|
sinòpsis |
Segona part o continuació de la història d'amor de l'Alex i la Niki, després de l'èxit del primer llibre entre els joves Perdona si et dic amor. Aquest cop la relació entre els dos passa a un següent nivell. Alex li demana a la Niki que es casi amb ell. Evidentment la seva diferència provoca un conflicte d'emocions i d'objectius entre els dos que els portarà a una situació difícil de resoldre. |
biografia de Federico Moccia |
Este romano, hijo de Giuseppe Moccia, vivió una infancia ligada al mundo del cine gracias a su padre, que fue guionista en varias comedias italianas de los años 70 y 80. Se inició en el mundo laboral de su padre a los 19 años como ayudante del director de Attila flagello di Dio (1982).1 Cinco años más tarde dirigió su primera película, Palla al centro, pero la falta de éxito que tuvo provocó que Moccia escribiera guiones y dirigiera diversas series.
En 1992 escribió A tres metros sobre el cielo (Tre Metri Sopra il Cielo), su primera novela, la cual fue rechazada por varias editoriales y decidió costear una pequeña edición en la editorial Il Ventaglio.
Nuevamente sin éxito, en 1996 escribió y dirigió la película Classe mista 3A y volvió al mundo de la televisión. En 2004, doce años después de su primera edición, Tres metros sobre el cielo se reeditó, fue todo un éxito de ventas e incluso la historia fue adaptada al cine. El libro, que recibió varios premios, se tradujo a varios idiomas y fue publicado en toda Europa, Brasil y Japón.
En 2006 publicó Tengo ganas de ti (Ho Voglia di Te), secuela de la anterior novela, con la que obtuvo tanto éxito que se decidió, de nuevo, adaptarla al cine. Algo similar ocurrió con Perdona si te llamo amor (Scusa ma Ti Chiamo Amore) (2007), cuya secuela es Perdona pero quiero casarme contigo (2009) (Scusa ma Ti Voglio Sposare) cuyo estreno fue en 2010. |
|
enllaços |
No hi ha enllaços per a aquest llibre |
opinió |
Tornem a estar davant d'un llibre amb molts problemes i poques virtuts. De fet, que ens podem esperar d'una segona part d'un llibre de platja amb sobredosis de sucre com és el primer? Doncs res, que el llibre fa honor a la frase les segones parts mai han estat bones. De fet puc semblar ofès o sorprès, però en el fons ni una cosa ni l'altra. Estava cantat i és el què ha acabat sent. M'explico.
Per començar la història és una fotocòpia calcada a la primera amb lleugeres variacions i amb cap sorpresa en quan a la trama, ergo falta d'imaginació i de recursos clamorosa de l'autor. És una llàstima perquè el jovent és molt més intel·ligent que això i crec que es mereixia una continuació amb més contingut i no tanta palla. El final del llibre? Tens la sensació de de ja vú (no se si s'escriu així) i tot plegat et transporta de tornada a la primera part de la novel·la. Trist també.
La prosa de l'autor és fresca i passa bé, potser l'únic punt positiu del llibre, donat la temàtica i al públic al qual va dirigit. En aquest sentit, com ja he comentat, llibre de platja.
Els personatges els passa igual que a la història. Sense sorpreses, estereotipats. No aporten res. M'han avorrit.
Recomanació? Crec que la primera part em va deixar un bon sabor de boca, sabent sempre quin tipus de producte és. Per tan, no llegiu aquest, no val la pena. És una ametlla amarga després d'un bon cafè.
|
afegir un comentari |
|
els vostres comentaris (0 ) |
Estem esperant els vostres comentaris... |
|