lligada amb els personatges. Tot el llibre gira al voltant de 3 personatges que van agafant el relleu del punt de vista narratiu. Dos d'ells tenen tot el sentit i no en tinc cap queixa. El que desentona, no porta enlloc i a bastanta gent li pot fer avandonar el llibre abans de començar és el jugador de baseball professional, que al final resulta que no està lligat a la trama per enlloc i tampoc n'acabem de saber gaire res. Doncs donat que en la meva opinió ja li sobren pàgines al llibre, hauria estat un detall no omplir-ne unes quantes moltes amb un personatge que no ens porta enlloc.

Tercera cosa. Cap a on va el llibre? És una pregunta que m'he fet en bona part de la narració. Suposo que aquestes històries que agafen un fragment de la vida / història d'uns personatges i que no tenen un plantejament, un nus i un desenllaç pròpiament dits em costen més. També suposo que la sensació ve exagerada pel fet de que un dels personatges principals (en Danny), també no té la vida molt ben orientada i tampoc acabes de veure cap a on va. Això ajuntat amb el ritme de lectura fa que en alguns trams del llibre se m'hagi fet realment feixuc.

Quarta cosa. Tot i que pot semblar que el llibre no m'ha agradat gens, això no és cert. Si que m'ha agradat, però no m'ha enganxat ni entussiasmat. Haig de dir que quan he tingut temps i l'he agafat amb més ganes ha millorat i molt.

Quinta cosa. Coses positives. L'ambientació històrica m'ha agradat. En aquest sentit m'ha fet pensar bastant amb la situació de crisi econòmica que vivim avui en dia i en que les coses sempre poden anar a pitjor (i que sempre es poden trobar excuses per fotre al treballador). També m'ha agardat molt el personatge d'en Luther. L'he trobat bastant més autèntic i amb més pebrots que en Danny, atontat durant bona part de la novel·la.

A veure si podem debatre una mica més , no?
Autor/a del comentari: Xevi - Data: 15/02/2012

Uffff!

Després de mooooolts dies, suor i gairebé llàgrimes, he acabat el llibre (de fet fa un parell de setmanes).

Acabo de llegir la ressenya d'en Miki i tinc moltes coses a dir.

En breu les diré...
Autor/a del comentari: Miquel Codony - Data: 01/02/2012

Amb permís de la moderadora començo el debat afegint la meva ressenya del llibre, escrita fa mesos


“Ain’t nothing free in this world but bad luck.”

Aquest és el llibre que ha sortit escollit per al club de lectura de xelu.net del darrer trimestre de 2011. Feia temps que volia llegir algun llibre de Dennis Lehane i no m'ha decebut, tot i que penso que el llibre podia haver donat més de si.
Una de les (moltes) coses que m'ha agradat d'aquesta novel·la és la seva capàcitat de crear escenes brutals només a travès del diàleg. M'ha fet pensar en les sèries de pàgines del Preacher de Garth Ennis dedicades a recollir els diàlegs de Jesse, Tulip i Cassidy, amb les seves hipnòtiques seqüències d'expressions facials. El Dennis Lehane de The Given Day té la mateixa capacitat de segrest de l'atenció del lector i sap utilitzar els diàlegs per definir la personalitat dels personatges i té el mateix control sobre les atmosferes i els sentiments que evoca. Tinc la sensació de que deu ser un llibre especialment difícil de traduïr, perquè més enllà de l'estil de l'autor (que en aquest cas no és un element neutre) el llenguatge és un dels principals recursos que utilitza la novel·la per a reflexar els prejudicis socials de l'època (sobretot, però no només, de tipus racial): un exemple, desaparegut o exagerat fins a perdre la naturalitat en la traducció, és com els personatges negres substitueixen l'educat i relativament neutre "Sir" per un "Suh" directament sortit de les plantacions del sud dels Estats Units en aquelles situacions en les que l'intelocutor és blanc i volen evitar enfadar-los. És un exercici d'autohumiliació que el propi llibre subratlla de forma explícita en un parell d'ocasions. Un exemple, quan en Luther (negre) fa una entrevista de feina amb el Capità Thomas Coughlin (blanc):

Captain Thomas Coughlin opened the door to his study and gave Luther a wide, warm smile. “You must be Mr. Laurence.” “Yes, sir, Captain Coughlin.”
“Nora, that’ll be all for now.”
“Yes, sir,” the Irish girl Luther’d just met said. “Nice to meet you, Mr. Laurence.”
“You, too, Miss O’Shea.”
She bowed and took her leave.
“Come in, come in.” Captain Coughlin swung the door wide, and Luther entered a study that smelled of good tobacco, a recent fi re in the hearth, and the dying autumn. Captain Coughlin led him to a leather chair and went around the other side of a large mahogany desk and took his seat by the window.
“Isaiah Giddreaux said you’re from Ohio.”
“Yes, suh.”
“I heard you say ‘sir.’ “
“Suh?”
“Just a moment ago. When we met.” His light blue eyes glittered. “You said ‘sir,’ not ‘suh.’ Which will it be, son?”
“Which do you prefer, Captain?”
Captain Coughlin waved an unlit cigar at the question. “Whichever makes you comfortable, Mr. Laurence.”
“Yes, sir.”
Another smile, this one not so much warm as self-satisfied.

Però no seria correcte dir que aquest és l'únic tema de caire social que tracta la novel·la. Les diferents oportunitats que li dona la vida a les persones en funció del seu color de pell (o si més no, les que els hi donava als Estats Units del 1919) són un dels eixos al voltant dels quals giren els capítols centrats en en Luther Laurence, mentres que els que giren al voltant de Danny Coughlin tenen més a veure amb el naixement dels moviments sindicals als EE.UU. i el progrés d'alguns drets socials. Al llarg de la novel·la Lehane alterna entre els punts de vista de diferents personatges donant més importància a dos protagonistes principals, el policia Danny Coughlin i en Luther Laurence, de qui no sabria que dir sense desvetllar massa detalls de l'argument. Tots dos viuen històries paral·leles que tendeixen a la confluència, però en comptades ocasions l'autor ens llança dintre del cap d'algun altre personatge per a il·lustrar algun aspecte de l'argument al qual d'altra manera no tindríem accés. Tot i que durant la lectura he disfrutat de tots els personatges també he de dir que aquest recurs a personatges que no són els habituals em sembla una petita trampa, que trenca una mena de simetria que per a mi faria més sòlida la novel·la. És una mania personal, però ho veig com un trencament de les regles (dos personatges amb punts de vista alternants) que el propi llibre ens havia ensenyat.
En conjunt, en aquesta novel·la en Dennis Lehane em sembla un estilista que posa la seva notable capacitat per a la prosa al servei d'una història a la que se li pot retreure certa incapacitat per a satisfer la seva pròpia ambició, deguda a la seva insistència en navegar un terreny perillosament proper al cliché en els seus personatges i en determinades solucions argumentals. Dit d'una altra manera: el contingut no està a l'alçada del seu embolcall. Aquesta valoració (que rellegeixo i penso: maleït ressenyador arrogant...) mereix que la relativitzi una mica: és que l'embolcall és realment espectacular. La història és emocionant, ben construïda i addictiva com poques. Té els trets (positius) que imagino ha de tenir un bestseller sense renunciar a l'estil en nom de l'accessibilitat. Un consell: supereu el pròleg. Per a nosaltres (europeus) pot fer-se una mica aspre el partit de béisbol que descriu, però només surt al pròleg.
Li poso 4 de 5 estrelles perquè crec que podria haver estat més del que és, però a altres llibres que m'han agradat menys els hi he posat 5. És el que té això de les puntuacions numèriques dels llibres, que no deixa de ser extraordinàriament subjectiu.
Autor/a del comentari: Webmàster - Data: 02/01/2012

Hola gent!

Encetem ja els comentaris del llibre? Em sembla que ja anem tard tard...

MoMa, tu que ets la moderadora del debat ja pots començar!

Vinga, bon debat!
Autor/a del comentari: MoMA - Data: 18/09/2011

Gràcies, ho faré el millor que pugui. Espero que ens agradi el llibre. Bona lectura!

Autor/a del comentari: Webmàter - Data: 17/09/2011

Si no us sembla malament, donem la benvinguda a la moderadora d'aquest debat que, si a ella li sembla bé, serà la Montse, la persona que va proposar el llibre que ha guanyat.

Crec que cap de nosaltres té experiència en portar el debat d'un club de lectura o sigui que ens hi haurem d'esforçar tots i ajudar la Montse amb el que necessiti.

Crec que una bona data per començar el debat seria el dilluns 28 de novembre. Això ens deixa més de 2 mesos per llegir el llibre i fer els comentaris que ens surtin durant la lectura a la zona del diari de lectura (un tros més avall en aquesta mateixa pàgina).

Doncs res, esperem que vagi tot molt bé!
Autor/a del comentari: Webmàter - Data: 17/09/2011

Queda inaugurada la secció de debat del Club de Lectura d'aquest trimestre!

l'últim per llegir
Una columna de fuego
Una columna de fuego
Les Cròniques del Déu Coix
Les Cròniques del Déu Coix
Una família fora de sèrie
Una família fora de sèrie
Joyland
Joyland
El papiro de Saqqara
El papiro de Saqqara
El club Dumas
El club Dumas
El invierno del mundo
El invierno del mundo
Basura
Basura
Victus (La Campana, 2012)
Victus (La Campana, 2012)
El confident dels reis
El confident dels reis
   
 
(c) 2007-2024 logo xelu.net | Última actualització: 07/12/2024 | Facebook | Instagram BitWorks

Creative Commons License
Aquesta web i tots els seus continguts
estan sota una llicència Creative Commons.