Naveen Andrews, Henry Ian Cusick, Jeremy Davies, Emilie de Ravin, Michael Emerson, Matthew Fox, Jorge García, Josh Holloway, Daniel Dae Kim, Yunjin Kim, Ken Leung, Evangeline Lilly, Rebecca Mader, Elizabeth Mitchell, Terry O'Quinn, Harold Perrineau
sinòpsis
El vol 815 de la companyia Oceanic, en el seu trajecte d'Austràlia a Estats Units s'estavella en una illa en mig del no res. D'entrada no cal esperar supervivents, però el cas és que n'hi hi, i molts. Així comença la primer temporada de Lost, explicant les aventures d'aquest grup de persones que lluitarà per sobreviure en una illa on no tot és aigua clara. Jack s'erigirà com el líder del grup en un primer moment. El fet de ser metge l'ajudarà a tirar al grup endavant en el primer moment de la tragèdia mentre esperen el rescat... Però el rescat no arriba i en aquesta illa passen coses rares. A mesura que van passant els dies, pren més força la idea de que no estan sols a l'illa. Un misteriós fum negre, un os polar i certs senyals de presència humana faran sospitar a part del grup de que alguna cosa passa. I és que arriba un punt on la sèrie es centra més en un grup més de líders i deixa en un segon terme la resta de supervivents. A mida que van avançant les temporades, l'aparició de The Others (Los Otros) i d'estacions d'investigació d'un grup anomenat Iniciativa Dharma començaran a donar una perspectiva molt diferent al plantejament inicial de la sèrie i ens faran pedre cada cop més en un argument que sembla no tenir fi.
opinió
Penso sincerament que hi haurà, o ja hi ha, un abans i un després de la sèrie Lost (almenys pel que fa a la meva vida televisiva). Jo personalment no havia vist res amb anterioritat que m'enganxés de tal manera! Però anem a pams i intentem que aquest anàlisis no sigui fruit de l'eufòria després d'acabar la quarta temporada.
ARGUMENT:
L'argument és un dels punts forts de la sèrie. D'entrada et presenten una catàstrofe aèria i sembla que senzillament la sèrie vagi d'una qüestió de supervivència en una illa. El fet és que ja des dels primers capítols les coses es comencen a torçar i apareixen elements (com el fum negre o un os polar) que despistes a l'espectador (i de quina manera...). Doncs tot plegat es va embolicant i embolicant fins que estàs al final de la tercera temporada més perdut que al principi. O sigui, la sensació de no entenc res penso que es va incrementant. Aquí penso que té de bo la quarta temporada que és el fet de començar a donar explicacions sobre moltes coses (et dóna una perspectiva més ajustada de tota la trama). També és curiós que tot i la sensació de descontrol argumental en algun moment, l'avanç de la sèrie penso que demostra que està tot molt pensat (o això o són d'una inventiva sensacional!). Referma aquest teoria el fet que moltes coses estan lligades unes amb les altres no només a través del que passa a l'illa sinó també pel que podem veure en els flashbacks i en les escenes que ens ensenyen del futur a la quarta temporada. Un seguit de casualitats i de fets relacionats que algú li podem semblar impossibles però per mi són com l'orenga a la pizza! Això si, fins al moment (quarta temporada) la sèrie s'havia aguantat molt bé en tots els aspectes i penso que en els 2 últims capítols el que fa en Benjamin Linus amb l'illa ja és patinar i fort (ens ho podíem haver estalviat, no?).
PERSONATGES:
L'altre punt fort de la sèrie són els personatges. N'hi ha alguns d'ells que et desperten sensacions fortes d'odi que traspassen els límits del televisor! Transmetre sensacions penso que és una de les grandeses d'una sèrie i si no ho aconsegueix és que alguna cosa falla. Lost no és el cas. Anem a analitzar una mica els personatges més destacats de les 4 temporades:
>> JACK: No podíem començar per cap altre que no fos el líder del grup almenys en les 3 primeres temporades. Metge de professió, es troba en l'accident després de la mort del seu pare. El fet de ser metge i la personalitat de líder el fan posar-se al davant del grup de supervivents. El seu personatges xocarà fort amb en Sawyer i amb la Kate, per motius ben diferents un de l'altre. A vegades el seu comportament ratlla l'autoritarisme i això li resta punts de simpatia, però crec que si ens posem a la seva pell i en les situacions extremes que viuen i es pot entendre perfectament.
>> KATE: No podem deixar de parlar de la Kate, el personatge amb més carisma sexual de la sèrie. D'això se n'adonen molt bé en Sawyer i en Jack, que es disputaran els seus favors no sempre amb tota la dignitat que seria necessària. Fugitiva de la justícia li va com anell al dit l'accident. Passa a formar part del grup líder de l'illa i oculta el seu passat tan temps com pot per no crear-se enemics quan sembla que el comptador de la seva vida s'ha posat a zero. Decidida i valenta, difícil de doblegar i testaruda en les seves decisions és un personatges difícil de dominar pels altres. Posseïda per les emocions en farà viure moltes i de molts tipus als personatges de l'illa i als espectadors.
>> SAWYER: Estafador professional a la seva vida anterior, arriba a l'illa amb actitud de matón. Personatge amb no gaires amics, es reclou molt amb ell mateix i desenvolupa la seva activitat diària segons els seus interessos. Molt tancat, li costa guanyar-se la simpatia de la resta del grup però la seva relació amb la Kate i el pas del temps el van fent doblegar com la calor fon la mantega. Típic personatge durillo per fora però que en el fons és un tros de pa. Per tot plegat, estic segur que és un dels personatges amb més carisma i més estimats un cop acabada la quarta temporada.
>> LOCKE: En John Locke és un dels personatges més impressionants de la sèrie. Paraplègic abans d'arribar a l'illa, miraculosament recupera la capacitat de caminar. Ell l'accident el viu com un miracle i la seva estada a l'illa com una experiència mística. Molt receptiu a tot lo inexplicable i sobrenatural, creu que tots estan en aquella illa amb un fi i que és el destí que els ha reunit allà. Les seves creences no li portaran molt problemes en un principi, més enllà de discussions més en plan filosòfic amb en Jack. per des d'un inici, mostrarà un interès per avançar pels llocs que ell creu que s'han d'investigar i es passarà èpoques apartat del grup fent el que ell creu que ha de fer. Aquesta actitud arribarà a nivells insuportables pel que fa a la relació amb els seus companys entre la tercera i la quarta temporada, on crearà una fractura real del grup. Personatge molt ben trobat, és un dels principals generadors de sensacions. Ho he arribat a passar fatal amb ell... Potser perquè en el fons no l'entenc?
>> BENJAMIN LINUS: Senzillament espectacular! Habitant de l'illa en el moment de l'accident, és el cap de Los Otros (nom amb el qual anomenen els supervivents de l'accident als habitants de l'illa). Personatge profundament psicològic que aconsegueix totes les seves fites manipulant a la gent d'una manera magistral. Desperta una antipatia suprema en les seves primeres aparicions (el mataries literalment) que acaba transformant-se amb una simpatia i agraïment per tot lo aportat a la sèrie en forma de successos i emocions. Sense dubte, un personatge central que dóna molt i molt de joc. Oportunitats de matar-lo? Moltes. Perquè no ho fan? Jo tampoc m'explico com aconsegueix sortir-ne de tants merders, però el cas és que ho fa! Genial, senzillament!
I podria seguir parlant de més personatges, tals com la Sun, en Hurley, la Claire, en Jin, en Sayd, la Juliette, en Desmond... Tots ells també tenen un paper destacat a la sèrie, però la meva intenció és donar una visió general i penso que amb aquests 5 que he destacat ja és això. Tot i així, sóc conscient de la importància de tots ells ja que cada un aporta unes peces del trencaclosques que el fons és Lost.
ALTRES ASPECTES:
Rodada a Hawai, té una fotografia excel·lent! Qui de nosaltres no voldria passar uns dies a l'illa de Lost, això si amb unes quantes comoditats més? Donat que l'entorn és excepcional i que el muntatge de la sèrie és impecable (ritme, fotografia...) penso que ens trobem davant d'un producte d'alta qualitat que farà gaudir a molts tipus de públic diferents. Sensacional el fet de lligar present i passat basant-se en flaixos en el temps (o present i futur en el cas de la quarta temporada). En un principi dóna la sensació que ho fan perquè tinguis informació sobre el passat de cada personatge, però al final entens perquè és com és cada un d'ells a través del seu passat (cal saber-ne d'història per entendre el present, no?). També dóna la sensació (i això encara resta per aclarir) que tot el que els passa en el present es va començar a forjar en el passat i potser descobrirem al final de la sèrie que en Locke tenia raó i que tots estan allà per algun motiu (el destí potser?).
No trobo el moment de veure la cinquena i sisena temporada (totes dues de 16 episodis) que s'emetran respectivament l'any 2009 i 2010. Amb això han anunciat el fi de la sèrie, argumentant que se li ha de donar un final com es mereix i que Lost, des d'un inici, tenia un principi i un final. Si és així (mai sabrem la veritat) ens hem de treure el barret per la gent que s'atreveix a fer un producte d'èxit i posar-li una data de caducitat. Dit això, us animo a veure la sèrie i podria afirmar que en el món hi ha dues classes de persones: les que han vist Lost i les que no. Tu de quina classe vols ser?
Acabo d'obrir un fòrum de discussió sobre la sèrie en aquesta mateixa pàgina. Us animo a participar-hi!
Autor/a del comentari: Xevi -
Data: 29/01/2009
A mi m'ha agradat molt des del principi, però sempre m'ha emprenyat que no s'acabés de definir clarament cap a la bessant de la ciència ficció o cap a la de realitat. Al principi intentava trobar una explicació lògica i cientifica a tot el que passava. Ara ja no cal. Crec que ho han deixat molt clar!
Autor/a del comentari: Miki -
Data: 29/01/2009
A mi ja m'agradava, i ara que és de ple dret una sèrie de ciencia ficció puc dir sense por a equivocar-me que m'agrada un milió de vegades més. Semblava impossible, però mira, és així. I avui el tercer capítol, que ja m'espera a caseta amb els seus subtítols, com ha de ser.
Autor/a del comentari: Xevi -
Data: 29/01/2009
Aquesta setmana he tingut el privilegi de veure els 2 primers capítols de la 5a temporada. Sense ànims de desvetllar res, diré que la sèrie em continua agradant molt però que ara si que s'ha destapat: si quedava la mínima ombra de dubte de que no era una sèrie de ciència ficció total (ignorem el fum negre i altres coses que de moment no tenien molta explicació científica) ara ja no en queda cap! Amb els dos primers capítols rebenten ja la caixa dels trons i vinga! Però em segueix agradant! La meva pregunta és: tot el que està passant estava previst des de la primera temporada? A mi ara ja em costa de creure...
Autor/a del comentari: JRoca -
Data: 07/06/2008
Una sèrie que ja forma part de la història de la TV, fa història en cada capítol. Hi ha poques sèries que omplin tantes tertúlies, blocs i webs sobre centenars de teories, aquí hi ha un dels grans encerts.
Per cert Xevi, molt bé tot el reportatge que t'has currat.
Salut
Autor/a del comentari: Xevi -
Data: 05/06/2008
Estic d'acord amb tu que un cop et poses a mirar una sèrie estàs en mans d'uns guionistes que poden fer i desfer de la manera que ells creguin més convenient. També entenc que el producte és seu i el creen com ells creuen que és millor. El que passa és que també hem i han d'acceptar que com espectadors tenim dret a criticar el producte i discrepar de l'execució d'aquest en algunes de les seves parts. Diguem que ells creen un producte però en definitiva ho fan per agradar a algú. Avui en dia no crec que quedi gaire gent, i menys remenant aquestes millonades que costen sèrie com Lost, que es dediqui només a ser creatiu i a fer la sèrie que ell imaginava i volia. Hi ha masses interessos pel mig i les coses avui en dia es reconfiguren i reencamienen depenent de les audiències. És per això que em veig amb autoritat per dir que a Lost m'hi sobra el fum negre i la pajillada que fan amb l'illa al final de la quarta temporada. Hi ha coses també més o menys creïbles que poden tenir moltes explicacions i que poden ratllar en certs moments la realitat. Però el fum i lo últim no, i penso que realment són dos pegats que quedaran en l'expedient de la sèrie dos cargols que grinyolen en una màquina ben greixada.
Autor/a del comentari: Miki -
Data: 04/06/2008
Jo també crec que és una de les millors sèries que s'han fet. Especialment, ningú fa finals de temporada com aquesta gent. Si aconsegueixen acabar-la amb una explicació digna faran història televisiva, si no, com és més probable, "que nos quiten lo bailao" que es diu en castellà.
El meu únic desacord amb el que diu en Xevi té a veure amb que ens podrien haver estalviat el que fan amb l'illa al final de la temporada (que, dit sigui de pas, és una putada dir-ho aqui per a qui no hagi vist la sèrie). A mi no em sembla més exagerat que tot el que han fet fins ara. A mi em va encantar. Per veure aquesta sèrie s'ha de fer una cosa fonamental: fer acte de fe i posar-se per complert a les mans dels guionistes. Penso que si no pot agafar-se-li molta mania, la veritat. En aquest sentit: que volen fer el que vulguin amb l'illa? Endavant. Al capdavall l'illa és dels guionistes i, com també es diu en castellà, "el gato es mío y me lo follo cuando quiero". Penso que el final de temporada no desmereix en absolut la resta de la magnífica temporada que ens han regalat ni la resta de finals de temporada.
En un altre ordre de coses, i sobre aquesta temporada: sembla ser que amb la vaga de guionistes que va haver als EE.UU. la continuïtat de la sèrie va perillar. Es van veure obligats a escurçar bastant la quantitat de capítols. Tot i que en principi tots els que seguíem amb una mica d'obsessió la sèrie ens vam portar les mans al cap, el cert és que, retrospectivament, crec que aquest "retall" ha estat un factor positiu, que ha fet que les coses estiguessin molt enfocades i ha evitat que la trama es diluïs en històries més secundàries com penso que va passar, una mica, durant la segona temporada.