|
| sinòpsis |
| Hi ha una gran demanda de cucs fregits, el menjar preferit de les gallines. La culpa de tot això la té Johnny Rosster Roaster. El seu tiet Sam, natural de Chickentown, Kentucky, va tenir la feliç idea d'obrir restaurants de cucs per tota la ciutat. Des de l'obertura del primer restaurant, les gallines de tots els llocs del món estan ansioses per posar les potes en aquests deliciosos cucs fregits i provar les diferents especialitats de la casa, ja siguin al curry, fregits amb patates o cucs a l'estil Frankfurt. Davant la gran demanda de cucs, Johnny necessita amb urgència ajudants pel seu negoci. El teu treball serà, com a empleat de Johnny Rooster Roaster, servir el major nombre de cucs fregits possibles, que hauràs d'anar agafant de la planxa. |
| resum de les normes |
Primer de tot, es col·loquen els cucs en el centre de la taula en ordre ascendent. S'escull un jugador a l'atzar que és el que començarà.
El jugador inicial agafa els 8 daus i comença la partida. Tira els 8 daus a la vegada i llavors aparta a un costat els daus d'un valor (per exemple, tots els que tenen un 2 o tots els que tenen un cuc). Suma tots els daus que ha apartat. Si ha apartat cucs, cada un d'ells val 5 punts. El jugador pot tornar a tirar una vegada més els daus que no ha apartat. D'aquesta tirada, aparta altra cop els daus d'igual valor (aquest cop però no pot escollir els que ha escollit en la tirada anterior i té apartats). El jugador pot continuar tirant i apartant daus fins que:
a) Acabi el seu torn voluntàriament. Suma el valor de tots els daus que ha apartat. Almenys un dels daus ha de ser un cuc, ja que si no es considera un intent fallit. Si la suma dels daus del jugador és exactament igual al valor d'una de les fitxes de cucs de la parrilla o de la d'algun altra jugador que tingui a davant descoberta, pot agafar-la i posar-la a davant seu a la taula. Cada fitxa que s'aconsegueix es posa cap per amunt i a sobre de l'última que s'ha aconseguit (es van apilant). CAS ESPECIAL: si la fitxa de cuc que correspon a la suma dels daus del jugador no està disponible a la parrilla ni davant de cap jugador, llavors s'agafa la fitxa de cuc que estigui a la parrilla i que tingui un valor inferior a la que hauria tocat. Si no hi ha fitxa de valor inferior, el jugador ha fet un intent fallit.
b) El jugador fa un intent fallit. No pot agafar cap fitxa de cuc al final del seu torn perquè la suma de tots els daus que ha apartat no és suficientment alta o no ha sigut exacte. També pot passar que al tirar els daus només li surtin números o cucs que ja havia apartat amb anterioritat. En aquests dos casos, el jugador ha fallat i no aconsegueix res i es veu obligat a tornar la fitxa que està a sobre de tot de la seva pila i posar-la a la parrilla. A continuació, gira al revés la fitxa de valor més alt que hi hagi a la parrilla (aquesta ja no es podrà fer servir més). Si el jugador no pot tornar cap fitxa a la parrilla tampoc es gira la fitxa de valor més alt.
Seguidament és el torn del següent jugador (en sentit horari).
El final de la partida es dona quan no queden fitxes visibles a la parrilla. Cada jugador suma el número de cucs aconseguits i guanya el que n'aconsegueix més. En cas d'empat, guanya el jugador amb la fitxa de valor més alt. |
| fotos (6) |
|
|
| enllaços |
No hi ha enllaços per a aquest joc. |
 afegir un comentari |
|
|
els vostres comentaris (2  ) |
Autor/a del comentari: Xevi -
Data: 30/12/2010
Hola Ester! Estic d'acord amb tu en gairebé tot. És un joc prou divertit per passar una bona sobretaula i té la mida justa en normes i en durada de les partides per no cansar. Tot i així, el component d'atzar vs el d'estratègia està massa descompensat, depenent en gran mesura en tot moment de la sort dels daus.
Pel que fa a les normes, jo he agafat les normes del joc en anglès (Pickomino) i veuràs que hi ha un parell de coses diferents. Una és això del jugador que comença, que en el fons no té més importància (podria ser el jugador que fa més poc temps que ha vist un cuc). Però la cosa que fa canviar més el joc és el fet de que si fas un intent fallit durant el teu torn i tens peces a davant, has de tornar la que tens a sobre de tot de la pila i posar-la a la parrilla. Això no ho fèiem i crec que també és interessant. Per una banda allarga el joc i per l'altra et fa ser més cautelós a l'hora d'arriscar amb els daus.
I res, a veure quan hi tornem a jugar! |
Autor/a del comentari: Ester Riera -
Data: 29/12/2010
Eiiiiiiiiii, que guai no?
Molt bé el joc. El varem descubrir aquest hivern, quant la colla del Guitxi Guitxi varen muntar una sessió de jocs a la Sala la Canal.
Ens ho varem passar tant bé, que a la que varem tenir ocasió el varem comprar.
És un joc molt divertit, on intervé l'atzar i l'estrategia. L'atzar dels daus i l'estrategia de saber escullir bé. Son partides prou ràpides per no aburrir, et deixa amb el cuquet (mai millor dit) per poder-ne repetir unes quantes, amb el pique aquell de poder guanyar-ne alguna. En el meu cas, mai. Soc com el de l'acudit, "M'encanta jugar al Piko Piko i perdre - i guanyar ja ha de ser la hos........""""
Be, i ja per acabar, només et contradiré en una cosa que has posat de les normes. Sempe comença a tirar els daus el jugador més petit d'edat, no el que s'escull a l'atzar.
Apa, per ara res més, i ja saps, si vols tornar a col.leccionar cuquets, ........el dia que vulguis hi tornem! |
|
)
| Última actualització: 04/10/2024 | Facebook | Instagram 
