Nicole Kidman, Ewan McGregor, John Leguizamo, Jim Broadbent, Richard Roxburgh
sinòpsis
Als voltants del l'any 1900, París està immersa en una revolució Bohèmia. Satine és l'estrella del Moulin Rouge i porta a tots els homes de cul amb la seva sensualitat i bellesa. Christian és un jove escriptor que arriba de Londres per impregnar-se de l'esperit Bohemi i cau sense remei enamorat de Satine. La història d'amor es veurà marcada pel Duque, un home ric que vol financiar la carrera artística de Satine a canvi de l'exclusivitat del seu amor.
opinió
Ja en el seu moment en el cine em va semblar senzillament impressionant. 7 anys després, la pel·lícula contínua absolutament vigent i no ha perdut ni gota del seu encant.
Algunes veus crítiques diuen que és com una cursa desenfrenada en alguns punts fins hi tot marejant, o un musical amb molta pluma o un desplegament de mitjans impressionant per ocultar una història buida. Jo entenc les crítiques però no les comparteixo al 100%.
La història és la que és i, si ens mirem la majoria dels musicals, la història és només una excusa per posar-se a cantar. En aquest cas la història d'amor està molt ben ambientada i tot i ser poca cosa l'han vestit molt bé. És cert també que el principi del musical és un bombardeig d'imatges a alta velocitat que atabala quan ho veus per primer cop, però que frena just en el moment just que és el primer encontre de Satine i Christian. Aquesta canvis de ritme visual donen suport als canvis de ritme en la història i penso que estan ben coordinats i gestionats. Per poder apreciar els moments lents i pausats de la pel·lícula (que n'hi han) quina millor manera que exagerant els contrastos amb la resta. I si, la pel·lícula té molta pluma, però és que el món de la faràndula i en especial el món del cabaret en té molta.
Personalment, jo trobo l'ambientació fantàstica (coi, jo he anat a Montmartre només per veure l'escenari del Moulin Rouge... bé, i el d'Amelie), la música impressionant (no tinc paraules pel que han aconseguit fer amb moltes cançons que les considero de la meva adolescència), la Nicole Kidman i l'Ewan McGregor estan perfectes (ells més guapa que ell, sens dubte)... Potser el que més definiria la pel·lícula seria explosió visual i auditiva de sensacions (com un bon plat, però amb cinema).
No crec que em cansi mai de veure i jo la qualificaria com a pel·lícula bàsica d'una filmoteca ideal.
)
afegir comentari
)
| Última actualització: 07/10/2024 | Facebook | Instagram 
