|
explicació de la ruta |
Equipació: Parabolts, portar 12 cintes.
Cordada: Benji i Xiuli
Descripció: Deixarem el cotxe abans d’entrar al pà rquing del monestir i prendrem el camà dels degotalls. Arribats al monestir ens enfilarem uns 5 minuts escales amunt fins que a la nostra dreta apareix un caminet marcat. Aquest camà emboscat en 5 minuts ens deixarà a peu de via.
La via té 5 llargs i entre el segon i el tercer cal superar un petit jardinet. Els dos primers llargs discorren per una placa que es mou entre el IV i V grau per agafar l’aire a l’escalada montserratina. El tercer llarg ja és ‘otro cantar’. Tan sols sortir farem un pas d’arbre per xapar la primera xapa i des d’aquà fins la 5ena apreta que fa pujada!!, tot i que ben assegurat i bones preses el desplom es fa dur de pilotes. El quart dels llargs és un curt V+ finet de veritat i per acabar amb glamur un cinquè i últim llarg de 6ª de 40 metres molt bonic i on et demana bona col.locació i pila de la bona.
Comentaris: Quin diumenge!! Després d’un dissabte ‘pajarito’ i d’haver errat la via amb el company Mindundi a Sant Llorenç de Montgai, després d’haver passat per Terradets a veure això del rally’s, – un altre dia ja en parlarem perquè el fet de veure 50 paios enfilats per les bagasses encara em té distret -, després que el Barça ens posés el cor petit, amb en Benji decidim anar a fer un toque a la Desireé al Cavall. A 2 de 8 érem a Can Pamplona i tot i la suposada tromba d’aigua que havia de caure no érem pocs els escaladors que corrÃem per allà … Pep Musach i cursetistes, en Miquel Casas, el seu nano i en Jordi Bover (aprofito per saludar-los!).. i tants d’altres que no conec. Enfilem direcció Montserrat i ens parem a esmorzar on coincidim amb en Miquel i companys de cordada que ens recomanen, per la poca aproximació, la via Colorantes Permitidos. Cap allà doncs.
La via no em va desagradar pel seu ambinet, fà cil aproximació i grau que fa suar, però no puc pas dir que fos espectacular, ara, el que hi vaig viure i l’aventura és digne d’emmarcar.
Primer en Benji em va dedicar una volada al tercer llarg i encara em recordo de l’arbre que va acariciar la tÃbia parant el cop després del crit d'en Benji i el susto de rigor; i després, quan passo pel quart dels parabolts de la tercera tirada i m’hi agafo de valent per reposar els esforços del primer tram, la placa salta disparada i ara sóc jo qui quedo penjat com un fuet!!
Aprofito per remarcar que la quarta assegurança no té xapa, tan sols hi ha l’espà rrec i el tram en qüestió és dur… ho he fet saber als companys de Caranorte i a la Feec per si algú pot passar-hi a remeiar-ho i si algú pot fer-ho no dubteu en posar-vos en contacte per si us puc ajudar d’alguna manera.
Superades les dificultats arribem al cotxe, botifarra amb all i oli a ca la iaia i directes a la ClÃnica de Vic i és que en Benji s’ha fet un esquinç amb el saque.
Per últim donar grà cies a la cordada Laso i …. Que feien la via davant nostre. Ens van deixar unes fletxes a mode de pedres i sorra per trobar el camà de baixada… un 10!
RUTA PUBLICADA ORIGINALMENT A MATELLA POWER |
fotos (2) |
|
mapa
|
|
enllaços |
>> Matella Power |
afegir comentari |
|
els vostres comentaris (1 ) |
Autor/a del comentari: Jordi_X -
Data: 29/12/2012
La quarta assegurança ja esta posada peró sembla ser que la femella es desafluixa, diria que la xapa no asenta bé i amb el temps es deu anar desafluixant. Te tots els numeros perque algun dia pugi tornar a caure. Jo avui 29/12/2012 l'he trobat molt fluixa, casi apunt de caure, l'he enrroscada amb els dits (l'unica eina que portava) i he continuat pujant. Ara llegint aquest comentari veig que he tingut sort trobarla posada, doncs es una xapa clau per no pendre mal (penseu que a sota hi ha el famos arbre) que per cert jo he fet el pas sense tocar l'arbre hi he caigut despres. Per a mà aquest llarg es un 6b+ amb o sense tocar l'arbre. |
|