TÍTOL ORIGINAL: Harry Potter and the Deathly Hallows: Part II
ANY: 2011
DIRECTOR: David Yates
actors
Daniel Radcliffe, Emma Watson, Rupert Grint, Alan Rickman, Ralph Fiennes, Helena Bonham Carter, Michael Gambon, Jason Isaacs, Maggie Smith, David Thewlis, Julie Walters, Robbie Coltrane, Gary Oldman, Kelly McDonald, Helen McCrory, John Hurt, Natalia Tena, Ciarán Hinds, Jim Broadbent, Emma Thompson, Bonnie Wright, Matthew Lewis, Tom Felton, Evanna Lynch, Warwick Davies, Clémence Poésy, Miriam Margolyes, Gemma Jones, David Bradley, Geraldine Somerville, Adrian Rawlins, George Harris, James Phelps, Oliver Phelps, Mark Williams, Jessie Cave, Katie Leung, Devon Murray, Afshan Azad, Sean Biggerstaff, Dave Legeno, Domhnall Gleeson, Chris Rankin
sinòpsis
Harry, Ron i Ermione estan immersos en trobar tots els trossos d’ànima de Voldemort i a destruïr-los per així poder acabar amb el senyor de les forces del mal d’una vegada per totes.
opinió
Aquests dies he estat revisionant tota la saga de Harry Potter. El que més xoca quan la veus seguida és el salt abismal que hi ha de la primera entrega, on la pel•lícula és com un conte de Nadal i en Harry és un pagesot, a l’última on per fi se li veu a en Harry una mica de sentit comú i un bri d’intel•ligència en les seves accions i la pel•lícula ja no és per infants ni molt menys.
La evolució dels personatges és un dels trets remarcables. Aquí se’ls veu adults, solvents, amb el pes de la responsabilitat a la mirada. Harry i Ron amb una maduresa més notable respecte altres cintes que Ermione, que porta des de la primera entrega sent i demostrant que porta el pes del trio sense cap mena de dubte. La seva interpretació també ha anat a millor, deixant a en Harry i en Ron en un notable raspat al final de la saga, començant en la primera entrega amb un suspès meritori (només la semblança de l’actor amb el Harry de les portades del llibre el salvava).
Les pel•lícules en general i aquesta en particular ja denoten un canvi significatiu des de la tercera entrega, tornant-se més fosques si cal que el que demanaven els llibres. Ens les 3 últimes això és portat a l’extrem, perdent el color de la cinta en gairebé tot el seu metratge i sent a estones tan fosques que et fan dubtar de l’origen infantil dels llibres en els quals es basen. No se si ha estat per diners o per necessitat de la història que han partit la darrera entrega en dues parts però jo particularment ho he agraït. Ja des de la tercera i quarta entrega que es nota que es vol explicar tot però que no hi ha temps. Això deixa una sensació a l’espectador seguidor de la sèrie desconcertat pels continus talls en els detalls que semblen que es van a explicar però no, no hi ha temps. A la gent que no ha llegit els llibres com a mínim se li han de fer estranys alguns canvis d’escenes i detalls que es mig diuen o s’entreveuen però que no s’acaben de concretar. En aquestes dues darreres pel•lícules hi ha hagut temps perquè els personatges parlin, hi ha hagut temps pel silenci, hi ha hagut temps per recrear-se en la història... i això ha estat fantàstic. Se que la meva visió està esbiaixada pel meu fanatisme en quan a la saga, i que a molta gent se li pot fer llarga o lenta, que en el fons pot arribar a ser el mateix. Però jo he estat molt content del ritme i de que hi hagi hagut temps d’explicar-ho tot.
A nivell de sensacions, el regust de boca és bo. La saga té un bon final on queda tot, com en el llibre, molt ben explicat (potser en el llibre queda més obert a una possible continuació que a la pel•lícula... si voleu saber-ho ho haureu de llegir). Hauria faltat segurament una continuïtat més notable en quan als directors de les pel•lícules, que ens han deixat catàstrofes tan grans com la segona entrega o obres mestres tan ben treballades com la tercera. Decorats, escenaris, artilugis... tot s’ha vist afectat per la visió particular que en podien tenir cada un d’ells i això ha anat en detriment de la cohesió i coherència a nivell visual. Hem vist també en alguns casos com la pel•lícula ha superat al llibre. Crec que el cas més notable és el de les dos últimes entregues. El llibre se’m va fer, en alguns punts, molt lent i carregós, amb falta de dinamisme i amb ganes de llençar-lo per la finestra a la més mínima. En canvi la pel•lícula ha aconseguit esborrar totes les sensacions dolentes i tenir-me enganxat a la pantalla les 4 hores si sumem les dues entregues. Això si, tot i els intents d’explicar la història de la millor forma possible perquè funciones a la gran pantalla, molt sovint no s’han pogut amagar les incoherències dels llibres originals, deixant a la fe moltes vegades i a la ceguesa absoluta en altres de l’espectador el fet de passar-ho per alt i donar-ho per bo o ben explicat (cosa que a vegades ha suposat un exercici d’esforç important).
I s’ha acabat. Sembla que la mamella de Harry Potter ha arribat al seu final. Han passat anys per poder veure la saga completa i crec sense por d’equivocar-me que s’ha fet història. El que no tinc tan clar és que a les ments perverses de l’industria editorial i cinematogràfica els hagi quedat clar que això és el final. Masses possibilitats de continuar que els hi ha deixat l’autora...
enllaços
No hi ha enllaços per a aquesta pel·lícula o sèrie.
)
afegir comentari
)
| Última actualització: 06/10/2024 | Facebook | Instagram 
