Ja fa anys que Ben Harper havia agafat una dinàmica intimista i de cantautor, que a alguns, com un servidor ens arribava a cansar una mica. Tot i la seva innegable qualitat musical, treia al mercat uns discs i uns directes que es feien llargs. Havia entrat en una etapa d’exploració creativa que l’havia portat a uns episodis nostàlgics musicalment, fins i tot un punt monòtons. Sense descuidar que d’aquesta etapa son cançons del calibre indiscutible com With My Own Two Hands, o Amen Omen.
Al 2004 amb Both Sides of The Gun ja sembla voler tornar als inicis; torna el folk que recorda els primers treballs i s’endindsa en el rock’n’roll.
I finalment, amb White Lies for Dark Times (2009) s’agafa totalment al rock’n’roll i surt a l’escenari en Ben Harper més bluesero, un punt gamberro, de músic que es deixa influenciar per la seva propia guitarra, i com a oient s’hi pot trobar una energia i moviment que no es troba als anteriors.
Per mi White Lies for Dark Times és el disc que tornar a donar al músic el què és del músic, torna a ser descarat i “dolent” tocant. Hi ha qui atribueix aquesta “nova” frescor a la nova banda que l’acompanya Relentless7, formada per músics d’una banda de Texas no coneguda que ‘toquen com si els hi anés la vida’.
Després de 20 anys de la sortida del seu primer LP al mercat poder sentir Ben Harper a la seva plenitud musical i en bona forma, és el millor regal per tots.
|
)
afegir un comentari
)
| Última actualització: 04/10/2024 | Facebook | Instagram 
