En Landau és un noi solitari, amb una història familiar complicada. Viu a la Barcelona actual i un dia voltant pels carrers de la ciutat i per sorpresa seva es troba un paper volant on un escrit diu: Ets un mag? Si aquesta noya ha arribat a les teves mans, probablement sí. T'esperem diumenge a mitjanit. 4MC. A partir d'aquí, el nostre protagonista entra en un món desconegut per a ell on coneixerà als quatre mags cardinals que el guiaran durant la seva iniciació com a mag d'una manera molt poc ortodoxa.
Amb un plantejament de llibre horrorosament semblant a Harry Potter (noi sense pares entra a ser aprenent de mag d'un dia per l'altre), el llibre evoluciona cap a una història més aviat plana, amb poques sorpreses i amb una narració sense suspens, que t'ho explica tot com si tingués diarrea i no pogués contenir-se. El relat no deixa d'estar bé per un públic molt jove que es vol iniciar a la lectura, sense gaires pretensions i amb uns escenaris, que almenys la gent que coneixem Barcelona, ens resulten pròxims. I el problema és que no passa de bé, amb una falta d'ambició notable per a arribar a una nota més alta i a un públic més ampli, potser també més exigent. Com em passa últimament amb els llibres que llegeixo classificats com a literatura juvenil, tornem a estar davant d'un cas amb bon material i una execució tímida.
Això si, el que més m'ha agradat del llibre són les cites que hi ha al començament de cada capítol. És fotut, no? |