explicació de la ruta |
Després de recórrer la cresta Clarabides-Gías Torre Armengaud ens van quedar pendents aquests dos cims. Doncs cap a Benasque hi falta gent.
DESCRICPCIÓ
Viatgem fins l’estimat poble de Benás. Hi arribem a les 8 del vespre. Agafem la carretera que puja en direcció a l’Hospital. Al cap d’un parell de kilòmetres a mà esquerra hi ha el trencant que s’endinsa a la vall d’Estós. Hi ha cartells. Agafem una pista, acabada d’asfaltar, que al cap d’un parell de minuts ens porta a un gran aparcament on hi deixem el cotxe. Ens calcem, preparem la motxilla i sortim corrents. El camí fins el refugi és llarg, però com que anem tard ens afanyem i aquest cop amb menys de dues hores arribem gairebé de fosc al refugi. Aquest cop passem una bona nit al refugi d’Estós.
L’endemà sortim a quarts de set del refugi després d’haver esmorzat. Prenem el camí que surt just darrera els lavabos i anem pujant de mica en mica fins a l’ibón de Gías 2628 2h. Des d’aquest punt ja podem veure els dos cims del dia. Els pujarem per la canal que hi a entre els dos cims (Un cop feta aquesta ruta, ara recomanaria l’aresta est que comença al port d’Oô. Més difícil, III, però sobre bona roca). Voltem el llac per la dreta i travessem un mar de blocs que ens deixen al peu de la canal rocosa. Hi ha molta pedra solta i és inevitable fer-ne caure avall. Casc molt recomanable. Comencem a grimpar i la cosa es posa dreta. Trobem la roca molt molla ja que el dia anterior hi va ploure i caure pedra. Al cap d’uns metres, i per sort, trobem una corda fixa que ens ajuda a progressar. A sobre fot un fred que pela. Arribem fins una cova on hi ha una reunió d’un pont de roca i un pitó on s’hi ha instal•lat la corda fixa. Fem un petit descans. Per si no hi trobem corda fixa pot ser útil portar-ne. Un cop aquí fem un flanqueig de trenta metres més i seguim grimpant en direcció nord-oest fins al cim dels Gourgs Blancs 3128 3h30. Descansem i fem un parell de fotos. Hi ha molta boira, no fa gaire bon temps i amb prou feines podem veure res. Resulta que aquest va ser l’últim cim que va pujar el pioner Jean Arlaud, i així una placa ho recorda. Reprenem la marxa desfent el camí per on hem passat fa escassos minuts ara en direcció est fins que arribem al coll que separa els dos pics. Per enfilar-nos al Jean Arlaud només de sortir del coll cal grimpar un curt diedre d’uns 12 metres. A dalt hi trobem una instal•lació de ràpel que farem servir més tard per baixar. Després progressem entre grans blocs per la vessant de Gías fins dalt del cim Jean Arlaud 3048 4h15. Parem i reposem. El temps no millora i aviat anem avall. Desfem el camí fins al ràpel. El muntem i arribem al coll. D’aquí anem baixant amb compte fins la cova on hi ha la reunió i on hi hem deixat material. Baixem per les cordes fixes i m’adono que tot i ser molt noves tenen talls i no estan en gaire bon estat. També veig una reunió intermèdia a un pont de roca. Un cop passat el tram de cordes fixes tornem a respirar tranquils. Amb paciència desfem el mar de blocs fins s l’Ibón de Gías i d’aquí altre cop al refugi. Recollim trastos i cap al cotxe hi falta gent. Del refugi al cotxe dues hores més.
COMENTARIS
Aquesta és una excursió que requereix una bona condició física i estar acostumats a grimpar i a les alçades. Recomanem llegir les descripcions d’altres guies (Alejos, Capdevila...). |
fotos (27) |
|
Bardamina-Paúl |
|
|
Seil Dera Baquo |
|
|
|
|
Gourgs Blancs i Jean Arlaud |
|
|
Cap a la canal de roca podrida |
|
|
|
Gías i Clarabides |
|
|
Bardamina-Paúl |
|
|
Record al mestre Jean Arlaud al cim dels Gourgs Blancs |
|
|
Baixada cap al Jean Arlaud |
|
|
Sector Quayrat- Lézat |
|
|
|
Jean Arlaud i Seil Dera Baquo |
|
|
Clarabides i mal temps a França |
|
|
|
|
Grimpant cap al Jean Arlaud |
|
|
Gourgs Blancs |
|
|
Gairebé al cim |
|
|
|
Seil dera Baquo. O el cap i la cua de la vaca. |
|
|
|
|
|
|
Estós |
|
|
mapa
|
No hi ha mapa per aquesta ruta.
|
enllaços |
No hi ha enllaços per a aquesta ruta. |
afegir comentari |
|
els vostres comentaris (0 ) |
Estem esperant els vostres comentaris... |