Pilar López de Ayala, Verónica Sánchez, Marta Etura, Nadia de Santiago, Gabriella Pession, Félix Gómez, Fran Perea, Enrico Lo Verso, Asier Etxeandía, Alberto Ferreiro, Luisa Martín, Bárbara Lennie, Goya Toledo, Secun de la Rosa
sinòpsis
Ens situem a l'any 1939 a Espanya. La guerra civil acaba de finalitzar i els republicans/rojos són perseguits per el règim franquista. Un grup de noies joves són detingudes, empresonades, interrogades i torturades acusades d'ajudar a la revel·lió i de preparar un atemptat mortal contra Franco. Evidentment, de la única cosa que són culpables és d'escampar quatre octavetes i de ser al lloc menys indicat en el moment més inoportú. Basada en fets reals, les 13 noies (conegudes com les 13 roses) són condemnades i afusellades la matinada del 5 d'agost de 1939.
opinió
Quina pel·lícula més dura! Al final se m'han posat els pels de punta tot i saber com acabarà tot plegat. És increïble, almenys mirat des de la meva òptica del segle XXI que aquestes coses poguessin passar. Potser la pel·lícula peca de focalitzar el dolent en el bàndol franquista (tot i que és així i ni Franco ni cap seguidor d'ell es mereix cap respecte), em consta que en el bàndol republicà també van passar fets dels quals no se'n pot sentir orgullós ningú. Però és cert que el bàndol vencedor va ser el franquista i que van administrar la victòria tan malament com van poder, venjant-se del que fins al moment era l'enemic i trepitjant a tothom que no pensi com ells.
Tot el relat està pensat per tocar la fibra sensible: no s'estalvia cap escena crua i la musiqueta acompanya en tot moment per accentuar el toc sentimental. Per això dic que pot donar una sensació un pel esbiaixada tot i que els fets que es relaten són molt greus i segurament les coses van anar per aquí. La actrius, totes elles, fan un paper d'escàndol i ajuden a crear aquest clima de desesperació que atrapa a l'espectador a mida que va avançant la història. El clímax final, conegut i esperat per tothom minimament informat abans de veure la pel·lícula, no deixa de ser molt cru en si mateix i torna a treure (com en moltes altres pel·lícules) el pitjor de la raça humana. El més fotut d'això és que coses similars continuen passant arreu del planeta encara avui en dia, però sembla que ja estem immunitzats. Que algú atempti a Iraq i hi hagi 70 mort entra dins de la normalitat informativa i no fa vacil·lar ja a ningú mentre sopem davant del televisor. On hem arribat? Penso que només pel fet de la reflexió val la pena veure la pel·lícula i pensar-hi una estona. Només podem entendre l'actualitat si coneixem la història.
Pel·lícula molt recomanable, que passa molt bé (en el sentit de que no es fa gens aburrida), però d'una cruesa extrema en algunes escenes (i a vegades no és necessari tirar del recurs fàcil del sang i fetge). No recomanable en moments baixos d'estat d'ànim. Molt recomanable per dictadors i genocides (o fills de puta, que és el mateix).
enllaços
No hi ha enllaços per a aquesta pel·lícula o sèrie.
afegir comentari
els vostres comentaris (2 )
Autor/a del comentari: Xevi -
Data: 28/04/2008
Vull fer unes aclaracions abans de dir que jo i en Jordi no estem del tot en desacord. Primer de tot, sóc un ignorant de l'època i hi ha molts detalls que se m'escapen. Segon, m'ho empasso bastant tot i normalment costa que una pel·lícula no m'agradi minimament. Tercer, ja veig el que dius que la pel·lícula en general (argument i personatges) és una mica superficial i va a buscar la llagrimeta fàcil. També estic d'acord que la recreació de la presó femenina franquista és una mica esbiaixada. Tot i així, en aquest punt, penso que per entendre la història no calia que ens ensenyessin gaires misèries més de la presó. Llavors l'hauríem acusat de fer servir violència gratuïta o misèria gratuïta. Penso sincerament que ha intentat veure la cara amable de la desgracia a partir de que totes elles estan a la presó (segur que al cap d'un temps d'estar tots nosaltres en la mateixa situació intentaríem, com elles, buscar diversions o posar-hi una mica d'humor). De fet em consta que l'humor en situacions extremes és un recurs per no parar boig. Pel que fa a les condicions de la presó, només veient com dormen ens podem fer una idea de les condicions en que vivient. A més, abans d'entrar les torturen, no? Jo penso que en aquest cas no cal anar més enllà. Finalment, que es podia haver enfocat la pel·lícula de maneres molt diferents? Si. És aquesta la correcte? No ho se, només se que d'aquesta manera igual el drama que van viure aquestes dones pot arribar a molta més gent.
Autor/a del comentari: Jordi Roca -
Data: 27/04/2008
Xevi, no puc estar d'acord amb tu. La vaig veure fa un mes i volia fer una crítica per xelu.net però no la vaig acabar, ara l'envio:
Las 13 rosas és una història real de l'empresonament i execució de tretze noies mesos després de l'arribada dels feixistes a Madrid a les acaballes de la guerra civil, partint d'aquí tenim una història molt interessant però a la pràctica la pel·lícula no funciona perquè no emociona, ni explica bé els fets i retrata uns personatges poc treballats sobretot a nivell ideològic. La pel·lícula té coses bones com l'ambientació històrica i els decorats però de vegades busca massa descaradament la fibra sensible en algunes escenes que més aviat provoquen indiferència. Si la comparem amb "Salvador" de Manuel Huerga podem veure com en la cinta catalana la pena de mort i tot el que envolta està tractat d'una manera molt més realista i fa emocionar de veritat, a Las 13 rosas la pena de mort, les condicions a la presó i la repressió feixista no estan ben explicats i en molts casos tampoc estan ben interpretats. El tema de les presons franquistes està molt mal ambientat, mirant la pel·lícula podem arribar a la impressió que la presó era un simple centre de reclusió però no s'hi veuen, o almenys s'hi veuen poc, les extremes condicions de vida, dubto que tinguessin gaire ganes per ballar, cantar i fotre gambirotades a l'església amb una repressió tan criminal. També és realment patètica la visió dels infants en la post-guerra amb alguna escena ridícula que no cola per enlloc. Com a aficionat a les pel·lícules històriques únicament destaco la temàtica ja que és poc tractat el final de la República i l'arribada de l'exèrcit de Franco, en aquest film concretament és interessant que la història sigui real pel que significa per la recuperació de la memòria històrica.