|
enllaços |
No hi ha enllaços per a aquest llibre |
opinió |
Ja fa gairebé una setmana que he acabat de llegir l’enorme (en tamany) capítol de la saga del famós nen mag. Al llarg de set llibres, cadascun més llarg que l’anterior, hem tingut l’oportunitat de seguir les aventures de’n Harry Potter i els seus amics en la seva lluita contra qui-vosaltres-ja-sabeu (o no). És indiscutible (mentida podrida, res és indiscutible) que la sèrie té virtuts (literàries) importants com també és indiscutibles (bé... aquí és veritat) que té defectes enormes. El fenomen Harry Potter ha crescut tant i ha arribat a àmbits tan diversos que es fa difícil fer-ne una valoració objectiva (tampoc és que sigui la meva intenció, francament) en el context adequat (que vagi vostè a saber quin és). Així que anem a pams desordenats [Advertència: Si no s’ha llegit al lloro, que és possible que parli massa... els coneguts “spoilers” estan a l’aguait]:
>> La saga té un final adequat, si bé previsible i en certa manera anticlimàtic “a la Heroes”. Es prou tancat com per allunyar el fantasma d’una possible continuació. Després de tantes i tantes hores de lectura dedicades al nen mag dels nassos no em sento estafat, i això ja és molt. En quant a la possibilitat que molta gent tenia al cap... je je...
>> Comparteix els mateixos problemes que els darrers llibres, a saber, unes frenades de ritme fora de lloc que, si bé és cert que contribueixen a l’atmosfera, fan que continuar llegint de vegades sigui com una etapa de muntanya al Tour de França. A canvi, els millors passatges, què són molts, són molt emocionants. En general, malgrat no ser una mestra de la ploma i tenir una pesada tendència a l’excés de detallisme irrelevant, la Rowling escriu bastant millor que milers d’autors de bestsellers que fan venir basques (he sentit Codi da Vinci?) amb la seva escriptura plana, repetitiva, imbècil i mancada de qualsevol pretensió d’estil o intel•ligència. La saga té prou interès com per a justificar la lectura de tots els volums si el què es busca és entreteniment. Seria útil una indicació del tipus “aquestes 100 pàgines te les saltes”, però vaja, asseguren bones estones i una experiència estètica interessant.
>> En Harry Potter no suscita el grau d’antipàtia al que ens (em) tenia acostumats. Aquí he d’aclarir què el personatge mai no m’ha caigut massa bé, però que conforme he anat llegint els diferents llibres a anat creixent en mi la sensació de què això no és del tot involuntari per part de l’autora. Ja què una de les premises dels llibres és que cadascun d’ells relata un any de la vida dels personatges, fins arribar a la majoria d’edat de’n Harry, el nano travessa una edat del gall dindi una mica complicada (i no és per a menys...). En aquest sentit el(s) llibre(s), que és de tot menys realista, és un bon retrat d’un adolescent que ha d’anar prenent les regnes de la seva vida, descobrint els grisos entre els blancs i els negres de les persones que fins aleshores ha admirat o menyspreat i enfrontar-se amb pors que semblen invencibles.
>> El to general d’aquest setè llibre és bastant més fosc que el dels anteriors, cosa que s’agraeix. Per les caigudes de ritme que ja he esmentat, de vegades dona la sensació d’estar entre bastidors quan tota l’acció passa a l’escenari, però a risc de contradir-me us diré què com a opció narrativa em sembla més que justificada, ja que emfatitza certa atmosfera de “Harry Potter contra el món” que és més que adequada per a la conclusió definitiva de la història. Mai en Harry Potter havia estat tan sol, tan angoixat i tan ple de dubtes.
En definitiva, si jo, què no sóc ningú, hagués de puntuar aquest llibre i la saga en general li donaria un bé alt (notable baix si m’apures). El recomanaria sense dubtar a qualsevol adolescent a qui li agradés llegir i a qualsevol adult amb interès per la literatura juvenil i fantàstica. I què collons... he gaudit com un nen! |
afegir un comentari |
|
els vostres comentaris (3 ) |
Autor/a del comentari: Anònim -
Data: 11/10/2010
Fa poc que me l'he acabat de llegir i el recomano a tothom que li interessi la lectura fantàstica i d'aventures. El final te'l podies imaginar de qualsevol manera, però el que ha posat l'autora és el que tothom s'esperava, potser. Jo si que m'esperava que acabés així, la veritat. Ara espero veure les pel·lícules, que he vist que les dividiran en dos parts.
El Harry m'ha caigut bastant bé, encara que m'hagués agradat més que l'autora hagués escrit el llibre de manera que ell ho hagués explicat tot, no que semblés que una altre persona estigués allà i ho expliqués tot.
Jo he vist totes les altres pelis i no m'han agradat molt, crec que haurien de fer les pel·lícules pensant més en el llibre, i no inventar-se res. Espero que aquesta pel·lícula sigui molt diferent de les altres.
|
Autor/a del comentari: Xevi -
Data: 13/04/2008
>> Confesso que la meva velocitat lectora en anglès (ja podeu suposar que bastant més lenta que en català) em va fer encallar en un dels baixons del llibre (com diu en Miki sortir d\'aquí és similar a una etapa del Tour!). Això vol dir que ara l'he llegit en català i la meva opinió és radicalment diferent.
>> Confesso que he acabat gaudint com un nen i que el final m'ha encantat! No tinc paraules més suaus per definir-ho i a vegades se me'n va la força per la boca, però ho sento és el que experimento en aquest moment. El llibre té una primera part més fluixeta i una segona bastant més forta que et fa posar de ple en la història i tot i que ja saps el que acabarà passant (Harry Potter no s'ha caracteritzat mai per ser un pou de sorpreses) hi ha un gir molt interessant en el tema Dumbledore i Snape. De fet, agraeixo a l'autora que hagi dedicat desenes i desenes de pàgines a acabar-ho de lligar tot completament. Em molesten els llibres que després de 1000 pàgines pretenen acabar la història en 5.
>> Confesso que tot i que el final no deixa gaire lloc a dubtes, m\'agradaria que l'autora fes més llibres sobre el nen/home mag. A mi no em cansa! També entenc que hi ha gent que li agrada que les històries tinguin un principi i un final i no s'eternitzin. En aquest cas jo en vull més (no hi puc fer res...).
Res,ja veieu que m'ha agradat el llibre i que m'he hagut de retractar de la meva anterior opinió. Diuen que rectificar és de savis i això és el que he fet. He gaudit molt llegint els 7 llibres i els recomano fervorosament a tothom (petits, no tan petits, mitjans grans i molt grans). Jo li posaria un notable alt o excel·lent justet a tota la saga (depenent del llibre i del moment), però per mi s'endú una bona nota. Que consti que aquesta nota no està posada per la qualitat literària de l'obra (que en el fons no mata). Però a vegades, i penso que aquest és un cas perfecte, s'ha de valorar altres coses: aquesta saga ha despertat en mi una sed de lectura inusitada i unes ganes de seguir endavant com feia temps que cap llibre aconseguia. A més, trobo que crear tot un món màgic i fer-lo viure o saber-lo transmetre com ho ha fet l'autora és sensacional! Per últim, i com ja he dit anteriorment, trobo que la feina que ha fet Harry Potter entre els lectors joves no té preu! Desitjo que surtin milers i milers de Harrys Potters a veure si així el jovent agafa una afició sana per la lectura, que penso que en el món que tenim avui en dia prou falta ens fa! Per tot això, l'autora té el meu reconeixement i el meu respecte! |
Autor/a del comentari: Xevi -
Data: 18/10/2007
Vull confessar i comentar unes quantes coses sobre la saga d'en Harry Potter:
>> Confesso que m'he llegit tots els llibres menys la meitat de l'últim i també m'han enganxat com un nen. Entenc que l'autora va començar a escriure uns llibres per nens però han anat evolucionant cap a un públic bastant més extens. Això es nota molt si compareu els dos primers llibres amb el que vulgueu a partir del tercer-quart. Segur que no era la seva intenció inicial i que tampoc es pensava tenir l'èxit que ha tingut.
>> Confesso que m'ho he passat bomba llegint-los i no me n'avergonyeixo gens. Ho comento perquè a vegades quan dius que llegeixes Harry Potter hi ha gent que fa un somriure burleta per sota el nas. S'ha de llegir Kafka i gent així per estar a l'onda? Què busquem en un llibre? Jo personalment, que estigui mínimament ben escrit, però principalment que em faci passar una bona estona. I els llibres de Harry Potter et fan passar una molt bona estona.
>> Confesso que l'últim llibre de la saga l'he deixat a mitges. No puc amb ell. És tremendament avorrit. Fins on he llegit, en Harry i el Ron fan poca cosa més que lamentar-se. Espero trobar forces algun dia per acabar-lo...
>> Confesso que en Harry no em cau del tot bé. En aquest punt estic d'acord amb en Miki. Però a més vull matitzar: ell i en Ron són uns ganduls, egoistes i, perquè no dir-ho, uns mags força pèssims (sobretot el segon). No crec que siguin un bon exemple per gaire gent. En defensa seva, tenen altres qualitats tot i que curiosament no me'n ve cap al cap ara mateix (que estrany, no?).
Per acabar, crec que aquests llibres, a banda de que estiguin més o menys ben escrits, han fet una labor importantíssima entre el jovent d'avui: els ha permès iniciar-se al món de la lectura amb alguna cosa més gratificant que moltes que a vegades et fan llegir a l'escola. Quin objectiu es persegueix quan a l'escola es fan llegir llibres? Jo crec que l'objectiu final és que els nens i nenes creixin amb l'amor per la lectura. Si és aquesta la finalitat, llegiu Harry Potter! |
|