xelu.net
 
llistat d'obres (14)
:: Boscos Endins (1 comentaris)
:: El llibertí (4 comentaris)
:: El Llop (0 comentaris)
:: El Profe (4 comentaris)
:: Els nois d'història (0 comentaris)
:: Foc, cendra i fum (1 comentaris)
:: Gullivert al país de Lil·lipu (1 comentaris)
:: Intimitat, de Hanif Kureishi (0 comentaris)
:: La Plaça del Diamant (4 comentaris)
:: Nits de Serrallonga (5 comentaris)
:: Pedra de Tartera (1 comentaris)
:: Rock'n Roll (0 comentaris)
:: Rubianes Solamente (2 comentaris)
:: Spamalot (3 comentaris)
 
top 10 visites teatre
:: Gullivert al país de Lil·lipu (224313 visites)
:: Rubianes Solamente (224295 visites)
:: Nits de Serrallonga (224269 visites)
:: Boscos Endins (224254 visites)
:: Spamalot (224243 visites)
:: Foc, cendra i fum (224233 visites)
:: Intimitat, de Hanif Kureishi (224228 visites)
:: Rock'n Roll (224222 visites)
:: El Llop (224222 visites)
:: Els nois d'història (224220 visites)
 
BitWorks - Disseny web, allotjament web (hosting), disseny gràfic, programació, bases de dades i venda de material informàtic
 
PARTICIPA A XELU.NET
xelu.net >> àgora 2.0 >> teatre (14 obres disponibles) >> Boscos Endins
àgora 2.0: cuina | jocs | llibres | música | cinema i tv | teatre | materials | rutes | qui és qui?

Boscos Endins
Joan Lluís Bozzo
 
Amb:
Gisela Marc Pujol Josep Maria Gimeno Clara del Ruste Anna Ventura Laura Ventura Teresa Vallicrosa Anna Moliner Mone Sergi Albert Maria del Mar Maestu Ferran Castells Carlos Gramaje Jordi Estadella
 
20/02/2008
Autor/a de l'aportació:
Miquel Codony
Aquesta obra ha rebut 224254 visites
Boscos Endins
opinió
vídeo
enllaços
Afegir comentari afegir un comentari
els vostres comentaris (1 comentaris)
novetats faranduleres
enllaços patrocinats
Separador
opinió

Boscos Endins és l’adaptació al català del musical Into The Woods, estrenat per Stephen Sondheim al 1986 i interpretat ara pel grup Dagoll Dagom. La història està dividida en 2 actes, en els que se’ns ensenyen una sèrie de contes dels Germans Grimm coneguts per tothom (la Ventafocs, Jack i les Mongetes Màgiques, Rapunzel (la princesa que vivia presonera en una torre sense portes i llençava una llarga trena per a què hi grimpés el seu príncep) i La Caputxeta Vermella. Al segon acte els contes han arribat al seu final i veiem el que va passar després, que en essència consisteix en demostrar que el famós “i van viure feliços per sempre més” no va arribar a fer-se realitat. Tots els contes s’expliquen barrejats i els personatges que els protagonitzen interaccionen entre ells i comparteixen temps i ubicació. La idea és molt bona i la posada en escena espectacular. Desde la magnífica La Celestina dirigida per Robert Lepage al Teatre Lliure no havia vist uns efectes especials tan espectaculars i ben fets a una sala de teatre. Els personatges, uns més que altres, són interesants i divertits i en conjunt la història es fa amena i està ben interpretada. Val a dir que no sóc un entusiasta dels musicals ni tinc cap mena de formació musical que em permeti valorar els aspectes més formals de la música ni de la interpretació que fan de les cançons els diferents actors, tot i que vaig gaudir com el que més a Mar i Cel, el Sweeney Todd del Constantino Romero i la Vicky Peña i Flor de Nit. Dic això perquè estic una mica esbiaixat en contra d’aquest gènere, i això s’ha de tenir en compte abans de donar massa pes a la meva opinió sobre l’obra que ens ocupa. L’obra que ens ocupa, doncs, no m’ha semblat estar a l’alçada de les 3 que he dit. Tampoc és que em sembli excessivament just basar una crítica en una comparació amb altres obres que no hi tenen res a veure, però és que el cert és que vaig avorrir-me una mica (a estones). Hi ha alguns dels números que són al·lucinants, la veritat, i la caputxeta vermella i la bruixa dolenta són fantàstiques durant tota l’obra, però en conjunt em va semblar més aviat irregular. Bé... no del tot... en conjunt està molt bé perquè la posada en escena és una sorpresa constant, la música és collonuda i està plena de sentit de l’humor, però el “guió”, les cançons pròpiament dites, em van semblar l’aspecte més fluix de l’obra. Dit això també us dic que als companys amb qui vaig anar al teatre, més incondicionals del gènere musical que jo mateix, l’obra els va semblar una meravella. A mi? Em sembla una obra bona, digna i interesant, però ni de tros una obra mestra.

Annex: Al canal de Dagoll Dagom a Youtube podeu un reportatge interesant sobre com es va fer Boscos Endins.

vídeo

enllaços

No hi ha enllaços per a aquesta obra

Afegir comentari afegir comentari
COMENTARI:
SIGNATURA:
EMAIL: (si vols rebre actualitzacions dels nous comentaris)
   
   
 
   
 
els vostres comentaris (1 comentaris)
Autor/a del comentari: Xevi - Data: 2008-02-20

A mi Dagoll Dagom m'ha agradat bastant sempre. D'ells he vist Mar i cel, Flor de nit i El Mikado. Reconec que a vegades les lletres dels musicals estan enganxades amb cola i a cops de puny (amb això estic d'acord amb en Miki). Ara, normalment el muntatge val la pena. A mi aquesta obra en concret em té encuriosit, tant per la temàtica com pel muntatge. O sigui que igual sona la flauta...

novetats faranduleres
Gullivert al país de Lil·liput
Gullivert al país de Lil·liput
Rock'n Roll
Rock'n Roll
El Profe
El Profe
Rubianes Solamente
Rubianes Solamente
Els nois d'història
Els nois d'història
Spamalot
Spamalot
Nits de Serrallonga
Nits de Serrallonga
El Llop
El Llop
Pedra de Tartera
Pedra de Tartera
Foc, cendra i fum
Foc, cendra i fum
   
 
(c) 2007-2024 logo xelu.net | Última actualització: 06/10/2024 | Facebook | Instagram BitWorks

Creative Commons License
Aquesta web i tots els seus continguts
estan sota una llicència Creative Commons.