|
xelu.net >> àgora 2.0 >> teatre (14 obres disponibles) >> Rubianes Solamente |
àgora 2.0: cuina | jocs | llibres | música | cinema i tv | teatre | materials | rutes | qui és qui? |
Rubianes Solamente |
Pepe Rubianes |
|
Amb: Pepe Rubianes |
|
08/03/2009
Autor/a de l'aportació:
Xevi Vilardell Bascompte
Aquesta obra ha rebut 224303 visites |
|
|
|
opinió |
Ara fa una setmana que saltava la inesperada notícia de la mort de Pepe Rubianes (almenys per mi). Sabia de la seva malaltia però res em feia pensar en aquest desenllaç tan sobtat i precipitat.
Aquest dimecres vaig ser un dels que van mirar Rubianes solamente per TV3 que, segons he sentit, va aconseguir un 30% de share, cosa que sembla que és molt i, en un altre sentit, també un homenatge pòstum a un gran actor i director que ens deixa.
I ja fa dies que em ronda pel cap que a mi també m'agradaria fer-li un petit homenatge i serà des d'aquesta pàgina comentant l'obra Rubianes Solamente que vaig tenir el PLAER (en majúscules) de veure a Centelles ja fa uns quants anys.
D'entrada l'obra és un continuo d'absurds empalmats amb molta gràcia i frescor al voltant del fil argumental que representa ser la vida de l'actor majoritàriament centrada en la seva infantesa i els seus inicis en el món de l'espectacle. Rubianes era capaç de saltar d'un tema a un altre amb una facilitat que espantava i de tornar a reprendre la història en el punt on l'havia deixat feia mitja hora (això és un art). També era capaç de dir les coses pel seu nom i, per exemple, ironitzar sobre el fet de treballar, despotricar amb totes les paraules i insults haguts i per haver sobre alguns polítics, burlar-se del matrimoni i de la gent casada i encardar-se de si mateix amb una naturalitat innata. A Rubianes se li notava que s'ho passava bé dalt de l'escenari i em va sorprendre gratament comprovar que tot i lo caòtic que semblava ser l'espectacle, el que vaig poder veure per TV3 i a Centelles era el mateix en més d'un 90% del contingut. Com podia repetir un dia i una altre el mateix espectacle i seguir rient i entregant-se al públic de la manera que ho feia? Això és digne d'un geni i penso que ell sol a dalt l'escenari ho era.
M'agradaria saber i poder dir més coses sobre l'obra i l'autor, però crec que ja està tot dit o almenys jo no en sé més. Rubianes ja ha passat a l'història com un dels grans de teatre a Catalunya. Això ja ningú li treu. Per mi també ja a ha passat a la història com un dels pocs humoristes que és/era capaç de fer-me riure fins a saltar-me les llàgrimes. Gràcies! |
vídeo |
|
enllaços |
>> Pepe Rubianes a la Viquipèdia |
afegir comentari |
|
els vostres comentaris (2 ) |
Autor/a del comentari: Xevi -
Data: 2009-10-25
Aquest dies més que mai, veient com està de podrit el món de la política i els seus entorns, l'esperit d'en Pepe, les seves idees i la manera d'engegar a la merda a alguns ens faria molta i molta falta! |
Autor/a del comentari: Anna Preseguer -
Data: 2009-10-25
A mi m'agrada molt Pepe Rubianes. Vaig anar a veure Rubianes Solamente al capítol l'any 2001 i en vaig sortir encantada. Penso que era un personatge molt especial, per la manera que tenia de veure les coses i d'explicar-les. Penso que el nostre país ha perdut un gran actor i millor persona. Deia el que pensava quan ho pensava sense importar-li les conseqüències. Era l'antítesi de la hipocresia. I en aquest món tan hipòcrita i amb personatges tan hipòcrites també convé gent com ell. Per sempre, Rubianes. |
|