xelu.net
 
assaig (12)
:: Adéu a la universitat (0 comentaris)
:: Dante y su obra (0 comentaris)
:: El harén en Occidente (0 comentaris)
:: El món d'Homer (0 comentaris)
:: Europa (0 comentaris)
:: La batalla por el vino y e (1 comentaris)
:: La maternitat d'Elna (0 comentaris)
:: Naked Wine (2 comentaris)
:: Pelegrinatge al Kailasa i (0 comentaris)
:: The Spanish Civil War: Rea (0 comentaris)
:: Tota la veritat sobre Plat (0 comentaris)
:: Un Tramvia Anomenat Text (0 comentaris)
club de lectura (10)
còmic (5)
literatura juvenil (25)
novel·la (167)
 
top 10 visites llibres
:: Tot el que podríem haver e (40844 visites)
:: La Biblia de barro (30311 visites)
:: Cometas en el cielo (26820 visites)
:: Els homes que no estimaven (26299 visites)
:: El castell de vidre (26278 visites)
:: El club eròtic dels dimart (26206 visites)
:: El noi del pijama de ratll (26094 visites)
:: La mecànica del cor (25839 visites)
:: El pont dels jueus (25530 visites)
:: El quart Reich (25375 visites)
 
 
PARTICIPA A XELU.NET
xelu.net >> àgora 2.0 >> llibres (219 llibres disponibles) >> Naked Wine
àgora 2.0: cuina | jocs | llibres | música | cinema i tv | teatre | materials | rutes | fòrum | qui és qui?
Naked Wine

Autor/a del llibre: Alice Feiring

09/06/2012
Autor/a de l'aportació:
Joan Trabal

Aquest llibre ha rebut 11765 visites

Naked Wine
sinòpsis
biografia de Alice Feiring
opinió
enllaços
Afegir comentari afegir un comentari
els vostres comentaris (2 comentaris)
l'últim per llegir
PARTICIPA A XELU.NET

sinòpsis
Naked wine is wine stripped down to its basics—wine as it was meant to be: wholesome, exciting, provocative, living, sensual, and pure. Naked, or natural, wine is the opposite of most New World wines today; Alice Feiring calls them “overripe, over-manipulated, and overblown” and makes her case that good (and possibly great) wine can still be made, if only winemakers would listen more to nature and less to marketers, and stop using additives and chemicals. But letting wine make itself is harder than it seems.

Three years ago, Feiring answered a dare to try her hand at natural winemaking. In Naked Wine,she details her adventure—sometimes calm, sometimes wild, always revealing—and peers into the nooks and crannies of today’s exciting, new (but centuries-old) world of natural wine.

EXTRET DE: Amazon Naked Wine

biografia de Alice Feiring
Segons els seus editors en castellà:
Alice Feiring, periodista y escritora, nació en Nueva York. Columnista de la sección vino/viajes de la revista Time, ha colaborado asimismo en publicaciones tan prestigiosas como The New York Times, New York Magazine, Los Angeles Times o Forbes Traveller. La revista Food and Wine ha considerado su blog «In Vino Veritas» uno de los siete más importantes en su género. Alice Feiring ha merecido, entre otros, el premio de la Fundación James Beard.


Segons ella mateixa:
Having survived a Long Island élevage I ended up a wine writer. Like many others before me, I started out on Carmel Extra Sweet, segued to Lancers and then hit the harder, better, truer stuff. My wine writing career was accidental. My wine education is wholly alternative. I was studying for a Masters in Dance Therapy in Cambridge. My roommate was seriously into wine and we had weekly tastings. My method was to super-taste my way through the line-up so I could spend the evening with the wine I liked best before anyone else got there. A few years down the pike, I knew something about wine and there was no going back and my soapbox has become the people and the wines of vin nature.

There's been a few book,s but the first one I could call my own was The Battle for Love and Wine (Harcourt). The next one up in 2011 is Naked Wine (Perseus Books).

I've been published in most of the glossies in this country as well as the New York Times. A James Beard award was mine for a wine piece I wrote for the New York Times business section on the many ways wine can be manipulated. When I'm not on the road, or doing something involved with wine (which by the way, has invaded my dream life), I am working on my personal writing, and probably sitting in the corner rereading Letting Go or Hudson River Bracketed, trying to learn how to play the melodeon and dreaming about a cellar full of Domaine Romanée Conti. Or at least a bottle or three.

enllaços

Una crítica del llibre. En anglès.
Sobre com es fa el vi natural. En anglès.
Tot sobre l vi natural. En francès.
L'excel·lent Bloc d'Alice Feiring. En anglès.
L'ànima del vi. Botiga de vi natural.
En clau de vi. Joan Ramon Escoda.
Una entrevista a Alice Feiring. En anglès.


opinió
Naked wine és el nou llibre d’Alice Feiring, l’escriptora i enòloga que està lluitant contra la uniformització en el món del vi i està donant visibilitat a tota una sèrie d’iniciatives que proposen mantenir el caràcter de cada regió productora, per damunt d’una globalització del vi que fa que tots els vins s’ajustin a uns patrons gustatius dictats, como no, pel mercat, i per un crític, Robert Parker, que talla el bacallà quant a la direcció que ha de prendre la producció d’aquest producte. El títol del llibre de Feiring que podríem traduir com “El vi despullat” és un gran resum de la idea motriu del personalíssim i delicat engranatge del seu llibre. Els subtítols però, el fan encara més explícit “A personal journey into the new (but centuries old) world of natural wine” i “letting grapes do what comes naturally”, o sigui, “un viatge personal al nou (però centenari) món del vi natural” i “tot deixant que el raïm faci allò que succeeix de forma natural”.

És a dir, què ens explica Feiring en aquest nou llibre? L’escriptora, com en el seu darrer llibre (La batalla por el vino y el amor. O como salvé al mundo de la Parkerización), ens ofereix una narració molt personal, curulla d’experiències pròpies, on explica amb una estil molt peculiar i la seva exquisida sensibilitat per a les relacions humanes, els estils de vida, les olors i els sabors, les seves investigacions sobre el món del vi i les consegüents trobades amb personatges rellevants per a les seves recerques. Concretament el que Feiring cerca ja no és explicar com molts productors de vi fan mil i una modificacions al suc original que extreuen de les vinyes per poder, com si fos una recepta, elaborar un caldo que s’atingui als gustos del crític Parker i, per consegüent, del mercat de qui ell dicta les regles, sinó que, obviant això, es llança a la recerca del moviment –si és que se’n pot dir així— del vi natural. La principal tasca serà explicitar què és el vi natural, ja que malgrat l’aparent simplicitat de l’expressió, hi ha una gran diversitat d’interpretacions. Per a fer-ho contactarà amb productors i defensors, així com amb un dels impulsors del moviment, Jacques Neauport.

El vi natural, a grans trets, vindria a ser allò que diu el subtítol: deixem que la vinya faci raïm, espremem-li el suc i fem vi, deixem, doncs, que la natura faci el seu curs. Ara bé, aquí és on entra en funcionament tota la maquinària del mercat. Si es produís el vi d’aquesta manera ideal els productors obtindrien uns resultats imprevisibles i uns vins que podrien allunyar-se dels gustos que té la massa consumidora. És a dir, hi hauria zones que produirien uns vins que tindrien uns sabors que no tindrien tants compradors com d’altres, o hi haurien anys en què els vins serien diferents dels anys anteriors, o pitjor, cada anyada tindria un gust diferent de l’anterior, de manera que la marca seria difícil de reconèixer! Això en el món de Feiring i dels defensors del vi natural és el que ha de ser: els vins han de ser una expressió de la terra d’on provenen i alhora, de les condicions climàtiques de cada any, o sigui, de cada collita. Però en el món del capital, entestat que qualsevol terra és propícia per fer vi si se n’hi vol produir, això no pot ser, cal poder fer negoci on sigui, fent el que calgui per obtenir beneficis. I have a bussiness to run Ms Feiring, li diu un productor americà. I, efectivament, aquest és el problema que denuncia Feiring: no hi ha honestedat en el món del vi, és un negoci i les regles les fixa el capital i no l’art de la vinificació, l’amor per a producció del vi i per la terra que ens dóna aquest apreciat producte. El negoci que ha de portar aquest senyor fa que ell tingui una recepta del seu vi i que un cop ha veremat i té el raïm corresponent a l’anyada comencin una sèrie de processos per arribar a obtenir la recepta. Aquí és on el llibre ateny a la màxima polèmica. Per fer vi no és lícit utilitzar cap tècnica? Feiring defensa que no, molts productors es queden a mig camí, fan servir algunes tècniques, d’altres no. El resultat són grans vins, vins que agraden, i, és clar, els consumidors estem despistats, molt despistats.

Però quins són els processos que Feiring considera que produeixen vins homogeneitzats? Un dels més habituals és la fermentació artificial, és a dir, Feiring explica que no utilitzen els llevats propis del terreny on hi ha la vinya, sinó llevats químics que donen al raïm un gust concret. Per exemple cita el llevat industrial 71B que dóna aromes de plàtan i que s’utilitza molt en els Beaujolais. A partir, d’aquí esmenta altres tècniques com la microoxigenació per potenciar els aromes de fruita que tan cerquen el crítics; la polèmica maceració carbònica, a mig camí entre el vi natural i el que no ho és; l’adició de tanins per fer el vi més robust; o enzimes per preservar-lo de determinats problemes en la fermentació. I arribats a aquí apareix el gran problema: el sulfur. La immensa majoria dels vins del mercat contenen una quantitat important d’aquest conservant, el sulfur, que segons els defensors del vi natural, és el responsable del mal de cap que produeix a vegades el vi, la ressaca i d’altres problemes de salut que suposadament pot produir el consum d’aquest conservant. En aquest punt el debat és punyent, perquè fins i tot alguns defensors del vi natural es veuen obligats a vegades a emprar-ne una mica, tot i que en quantitats molt diferents de les emprades en el vi ordinari (menys d’una desena part normalment) i perquè Neauport diu que, de fet, el vi natural es va inventar perquè alguns productors, que eren grans bevedors, no volien tenir ressaca! El debat a més entra en una fase de gran envolada quan esmenten que el sulfur es pot detectar gustativament! Quin sentit més fi cal tenir! I, finalment assoleix el seu punt culminant, quan Feiring intenta anar més enllà de l’afirmació malèvola de Neauport i acaba afirmant que, més que un tema de ressaca el que està clar i no es pot perdre és que el vi està relacionat amb moment de plaer, de socialització, de conversa, de companyonia i que el vi porta màgia i alegria a la vida, i, jo hi afegiria, així s’ha vist i s’ha emprat històricament.

Per a casa nostra és molt rellevant que Feiring desveli que ja hi ha gent que coneix la filosofia del vi natural, i que hi està treballant. Concretament, en un dels capítols fa una estada a Catalunya (al Penedès, als Costers del Segre i a la Terra Alta) i visita a viticultors com Oriol Illa, Laureano Serres o Jordi Sanfeliu, que defensen completament la viticultura natural, biodinàmica fins i tot i el vi natural. En fa una narració apassionada i ens mostra uns personatges de gran caràcter i ferma ideologia, una mica bojos diu ella amb immens plaer. I per si algú dubtava que Catalunya té el mal costum de ser a la punta de la llança, a Barcelona podem trobar una botiga segurament única en tot l'estat, especialitzada en aquest tipus de vi: L’ànima del vi, al barri de Gràcia de Barcelona. (vegeu el web als enllaços). Tot i que, per ser honest, haig de dir que en Benoît, el propietari, és francès.

Finalment, cal esmentar que Feiring no parla massa bé, en general, dels vins de casa nostra, del Priorat, per exemple, o de productors com René Barbier o Sara Pérez, cosa que, personalment, em sap una mica de greu i em costa d’entendre. Tanmateix, li vaig poder preguntar directament a ella i molt amablement em va contestar que, en general, considerava els vins catalans parkertitzats, però que no en tenia un coneixement exhaustiu. Jo dubto que alguns vins del Priorat no siguin una bona expressió d’aquesta terra... En aquest darrer llibre s’ha fixat força més en Catalunya, esperem que en un futur ho faci més. Per sort tenim en aquest país en Josep Roca, sens dubte un dels grans coneixedors mundials del vi que defensa els vins de la terra, i crec que especialment el Priorat.

Així, doncs, ens trobem davant una obra interessantíssima, polèmica, que qüestiona tot un sistema de producció i una manera de fer, un sistema i un estil que no només es dóna en el món del vi sinó en molts àmbits de l’activitat humana. En concret em refereixo al fet que el mercat ha pres el lloc a l’art com a idiosincràsia social. Les regles del creixement econòmic, doncs, ens poden arribar a imposar mals vins, però també mals aliments i males gestions dels aliments: com pot ser que alguns passin gana mentre d’altres llencen els aliments? Si bé tots estem d’acord que el benestar és essencial per a la cultura, no és menys cert que un desequilibri en el control d’aquest impuls humà de tendir a la felicitat ens ha portat a la dictadura industrial que ens amenaça d’empobrir la cultura, l’art, i de matar la passió per fer coses ben fetes i de forma honesta, no només per diner, sinó per obtenir un plaer menys immediat: la satisfacció de la feina ben feta a través de l’esforç. Una filosofia que se sospita que hi ha generacions senceres que comencen a desconèixer o desatendre. Sembla ser que a molts llocs es perden les llavors autòctones i els pagesos només poden accedir a llavors manipulades genèticament, o seleccionades pels venedors en funció de rendiments i altres criteris econòmics, i no en funció de la qualitat del producte que se’n deriva. Davant d’aquesta manera de fer que ens va reduint mica en mica com a cultura i que ens va limitant com a persones, que ens fa una mica més barroers cada vegada, Feiring s’alça, rebel, lluitadora, epicúria ben entesa, i defensa l’honestedat, el terroir, la superació de les dificultats per l’esforç, l’art de cercar i cultivar allò que ens produeix plaer. La menuda americana defensa el vi natural, com s’ha fet sempre, però des del coneixement del producte que es tracta, no un retrocés, sinó un avançar dialèctic. Si algú dubta que és una filosofia possible que tasti una ampolla d’aquests vins i ho comprovi.

Finalment crec que si es parla de vi cal esmentar que l’excel•lent programa del Canal 33 "En clau de vi" també va fer una aproximació a aquest món de la producció natural, ecològica i biodinàmica amb un reportatge molt interessant i seriós on el protagonista era Joan Ramon Escoda, un dels grans defensors catalans de la biodinàmica, i productor de vins excel•lents a la Conca de Barberà. Trobareu el vídeo als enllaços, no té pèrdua i és una excel•lent porta d’entrada al món del vi natural, així com una bona introducció al llibre de Feiring, que tant de bo que aviat es pugui llegir en català.
Afegir comentari afegir un comentari
COMENTARI:
SIGNATURA:
EMAIL: (si vols rebre actualitzacions dels nous comentaris)
   
   
 
   
 
els vostres comentaris (2 comentaris)
Autor/a del comentari: Xevi - Data: 18/06/2012

Fantàstic el comentari!

M'han vingut ganes de llegir el llibre hi tot... tot i que no soc gens fan de l'assaig.

Tot i així no se si estic del tot d'acord amb el què es debat en el llibre. Una cosa és que no volguem un món del vi uniforme o Parkeritzat, com es diu en el llibre i l'altre és que vulguem un món on cada any les ampolles de vi poden variar molt i d'una forma aleatòria. Jo crec que el punt mig és el correcte. Intentem fer les coses naturals, imprimint el caràcter de cada regió i de cada tipus de raïm i sense intentar seguir cap manual dictat pel senyor Parker. Com tot, al igual que la literatura, el vi es fa perquè agradi a un consumidor final. Crec que el que s'ha de fer és educar aquest consumidor final i no homogeneitzar-lo. Per tan, si que els productors han de pensar amb el consumidor final, amb el mercat (i desenganyem-nos, gairebé tothom treballa per guanyar-se la vida, no siguem hippies), però no per això s'ha de perdre l'identitat ni la por a fer coses diferents i originals.

Salut i vi!
Autor/a del comentari: Joan Trabal - Data: 09/06/2012

Si algú llegeix aquesta ressenya i sap alguna altra botiga on comprar vi natural, sisplau, compartiu l'adreça.

l'últim per llegir
Una columna de fuego
Una columna de fuego
Les Cròniques del Déu Coix
Les Cròniques del Déu Coix
Una família fora de sèrie
Una família fora de sèrie
Joyland
Joyland
El papiro de Saqqara
El papiro de Saqqara
El club Dumas
El club Dumas
El invierno del mundo
El invierno del mundo
Basura
Basura
Victus (La Campana, 2012)
Victus (La Campana, 2012)
El confident dels reis
El confident dels reis
Cincuenta sombras más oscuras
Cincuenta sombras más oscuras
Cincuenta sombras de Grey
Cincuenta sombras de Grey
La canción de los Maories
La canción de los Maories
En el país de la nube blanca
En el país de la nube blanca
Les Ombres Errants
Les Ombres Errants
Dante y su obra
Dante y su obra
Lliures o morts
Lliures o morts
Jo Confesso (Ed. Proa, 2011)
Jo Confesso (Ed. Proa, 2011)
Le miroir d'Aimengart
Le miroir d'Aimengart
El món d'Homer
El món d'Homer
   
 
(c) 2007-2019 logo xelu.net | Última actualització: 25/06/2019 | Facebook Twitter | BitWorks

Creative Commons License
Aquesta web i tots els seus continguts
estan sota una llicència Creative Commons.