Wentworth Miller, Dominic Purcell, Amaury Nolasco, Wade Williams, Robert Knepper, Chris Vance, Robert Wisdom, Danay García, Jodi Lyn O'Keefe, William Fichtner
sinòpsis
L'argument de la sèrie ja de per si fa que et vinguin ganes de veure-la. Lincoln Burrows és injustament empresonat i condemnat a mort (no cal que expliquem la complicada trama de corrupció i assassinats que hi ha al darrera). El seu germà, en Michael Scofield, en un intent desesperat per salvar-li la vida, es tatua els plànols de la presó + tot un complex pla de fuga per tot el cos, comet un delicte i aconsegueix ser empresonat a la mateixa penitenciaria que el seu germà. Amb aquestes, es passen tota la primera temporada executant el pla de fuga i, com no, ho aconsegueixen just al final. La segona temporada relata les aventures dels dos germans més un munt de gent més, a fora de la presó.
AFEGIT EL 5 DE JUNY DE 2008
La tercera temporada, com es pot veure sorprenentment al final de la segona, va de la segona fuga que ha d'organitzar en Michael d'un presó en la seva curta vida. En aquest cas, la presó és Sona de Panamà. Però agafeu-vos que no s'acaba tampoc amb la tercera temporada...
opinió
PERQUÈ NO HO PODIEN DEIXAR EN NOMÉS 2 TEMPORADES?!?
Aquesta és la primera pregunta que em va venir el cap després de veure l'últim capítol de la segona temporada. I més que una pregunta hauria d'haver estat un crit de frustració!
A mesura que va passant la segona temporada i les coses semblen arreglar-se, tot fa pensar que no hi haurà res més, però oh gran desgràcia: algú se li va ocórrer que com que la sèrie donava la podien allargar una temporada més! En la meva modesta opinió, quina cagada! Amb dos temporades quedava una sèrie rodona, però ja sabem que en aquest món a vegades val més explotar les idees per diners fins que fan pudor de podrit!
Bé, després d'haver-me desfogat, passaré a parlar realment de la sèrie. Tot el guió i la trama són realment enginyosos. Evidentment que tothom que mira la sèrie pensa que hauria fet les coses d'una altra manera, però és que si tot es fes pensant amb el cap segur que la sèrie duraria 2 capítols i ningú se la miraria. La vida real, a vegades, és massa avorrida. Total, que amb un guió que dona molt de si i una narració i un ritme estil Dan Brown, tallant capítols en el moment més interessant, fent que no puguis deixar de mirar-ne un darrera l'altra, la sèrie enganxa de debò. Hi ha personatges que els arribes a odiar profundament, d'altres que els agafes molta simpatia i et fan patir. Quan una sèrie aconsegueix aquestes coses, per mi, és que val la pena. No es tracta en el fons de transmetre emocions?
Per acabar i tot i que m'empipa el final de la segona temporada, no deixo de recomanar aquesta sèrie. Per mi, sens dubte, una de les que m'ha enganxat més!
AFEGIT EL 5 DE JUNY DE 2008: ENCARA HE POGUT AGUANTAR LA TERCERA TEMPORADA
Haig de confessar que vaig acabar la segona i començat la tercera força girat (enfadant amb Pision Break). Crec encara ara que era una història super digne només amb dues temporades. La crueltat del destí ens ha fet veure la tercera i a sobre al final enganxar-nos-hi. Això ja ho té aquesta sèrie que al final t'enganxa. La idea és la mateixa que en la primera temporada i l'execució potser menys trepidant. Val a dir que també ha set una de les sèries afectades per la vaga de guionistes, la qual cosa l'ha fet passar de dels 24-25 capítols d'una temporada normal a 13. Això s'ha notat en la pressa per treure en Michael de Sona i amb lo precipitats dels plans de fuga. Ara esperarem la quarta que jo personalment titularia La venjança! I per cert, una veueta m'ha dit això sobre la quarta temporada!
Ja ho tenen aquestes sèries ja, que quan t'ha agradat una temporada i les altres són passables et sap greu d'abandonar-les. I és el que ens ha passat amb Prision Break, que després de maleïr i xupar-nos la tercera temporada ara ja estem a la quarta. Sense ànims de desvetllar res, el títol de la sèrie ja no té res a veure amb el contingut. Bàsicament, com venim gaudint des de la primera temporada, són les aventures en plan McGiver de Michael Scofielf i la seva patrulla d'inseparables (i alguns bastant inútils) en la búsqueda de la solució impossible al nou problema que se'ls planteja. El primer capítol, per exemple, és una patillada de ca l'ample, però és necessari per justificar tota la resta de la temporada. Els que no sóm guionistes acabaríem les coses bastant més ràpid, però com que a ells els agrada liar la troca, ho fan (i de quina manera només amb 40 minuts!). Total, que ja ens torneu a tenir enganxats a una sèrie que va començar molt bé però que ara mirem per inèrcia. Comentaris com aquesta si que és l'última que mirem ja els hem fet entre nosaltres. A l'hora de la veritat ja veurem què fem si hi ha una cinquena. També podrien fer com a Dallas o Los Serrano i dir que tot ha estat un somni...
Autor/a del comentari: Xevi -
Data: 17/05/2008
Estem tenint la sort o la desgràcia de poder veure la tercera temporada de Prision Break. Dic sort de ser vius i desgràcia de patir en vida el turment de veure com han espatllat una sèrie que amb 2 temporades ben arrodonides hauria quedat un producte per recordar. Ara només em surten coses de dins com: quina merda!