CRESTA ESPADAS POSETS
La cresta de la Munia, la del Vignemale i aquesta són per nosaltres i a dia d’avui algunes de les activitats més boniques que hem fet al Pirineu. Grans clà ssiques on a més a més sempre hem tingut la sort d’estar sols i gaudir de bon temps. Parlar d’aquestes crestes només fa que suggerir-me grans records.
DESCRIPCCIĂ“
A la sortida d’Eriste anant cap a Benasque, a mĂ esquerra hi ha el camĂ que passant per sobre la central elèctrica ens porta fins a la Pleta de l’Estallo, on hi deixem el cotxe. D’aquĂ prenem un camĂ ben marcat que ens porta al refugi Angel OrĂşs o Forcau (1h 30). Un gatet preciĂłs ens dona la benvinguda. És un bon senyal, em penso, i les sensacions sĂłn positives. Aquest cop decidim dormir al refugi tot i que Ă©s estiu i podrĂem dormir al ras.
Sortim del refugi molt aviat, l’activitat d’avui és molt llarga. Al cap de mitja hora es posa a ploure i ens cau al damunt un bon xà fec. Ens aixopluguem sota un roc cada un i per sort al cap d’un quart comença a amainar. Decidim continuar i seguim en direcció oest cap a l’Ibón de Llardaneta tot seguint les marques de GR i deixant a mà dreta la ruta Real al Posets. Passem l’Ibón per la dreta i comencem a enfilar la forta pendent que ens deixa al coll de Grist o Eriste (2h 30).
En aquest punt comença la grimpada en direcciĂł nord i la lĂnea a seguir fins al Posets, objectiu final del dia, Ă©s mĂ©s que evident. La dificultat fins al primer cim mai supera el II grau si anem seguint la traça mĂ©s evident i lògica. Ens dirigim cap a un primer ressalt superant les dificultats lleugerament per l’esquerra. Baixant hi trobem una placa inclinada d’uns 4 metres. Seguim grimpant cap a un segon ressalt que tambĂ© ataquem lleugerament per l’esquerra. Ara ens cal atacar el primer cim del dia, el Diente Royo, que presenta un mur bastant vertical. Cal rodejar-lo per l’esquerra, oest, per un terreny bastant descompost i insegur. Hi ha moltes preses per mans i peus però totes ballen. Cal anar pujant per on es pugui fins que tornem a arribar al fil de la cresta, prop del cim. AquĂ hi trobem una bellĂssima sorpresa. Unes floretes blanques i molsudes ens reben alegrement. Semblen estar contentes i ens expliquen que fa dies que no veuen a ningĂş. DesprĂ©s de deixar-se fotografiar i mirar de tot arreu reprenem la marxa i sense gaires complicacions arribem al primer cim del dia Diente Royo 3010m. AquĂ hi fem una bona parada, mengem i descansem. La cavalcada fins al Posets Ă©s una lĂnia mĂ gica. Amb poc mĂ©s de vint minuts arribem sense dificultats al Pico Pavots 3124m. Baixem cap al coll de Pavots on el terreny Ă©s de color entre negre i rovellat i enfilem el tram mĂ©s bonic de la cresta, el fil que ens ha de portar al cim de les Espadas. Es tracta d’una cresta aèria i esmolada on les dificultats mai passen del II o potser III grau i on la qualitat de la roca Ă©s immillorable. Com es diu en l’argot, hi ha bon canto. AixĂ i desprĂ©s de superar un curt mur vertical d’uns tres metres (foto) arribem als cims de Las Espadas 3332m (4h 30). Aquest tram de cresta ens deixa un regust de boca bonĂssim. Tornem a parar, menjar i descansar. Fem fotos. Reprenem la marxa i ara ens cal baixar una mica per terreny descompost fins arribar a un tram de cresta horitzontal i estret, i desprĂ©s arribem al conegut paso del funambulista. Es tracta de superar un llom estret i molt aeri. Es passa dret o ajagut, cadascĂş que s’espavili. Just desprĂ©s d’aquest pas hi trobem una grimpada d’uns cinc o sis metres amb bones preses, i sense gaires mĂ©s complicacions arribem a la Tuca de Llardaneta 3311m i poc desprĂ©s a la Tuqueta Roya 3273m. Baixant d’aquest cim el terreny Ă©s tambĂ© força descompost. Arribem al coll de Jean Arlaud on hi ha la sortida del prestigiĂłs corredor del mateix nom. Parem, reposem i ens ho mirem tot plegat. Ara nomĂ©s ens queda pujar per terreny pedregĂłs i dret a l’últim cim del dia Posets o Punta Llardana 3375m (6h aprox.). Per nosaltres aquest Ă©s un cim entranyable. A part del segon cim mĂ©s alt del Pirineu va ser el nostre primer tres mil junts, amb la Nu, el dia 24 de desembre del 2006. Parem i descansem.
Baixem del cim per la ruta normal o Real. Arribem al collado del Diente i decidim que al Diente de Llardana ja el vindrem a veure un altre dia. Anem cap a casa. Baixem per la Canal Fonda on encara hi queda neu i al cap de poc arribem al punt on aquest matà ens hem desviat. Per camà marcat arribem de nou al refugi Angel Orús (7h 30). Recollim els estris i fem cap al cotxe (1h 30 més). Les cames avui es queixen.
COMENTARIS
Aquesta Ă©s una activitat dura i llarga. Cal tenir una bona condiciĂł fĂsica i estar acostumats a grimpar i a les alçades. Recomanem l’ús de casc. Un cordino de 30 per assegurar als mĂ©s inexperts tambĂ© ens pot ser Ăştil. Recomanem llegir les descripcions d’altres guies (Alejos, Capdevila...).
|