Culebras i Vallibierna

CULEBRAS I VALLIBIERNA

Hem realitzat aquesta ascensió seguint dues rutes diferents. La ruta A surt de la presa de Llauset (Catalunya). La ruta B surt de Vallibierna (Aragó).

DESCRIPCIÓ

A: Sortida que vam fer amb el bon amic Xiuli el dia onze de setembre de 2007.
Agafem la carretera que va de Pont de Suert cap a Viella. La deixem a la sortida de Senet i Aneto i anem direcció a aquest últim. Continuem pujant per una carretereta que a poc a poc ens permet anar guanyant alçada fins arribar a les portes, literalment, d’un túnel baixet i fosc que ens deixa just a la presa de l’estany de Llauset. Arribar fins aquí ja és prou divertit. Durant els mesos d’hivern el túnel sol estar tancat. Aparquem la furgo i obrim una ampolla de lambrusco mentre en Xiuli m’explica les vacances d’escalada a una coneguda illa del Mediterrani. La nit es fa curta i aviat ens posem dempeus per fotre-l’hi. Prenem el caminet que voreja l’estany per la dreta (GR) fins arribar a una bifurcació. El GR segueix direcció nord i nosaltres seguim en direcció oest cap al marcat i evident coll de Llauset. Per arribar-hi encara ens cal superar una llarga i penosa pujada. Un cop aquí la cosa canvia. El terreny comença a trempar de valent i haurem de grimpar una miqueta tot fent un gir cap al nord, nord est. Així, amb poc menys de tres hores, arribem a la Tuca de las Culebras 3062. Parem i fem fotos però no podem deixar de mirar el Paso del Caballo. Es tracta d’un pas d’uns vuit o deu metres, aeri però amb bona roca. Recordo que hi ha al menys un parell de pitons per aquells que el vulguin assegurar. Ens hi posem de seguida. En Xiuli passa primer en estil bavarès i jo al darrera fent honor al nom del pas, a cavall. En xiuli hi torna, s’hi posa dret i l’hi faig unes fotos. Déu n’hi do. Uns minuts més tard som al cim del Vallibierna 3067 3h. Parem i ens ho tornem a mirar tot plegat. Per baixar seguim un trosset de cresta direcció est i per pendents rocoses i camí fitat ens anem apropant als Estanyets de Coma Arnau. Aquí tornem a agafar el GR que fa un gir al sud i ens fa baixar a l‘Estany Botornàs i d’aquí cap a l’Estany de Llauset i cap a la furgoneta. 7h aproximadament.

B: Sortida que vam fer amb la Nu el dia trenta de maig de 2009.
Feia poc que algú havia pujat amb cotxe fins al refugi de Corones o Pescadores. Sabent que la pista era transitable, i ens podíem estalviar la llarga caminada de Senarta a Corones, ens hi vam plantar un divendres a la nit. Al dia següent agafem els trastos i prenem el GR que surt en direcció est. Uns trenta minuts més tard a l’alçada d’una gran fita al costat dret del camí deixem el GR i girem direcció sud. Hem de creuar el riu que baixa molt, però que molt ple. Travessar-lo per sobre un tronc de pi moll no fa gaire gràcia. Un cop a l’altra banda del riu, i després de travessar un bosquet, podem intuir el coll de Culebras. Al ser un hivern amb força neu hem de fer servir els grampons per pujar una ampla pala de neu fins al coll. Travessem una mica d’aresta glaçada i grimpem una mica fins al cim de la Tuca de las Culebras 3062. Fem el paso del caballo i arribem al Vallibierna 3067, 4h 30. Aquest cim és un mirador impressionant del massís de l’Aneto. El cel es comença a tapar. Per tornar seguim una mica de cresta a l’est i de seguida girem al nord cap a l’Estany negre. D’aquí seguim encara més al nord i baixem als Ibons de Vallibierna, ja pel GR, i d’aquí cap al cotxe altre cop. 8h. Poc després d’entrar al cotxe arriba l’Arnau i comença a caure una bona tromba d’aigua. El dia següent farem l’Estasen a l’Aneto tots tres.

COMENTARIS
Aquesta és una excursió que requereix una bona condició física i estar acostumats a grimpar i a les alçades. Recomanem llegir les descripcions d’altres guies (Alejos, Capdevila...) i portar un bon mapa.