Asa Butterfield, David Thewlis, Vera Farmiga, Rupert Friend
sinòpsis
En plena segona guerra mundial, un nen, fill d'un militar alemany, desconeix absolutament tot el que està passant al seu voltant. Porta una vida tranquil·la i feliç, al costat de la seva germana i els seus pares, en una casa esplèndida a Berlín. El destí vol que el seu pare el traslladin a dirigir un camp d'extermini. Ell mai el veurà així, es pensa des del primer moment que és una granja molt estranya on tots els grangers van amb pijama tot el dia. Allà, fruit de les seves exploracions, coneixerà un nen jueu de dins del camp i es faran amics a través de la balla de filferro amb terribles conseqüències.
opinió
Tenia franca curiositat d'anar al cine a veure l'adaptació d'un llibre que em va agradar per la seva senzillesa. La veritat és que la pel·lícula és una fidel adaptació del llibre i això, en aquest cas, s'agraeix. Veient la temàtica del llibre, em va sorprendre el fet de veure famílies senceres amb nens bastant petits entrant al cine carregats de crispetes com si anessin a gaudir d'una tarda de Locos por el surf, per dir-ne alguna. No se si la majoria d'aquests pares era conscient del que anaven a veure. Jo apostaria que no per l'ambient de festa que regnava a la sala abans no engegués la pel·lícula. Fins hi tot hi va haver un grup d'adolescents que va estar importunant amb la seva xerrera i els seus telèfons mòbils durant els primers minuts de la pel·lícula. Però aquí la història i les imatges van fer la seva feina i van emmudir literalment el cine durant la resta de la projecció.
Per tant, els que heu llegit el llibre, no us espereu grans sorpreses al cine, perquè no n'hi ha cap. El que si trobo que està bé, i a mi m'agrada molt, és veure plasmat a la pantalla tot allò que em vaig imaginar mentre em llegia el llibre. Penso que l'adaptació dels escenaris i dels personatges és molt encertada i fa honor a la grandesa del llibre.
Parlant de la història en si, ja vaig trobar que en el llibre fallava el fet de que el nen és extremadament innocent envers la tragèdia que l'envolta. Jo crec que un nen de 8 anys és bastant més espavilat que el que se'ns vol fer creure a la pel·lícula i segur que si vol troba els mecanismes per fer encaixar totes les peces del puzle de la seva vida. L'altra fet interessant de la història, més enllà de l'holocaust, tema tractat reiteradament en el cine i la literatura, és veure com el mateix entorn dels genocides (mare i esposa en aquest cas) no accepten de cap manera els mètodes del règim envers als jueus. És també curiosa l'estupidesa humana en la seva màxima expressió encarnada en el paper del pare, fidel executor de les ordres i que no es pregunta en cap moment si el que està fent està bé o malament. Falta d'escrupuls o estupidesa aguda?
Els personatges estan ben recreats. He trobat a faltar més cinisme en el personatge de pare. He trobat senzillament genial el personatge del nen jueu del camp d'extermini: el seu posat, la resignació pel que li passa a ell i a la seva família, la por reflectida en el seus ulls cada cop que els cridaven a formar...
Una bona pel·lícula o una bona adaptació? Qualsevol de les dues coses em serveix. Aneu a veure-la o llegiu el llibre. En aquest cas qualsevol de les dues coses penso que també us valdrà.