| explicació de la ruta |
VIGNEMALE
Després d’anys voltant pel nostre estimat Piri finalment visitem La Catedral!!
DESCRIPCCIÓ
Després del llarg viatge que ens fa passar per Lourdes i Luz Saint Sauveur finalment arribem de nit a Gavarnie. Sense perdre temps passem de llarg i sortint del poble a mà dreta prenem el camí que ens porta després de 9 kilòmetres al Barrage d’Ossoue. Mig camí està pavimentat i mig no. Arribem a mitja nit.
El dia següent ens llevem molt aviat i per un camí marcat comencem a caminar direcció al refugi de Bayssellance. Necessitem gairebé tres hores per arribar-hi i superar 850 metres de desnivell. Al refugi hi parem, descansem i mengem, a partir d’aquí la cosa es posa emocionant. Hem escollit pujar al Vignemale per la bonica cresta que comença al cim del Petit Vignemale.
Reprenem la marxa direcció oest fins arribar a la Hourquette d’Ossue. Aquí girem a mà esquerra, sud, i de mica en mica ens enfilem sense dificultats al Petit Vignemale 3032. 1 hora des del refugi. A partir d’aquí comença la gran cavalcada. La Cresta es torna aèria i esmolada, i fins al Col des Glaciers hi trobem les principals dificultats. Superem algun tram de segon, al cap de poc hem de desgrimpar un diedre de III grau inclinat i amb poques preses i quan podem flanquegem a l’esquerra per reprendre el fil de la cresta. Passem un pas de cavall i al cap de poc arribem, ja caminant, al Col des Glaciers. Ara comencem a pujar a la Espalda de Chausenque. Sembla dret i complicat però no ho és tant. Pujant, a mà esquerra, hi trobem una veta de color marró verdós. L’anem seguint i progressem amb compte fins al cim de la Espalda Chausenque 3154 i sense gaires complicacions i al cap de poc arribem a la Punta Chausenque 3204 a unes dues hores i mitja del refugi. A continuació perdem alçada i baixem a un coll per la vessant de la glacera d’Ossoue. Per terreny trencat i descompost pugem al Pitón Carré 3197 i després tornem a baixar fins a la bretxa de Gaube.
Aquí hi parem una estona, es tracta de la sortida del cèlebre Couloir de Gaube. Aquí s’hi ha escrit una pàgina important de la història de l’alpinisme del nostre estimat Pirineu. Durant tot el dia experimento una sensació d’alegria i eufòria especial. Eren tantes les expectatives... i es compleixen! L’escenari és corprenedor. El proper objectiu és ara el Gran Vignemale o Pique Longue. Hem de caminar una mica per la glacera i anar a trobar el camí normal que puja a aquest cim. Veiem ara a prop les tres coves del Comte Russell. A la base del cim, on s’acaba el gel, comencem a grimpar alegrement, ja que encara hem de superar un centenar de metres de desnivell. És tanta l’emoció de fer cim que passo de llarg de la cova del Russell (La del Gran Vignemale). Bé ni la veig. Així doncs arribem al cim del Vignemale 3298 al cap de més o menys quatre hores d’haver sortit del refugi. Descansem mengem, bevem i fem fotos. Al cap de poc decidim seguir endavant i anem al Pic del Clot de la Hount. La cresta es torna ara aèria i esmolada de nou. Perdem alçada, uns metres per la vessant de la glacera i anem progressant per on podem, el terreny és descompost i bastant insegur. Poc abans d’arribar al cim hem de superar una grimpada que ens fa suar de valent, i finalment arribem al Pic Du Clot de la Hount 3289. Descansem i fem fotos. Havíem pensat baixar a les 2 agulles del mateix nom que hi ha baixant del cim per la vessant oest però decidim que ja n’hi ha prou. Baixem sense gaires dificultats fins al coll de Cerbillona i anem a fer una merescuda visita a les tres coves del nostre amic Russell. Avui en dia si algú intentés fer això a la muntanya el pelarien. Hi pugem amb feines. El retrocés de la glacera fa que l’entrada a les coves sigui cada cop més amunt respecte del nivell del gel. Ens hi fem unes fotos.
Per tornar al cotxe ara ens cal travessar tota la glacera. Ens calcem els grampons i de mica en mica anem baixant. Cal anar amb compte ja que hi ha algun pas entre esquerdes que fa respecte. Un cop sortim de la glacera al cap de deu minuts anem a parar al camí que al matí hem fet servir per pujar cap al refugi. El desfem i al cap d’un parell d’hores arribem al cotxe.
COMENTARIS
Aquesta és una excursió que requereix una bona condició física i estar acostumats a grimpar i a les alçades. L’ús de corda per assegurar alguns passos o passar la glacera és totalment recomanat. Recomanem llegir les descripcions d’altres guies (Alejos, Capdevila...). |
| fotos (16) |
 |
| Casco, Bretxa de Roland, Taillon i Gabietous |
|
 |
| Vessant nord del Vignemale |
|
 |
| Recorregut a seguir |
|
|
 |
| Baixant del Petit Vignemale |
|
 |
| Vessant d'Ossoue |
|
|
 |
| Les tres coves del comte Russell |
|
 |
| Pujant al Pitón Carré |
|
 |
| Cresta i cara nord del Petit Vignemale i Punta Chausenque |
|
 |
| Gran Vignemale i cova poc abans del cim |
|
 |
| Glacera d'Ossoue i Pitón Carré |
|
|
|
|
 |
| Esquerdes a la glacera d'Ossoue |
|
|
|
mapa
|
|
No hi ha mapa per aquesta ruta.
|
| enllaços |
No hi ha enllaços per a aquesta ruta. |
 afegir comentari |
|
|
els vostres comentaris (3  ) |
Autor/a del comentari: xiuli -
Data: 07/12/2009
Quan vulguis ens hi posem! |
Autor/a del comentari: Toni -
Data: 05/12/2009
Xiulet!
Merci pels comentaris. Quin gran dia al Vignemale eh! Crec que el recordarem sempre. Les sortides al piri son sempre un plaer. Què et sembla si fem la descripcció de l'Aneto junts? |
Autor/a del comentari: xiuli -
Data: 04/12/2009
Una ruta preciosa. Molt d'ambient. Totalment d'acord amb la recomenació de l'ús de cordes... mai està de més!! |
)
| Última actualització: 15/10/2024 | Facebook | Instagram 
