TÍTOL ORIGINAL: Harry Potter and the Deathly Hallows: Part I
ANY: 2010
DIRECTOR: David Yates
actors
Daniel Radcliffe, Emma Watson, Rupert Grint, Alan Rickman, Helena Bonham Carter, John Hurt, Timothy Spall, Richard Griffiths, Rhys Ifans, David Thewlis, Jason Isaacs, Ciarán Hinds, Tom Felton, Ralph Fiennes, Robbie Coltrane, Bonnie Wright, Michael Gambon, Brendan Gleeson, Jamie Campbell Bower, Bill Nighy, Miranda Richardson, Helen McCrory, Warwick Davis, Julie Walters, Evanna Lynch, Toby Jones, Matthew Lewis, David O'Hara, Clémence Poésy, Rade Serbedzija, Toby Regbo, Imelda Staunton, Fiona Shaw, Stanislav Ianevski, Dave Legeno, Natalia Tena
sinòpsis
Voldemort definitivament s'ha fet amb el control de la conselleria d'afers màgics i els membres de l'Ordre del Fènix estan ja tots oficialment en la clandestinitat. En el cantó oficial han començat les purgues dels bruixots i bruixes que no són de sang pura. A l'ombra, Harry, Ron i Hermione busquen desesperadament tots els horricreus per així destruir-los i acabar amb el malson que ja fa massa que dura.
opinió
Feia exactament un any que no anava al cine a veure res. Casualment, l'últim cop que hi vaig anar va ser per veure l'última entrega de la saga de Harry Potter. Avui creia que era un bon motiu per tornar-hi, com a fan de la saga que sóc. Ha complert les expectatives?
Val a dir que la saga Harry Potter s'ha fet gran. S'intueix ja quan llegeixes els llibres però queda molt més palès al veure-ho a la gran pantalla. La història es va tornant fosca i cada cop és menys per a tots els públics. Ens trobem davant d'una de les entregues més lúgubres de la saga i també amb la menys per nens de totes. En aquest sentit el to que agafa la història i el to de la gran pantalla són els correctes. L'execució podem dir que és magistral i segueix fidelment la història del llibre.
I és aquí on si ens mirem la saga com a conjunt notem que la cosa grinyola. És perfectament comprensible quan s'ha canviat sovint de director entre pel·lícules, la qual cosa fa difícil tenir un producte amb una certa continuïtat més enllà de la història en la qual està inspirat. Si l'entrega anterior sense haver llegit el llibre o vist les anteriors pel·lícules era difícil de seguir (llibre gruixut resumit en una pel·lícula no té més remei que anar al gra) en aquesta entrega que ens ocupa passa totalment a l'inrevés. Amb la ganes d'allargar la gallina dels ous d'or es decideix partir l'última entrega en dues parts, la qual cosa fa que tinguem molt més metratge per explicar un llibre similar en quan a extensió que l'anterior. Resultat: el conjunt per mi és més aconseguit, més ben explicat i amb un tempo més correcte (no es veuen les presses de l'anterior entrega). Una mica lenta? Si comparem si, però vista com a unitat individual a mi em sembla correcte. En resum: un bon producte individual, un mal acabat si ens mirem la saga amb perspectiva. El conjunt grinyola, les unitat individuals s'aguanten molt més bé soles.
I no només la història s'ha fet gran. Amb ella ha arrossegat els personatges. No tenen res a veure el Harry, el Ron i l'Hermione de la primera entrega amb els d'aquesta. Han crescut com a actors i han passat de ser actors mediocres a fer-ho respectablement bé. Fins aquí cap queixa. Ara, els que m'heu seguit amb les opinions dels llibres i de les anteriors pel·lícules sabreu que penso que la saga grinyola en altres aspectes i aquests en aquesta pel·lícula s'han accentuat encara més.
El primer d'ells és que la saga es basa en un personatge, el Harry Potter, que no és gaire res més que un inútil. Al seu costat tenim en Ron que per dir-ho finament no arriba ni a la sola de la sabata d'en Harry. Finalment, ens trobem a l'Hermione, que de totes totes és la que aguanta el grup, els manté vius i és l'ànima de la saga. Sense ella això cau com un castell de cartes. Perquè doncs aquesta mania dins de la història de tractar Harry com un Déu, un ídol, un ser superior si no és gaire res més que un pocapena? Crec entreveure la resposta i és que l'autora mai va entreveure l'èxit de la saga i passats els dos primers llibres ja no podia matar el personatge que donava nom als llibres. Doncs això queda molt palès durant tota la pel·lícula i això desespera (en molts moments si poguessis li giraries la cara). Com deia, és una veritat que s'ha anat fent més evident a mida que avança la saga.
El segon d'ells és la incapacitat de l'autora de solucionar situacions amb certa elegància i credibilitat. I és que només em ve al cap la paraula patillera per descriure-la. El cas és que en les dues primeres entregues de li perdonava. Eren uns productes clarament encarats al públic infantil i feia certa gràcia que el Harry sempre se'n sortís amb una certa dosi de sort o per una explicació patillera de l'autora. Però és que la sèrie ha crescut, s'ha fet madura. I arribar al mig del bosc i trobar l'espasa de Grifindor al mig d'un llac gelat com qui no vol la cosa sense cap explicació aparent doncs em molesta. Que vagin d'un cantó a un altre, sense pensar, sense lògica i que les coses sembla que les descobreixin com caigudes del cel doncs també molesta. Sort en va tenir l'autora de caure en gràcia des de bon principi, perquè d'entrada algunes d'aquestes cagades no se li haurien permès.
Com a bon fan de la sèrie espero amb ànsia l'última entrega. Pel què acabeu de llegir podria semblar que vaig sortir decepcionat del cine i no és cert. Em va agradar, i molt. Tot i així, hi ha coses que no deixen de molestar-me i les haig de dir. Ens veiem doncs a l'entrega final!
enllaços
No hi ha enllaços per a aquesta pel·lícula o sèrie.