|
explicació de la ruta |
GRAN PARADISO
Primer quatre mil que fem amb la Nú. Impressionant recorregut d’alta muntanya. Només hi vam trobar un problema: molta gent.
DESCRIPCIÓ
Sortim de la Plana en direcció Chamonix. Un cop allà, sota la pluja com sempre, mirem la predicció meteorològica. Aigua a Chamonix i bon temps a Aosta. Bingo! Ens enfilem a la furgo i passem el llarg túnel del Montblanc. Just sortir a Itàlia els carabinieri ens paren, em demanen la carta i ens pregunten on anem . Contestem i ens diuen que el dia següent res de muntanya, aigua a dojo. Ens deixa continuar i baixem direcció Aosta. No coneixem res i estem molt cansats després d’hores de conduir. Ens passem el trencant que hauríem d’haver agafat i arribem a la ciutat d’Aosta. Començo a treure fum del cap. Ens mirem el mapa i veiem que havíem d’haver sortit a Introd. Reculem i anem fins a aquest poble, on decidim parar. Sortim del cotxe i sentim música. El cansament es transforma en un a alegria immensa i molt bones sensacions. Hi ha una mena de festa major amb una banda tocant. Ens hi afegim i així ens dona la benvinguda la preciosa vall d’Aosta. Més tard anem a dormir al pàrquing dels bombers.
Al dia següent ens llevem de bon humor i seguim vall amunt fins a Valsavarenche on hi fem un capuccino d’aquells que no s’obliden. Arribem a Pont (1960) i hi deixem la furgo. Hi ha molts cotxes. Dinem i fem les motxilles. Acte seguit comencem a caminar direcció al refugi Vittorio Emanuelle (2735). Al principi el camí va per una pista al costat del riu fins que entrem dins d’un bosc i comencem a guanyar alçada tot fent ziga zaga. Necessitem dues hores per anar del cotxe al refugi. Un cop aquí busquem un raconet per muntar-hi la tenda. Som els únics que dormim a fora. Tothom fa nit al refugi. Nosaltres hi anem a fer el xafarder. Hi ha un ambient increïble i les vistes al Ciarforon (3642, fotografia de portada) ens fan embadalir. Coneixem dos austríacs que hi han pujat. Beuen vi i conversem animadament una bona estona. El món és molt petit i a la porta del segon edifici del refugi hi veig un adhesiu que ens resulta familiar. Més tard sopem i anem a dormir aviat.
El dia del cim ens llevem a les 4. Ens equipem i sortim que encara és fosc. Amb la llum del frontal anem seguint la corrua de gent que va cap al cim. Al principi el camí puja per una forta pendent. Aviat arribem a un punt on la neu ens acompanyarà fins al cim. Ens posem els grampons, arnés i muntem un ensamble. I així anem pujant de mica en mica per una gelera que sembla que pengi del cim. No ens cal treure el mapa de la motxilla ja que hi ha una bona traçada i un munt de gent que volta arreu. Fem una parada un parell d’hores després d’haver sortit. Mengem i bevem. Fa molt, molt fred. Continuem pujant fins que als peus del cim la ruta gira al nord. En aquest punt travessem un parell d’esquerdes importants i arribem a un primer cim (4h 30). La munió de gent que hi ha per recórrer cinc metres ens fa posar nerviosos. Esperem torn a tres metres de la verge. Un guia ens passa literalment per sobre i un client s’agafa a la meva motxilla per progressar. Hi ha gent molt mal educada al món. Per arribar a l’estatueta de la verge hi ha un pas de segon assegurat amb un parabolt. Gairebé no fem fotos, hi ha molts nervis a l’ambient. De tornada parem al primer cim i ens hi fem més fotos. Satisfets comencem a desfer el camí de pujada acompanyats d’una parella de bascos. El noi no porta guants i es posa content quan n’hi deixo un parell. Baixem tot xerrant i aviat tornem a ser a la tenda. Parem, reposem i mengem. Desfem la tenda i marxem cap al cotxe. Arribem al cotxe al migdia morts. En comptes de dinar dormim un parell o tres d’hores i després preparem un dinar/sopar.
Al dia següent parlem amb uns companys amb qui teníem previst anar al Monte Rosa. Estem bastant aixafats i els talons de la Nú tenen unes bones butllofes. Decidim canviar el Monte Rosa per les costes Italianes. Al dia següent Passant per Aosta i Torino fem cap a les costes de Ligure, on hi passem uns dies de relax.
COMENTARIS
Aquest és un itinerari d’alta muntanya. Cal material específic (grampons, arnés, corda, piolet, etc.) Requereix una bona condició física, estar acostumats a grimpar, a les alçades i conèixer les tècniques de progressió per geleres i assegurament. Recomanem llegir altres descripcions com ara les de Richard Goedecke o Peter Donatsch. |
fotos (17) |
|
Pont |
|
|
|
Refugi |
|
|
Tresenta i Ciarforon |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Mont Blanc tapat |
|
|
Dent du Géant i Jorasses |
|
|
|
|
mapa
|
No hi ha mapa per aquesta ruta.
|
enllaços |
No hi ha enllaços per a aquesta ruta. |
afegir comentari |
|
els vostres comentaris (0 ) |
Estem esperant els vostres comentaris... |
|