Dev Patel, Freida Pinto, Madhur Mittal, Anil Kapoor, Irrfan Khan, Mia Drake
sinòpsis
Jamal es presenta al concurs Quien quiere ser millonario en la seva versió Índia i arriba més lluny que ningú. Al finalitzar el primer dia és detingut i interrogat sota la sospita d'estafa i és durant aquest interrogatori que se'ns desvetlla a través de la història d'aquest jove el perquè dels seus encerts en les preguntes del concurs.
opinió
En certa manera recorda per la seva fotografia d'un barri marginal a Ciudad de Dios, on també es mostra tota la crueltat d'una societat que viu en la misèria. Amb l'excusa del concurs se'ns explica una història francament dramàtica amb un final prou endolcit gràcies al contrast dramàtic entre els diferents punts de la història. El que més sorprèn de la pel·lícula és la forma que té d'explicar la vida de Jamal a través de les respostes a les preguntes del concurs. En aquest punt, l'estil narratiu és molt encertat i surt de la linealitat característica d'una pel·lícula típica. Això juntament amb un estil bàsicament visual amb els diàlegs justos, conformen una història ben trenada on l'espectador té molt a descobrir.
Amb un anglès macarrònic, els 2 personatges fan el seu paper i es guanyen l'empatia del públic des de ben menuts, on han de lluitar per la seva supervivència en un periple per diferents llocs del país, enginyant noves maneres d'aconseguir menjar i diners. Ben diferenciats els dos caràcters des de menuts, els germans es fan grans i en les seves actituds envers els problemes van forjant dues personalitats ben diferents, unides ja al final únicament per aquell fil invisible que uneix els diferents membres d'una mateixa família i que moltes vegades s'estira massa i es trenca.
Haig de dir arribant en aquest punt que en un 95% la pel·lícula m'ha agradat molt. El 5%, corresponent al final, encara l'estic meditant i alhora maleint. És com quan et passes de sucre amb el cafè amb llet, sabeu? I a sobre descobriu que vosaltres l'heu demanat descafeïnat i el cambrer ha passat de tot. Sincerament, la línia general de la pel·lícula no encaixa amb el final i això no deixa de desmillorar el 95% primer que penso que és una magnífica obra. I ja per acabar amb les coses negatives: qui es pot creure que la pregunta pels 20 milions de rupies és la que és? El concurs que feien per Telecinco les preguntes eren força més xungues!
Deixant de banda certes incongruències de gènere, la pel·lícula és un magnífic regal per la vista i l'oïda, amb una història colpidora, uns fets demolidors, unes realitats que posen els pels de punta, una banda sonora que acompanya i posa el toc dramàtic, un format narratiu molt interessant i una capacitat per arrencar somriures de les situacions límit per les quals passen els protagonistes. Una bona recomanació. Això si, no se si a l'altura de 8 Òscars, això ho podríem discutir...
Totalment d'acord amb tu! A més, interessant el punt de vista de veure la pel·lícula com un conte de fades.
Autor/a del comentari: Miki -
Data: 06/04/2009
Totalment d'acord. Em va agradar moltíssim tota la part de la peli que explica la història dels nens, i el principi de la vida d'adults, però el final de conte de fades, tot i que crec que està justificat per tal com va la història, embafa. El que em sembla un toc de geni desaprofitat després al desenllaç és adonar-se'n, de sobte, i qui no hagi vist la peli que deixi de llegir ara mateix.... ja?.... doncs adonar-se, de sobte, que no tot és un flashback, i que desde l'interrogatori a la comissària encara queda una pregunta per respondre. Això soluciona una mica el determinisme de les pelis basades en flashbacks, i fa que tot d'una tornis a estar en territori desconegut. Em va agradar molt.
Autor/a del comentari: Eric Higienic -
Data: 18/03/2009
Només destacar, la gran direcció de fotografia.
Realment hi ha escenes, per emmarcar.