Hilary Swank, Gerard Butler, Lisa Kudrow, Harry Connick Jr., Gina Gershon, Jeffrey Dean Morgan, Kathy Bates
sinòpsis
Holly i Gerry i són un matrimoni jove, amb les seves diferències, però amb un amor incondicional que els manté units. La desgràcia arriba quan Gerry mor d’un tumor al cap. Ell sap que a la Holly li costarà molt de superar la seva pèrdua així que prepara un seguit de cartes amb instruccions que la Holly anirà rebent i que suposadament l’hauran d’ajudar a refer la seva vida.
opinió
Jo ja havia llegit el llibre en el qual està basat la pel•lícula fa almenys un any. El llibre no té res d’espectacular i no deixa de ser una novel•la romàntica o dramàtica (com en vulgueu dir), que passa bé, però que està pensada milimètricament per aconseguir la llàgrima fàcil. Per una vegada, penso que l’adaptació cinematogràfica supera a la novel•la i en escreix, per vàries raons. Al igual que el llibre, la pel•lícula està pensada per tocar la fibra sensible, però penso que ho fa amb estil, amb una imatge molt cuidada i amb una banda sonora fantàstica, que evidentment només serveix per apujar el to dramàtic de les imatges en cada moment. L’argument, que en el llibre es centra més en el que passa en l’actualitat, en la pel•lícula gaudeix d’uns quants flashbacks que ens descobreixen el camí que segueixen els dos enamorats fins a trobar-se. Diu gaudir perquè penso que són interessants i que li donen una perspectiva diferent i alhora interessant que la novel•la no té.
El paper d’en Gerry està força més ben aconseguit en la pel•lícula que en el llibre. Tot i que sóc un home sóc capaç d’adonar-me del magnetisme sexual del personatge, de la seva força interior i de perquè qualsevol dona es podria enamorar d’ell i sentir-se absolutament desgraciada en el moment de perdre’l. Fantàstica l’escena de joventut en la que ell, cantant en un bar estil Bruce Springsteen, baixa al públic i li estampa un petó davant de tothom! Per contra, el paper de la Holly m’ha decepcionat, més que tot perquè la noia no té res d’espectacular o no justifica una història d’amor digne de ser narrada o portada a la gran pantalla. No ho dic només perquè l’actriu que la interpreta no sigui del meu gust, sinó perquè el considero un personatge buit, que fins al moment de la mort del seu marit encara estava buscant el seu lloc a la vida i m’atreviria a dir que el seu lloc en la relació que mantenien.
Finalment, torno a comentar el tema de la fotografia de la pel•lícula, que m’ha semblat fantàstica. Per donar un parell d’exemples, la baralla entre els dos que enceta la pel•lícula està buscant, per la manera marejant que està filmada, transmetre el malrotllo d’ells dos a l’espectador. També es busca en tot moment uns plans molt tancats, on moltes vegades el que interessa més és la reacció i la història que estan vivint els personatges que no l’ambientació. Res, que des de la meva humil perspectiva, m’ha agradat com estava filmada.
Cal que la aneu a veure al cine? A mi, m’ha agradat poder-la veure en pantalla gran. Agrada a tothom? No deixa de ser una història d’amor buscant la llàgrima fàcil, però a mi m’ha agradat. Si aquest resum en una frase no et convenç, no cal ni que t’ho plantegis.
enllaços
No hi ha enllaços per a aquesta pel·lícula o sèrie.
afegir comentari
els vostres comentaris (1 )
Autor/a del comentari: Anna -
Data: 15/12/2008
Per un diumenge de fred, estirat al sofà i em ganes de plorar... doncs si! en aquest cas é suna bona pel·lícula, jo vaig començar al principi i no vaig parar fins el final.