Un altre món és possible, o si més no ho és a través de la música. La proposta de Ry Cooder, n’és un exemple. “quan era nen, m’agradava viatjar a través de Los Angeles. Viatjar per l’oest era a través del futur, l’est era definitivament el passat”.Una reflexió de passat i de present. Un present que ens recorda que hi havia en el passat i una proposta de futur. Una antiga barriada d’immigrants arribats als Estats Units i expulsats novament per tal de construir un estadi de baseball (per Els Dodges) als anys 50.
Amb 15 temes Ry Cooder ens recrea la història d’uns nou vinguts que vivien a Chavez Ravine, i que injustament se’ls va robar la terra on vivien. “Onda callejera”, on els records fan mal quan s’hi pensa, i que en aquell temps “n’anomenaven progress” i tot i pensar-hi “Corrido del boxeo” sempre guanyes i mai perds però de Chavez Ravine ja ningú s’en recorda. Històries personals “muy fifí”, corridos mexicans”ejercito militar”, son cubano “los chuchos suaves” el reeage-egipcy de “chinito chinito”.
Un disc reflexiu, on Ry Cooder s’empapa del jazz llatí, i de les vivències d’una societat per donar-nos un crit d’alerta, una denúncia, una possibilitat, una visió a travès d’una lent que evoca en el passat, en el present i en el futur.
NOTA: COMENTARI PUBLICAT ORIGINALMENT A LA WEB DEL K.O.K. |