No és la meva intenció fer la crítica d’un llibre que explica l’auge d’un partit polític com el de la Plataforma per Catalunya (PxC). Més aviat perquè la tasca realitzada per Miquel Erra i Joan Serra, periodistes tots dos d’El 9 Nou, és la de documentar com Josep Anglada, president de la PxC, ha creat del no-res un partit polític a mida de la seva personalitat histriònica i sempre polèmica. I és una tasca que han realitzat amb rigorositat i tirant d’hemeroteques, definint el que s’ha anomenat “fenomen Anglada” com un moviment que es mou al compàs d’un discurs populista i marcadament dur contra la immigració.
Tampoc voldria “carregar-me” la figura de Josep Anglada. D’això ja s’encarreguen –amb arguments de pes- els escriptors d’aquest llibre, els quals el retracten a través dels seus “pecats de joventut” com a militant de Fuerza Nueva, de la seva lluita contra l’Islam, de les seves opinions incendiàries contra la immigració, de la seva personalitat autoritària i assedegada de poder, ...
I, com no, a través de les seves incoherències. I és que només Josep Anglada és capaç de militar en un partit franquista i defensar l’estatut d’autonomia a la vegada; o insultar els immigrants i perdre el cul per la Regina Do Santos, tal i com expliquen els autors en una de les moltes anècdotes que defineixen la personalitat vividora i fatxenda del polític vigatà.
La meva intenció és una altra de més senzilla: voldria recomanar la seva lectura. Deixant de banda les intencions corporativistes dels periodistes (no oblidem el mitjà de comunicació al qual pertanyen) i de la seva consegüent postura davant el fenomen i el personatge en qüestió, el cert és que coneixerem des de l’experiència vital d’Anglada, la gestació i el naixement de la PxC, partit que, amb poc més de 12000 vots, va obtenir representació en ajuntaments com el de Vic, Manlleu, Roda de Ter, Manresa o El Vendrell.
Perquè aquest fet no ha de resultar anecdòtic. Ans al contrari, hauria de ser un fenomen que ens preocupés a tots, ja que deixa ben palès que alguna cosa fa pudor a Dinamarca –en aquest cas a Vic-. El llibre dóna elements per comprendre perquè el discurs identitari –altrament dit xenòfob- de la PxC ha calat profundament en la societat vigatana i osonenca. I perquè, de retruc, aquest discurs demagog i oportunista ha alçat un personatge com Josep Anglada fins a creure’s capaç d’assolir fites encara més ambicioses, com ara l’alcaldia de Vic o entrar al Parlament de Catalunya.
Per això la lectura d’aquest llibre em resulta molt recomanable. I encara més si tenim en compte la influència que estan tenint les tesis de la PxC sobre la immigració en els discursos de la resta de forces polítiques catalanes, més concretament en el Partit Popular i Convergència i Unió.
En definitiva, el llibre és molt recomanable per evidenciar una vegada més que la democràcia sovint gira a l’entorn del benefici propi. I com alguns, com és el cas de Josep Anglada, estan disposats a tergiversar la realitat sobre la immigració per un grapat de vots que el permetin viure de la política. |
)
)
afegir un comentari
| Última actualització: 24/04/2024 | Facebook | Instagram 
