xelu.net
 
assaig (12)
:: Adéu a la universitat (0 comentaris)
:: Dante y su obra (0 comentaris)
:: El harén en Occidente (0 comentaris)
:: El món d'Homer (0 comentaris)
:: Europa (0 comentaris)
:: La batalla por el vino y e (1 comentaris)
:: La maternitat d'Elna (0 comentaris)
:: Naked Wine (2 comentaris)
:: Pelegrinatge al Kailasa i (0 comentaris)
:: The Spanish Civil War: Rea (0 comentaris)
:: Tota la veritat sobre Plat (0 comentaris)
:: Un Tramvia Anomenat Text (0 comentaris)
club de lectura (10)
còmic (5)
literatura juvenil (25)
novel·la (167)
 
top 10 visites llibres
:: Tot el que podríem haver (42146 visites)
:: La Biblia de barro (31359 visites)
:: Cometas en el cielo (28020 visites)
:: Els homes que no estimaven (27331 visites)
:: El castell de vidre (27227 visites)
:: El club eròtic dels dimar (27194 visites)
:: El noi del pijama de ratll (27153 visites)
:: La mecànica del cor (26878 visites)
:: El pont dels jueus (26484 visites)
:: El quart Reich (26347 visites)
 
BitWorks - Disseny web, allotjament web (hosting), disseny gràfic, programació, bases de dades i venda de material informàtic
 
PARTICIPA A XELU.NET
xelu.net >> àgora 2.0 >> llibres (219 llibres disponibles) >> Les Cròniques del Déu Coix
àgora 2.0: cuina | jocs | llibres | música | cinema i tv | teatre | materials | rutes | fòrum | qui és qui?
Les Cròniques del Déu Coix

Autor/a del llibre: Joan-Lluís Lluís

04/03/2014
Autor/a de l'aportació:
Miquel Codony

Aquest llibre ha rebut 19988 visites

Les Cròniques del Déu Coix
sinòpsis
biografia de Joan-Lluís Lluís
opinió
enllaços
Afegir comentari afegir un comentari
els vostres comentaris (0 comentaris)
l'últim per llegir
PARTICIPA A XELU.NET

sinòpsis
Els déus antics van existir. Van néixer, van regnar i, quan els humans van deixar de fer-los sacrificis, van morir. I ara tots han mort, excepte Hefest, el déu del foc, que els romans coneixen com a Vulcà. Hefest es veu obligat a barrejar-se amb els humans per obtenir el fum dels sacrificis de què s'alimenta. Som al segle VII dels homes, però aniran passant anys i més anys, i aquest déu lleig i coix viurà tota mena de tribulacions entre Grècia i Sicília, i coneixerà una galeria de personatges reveladora. Una faula cruenta sobre la decadència dels déus antics i la confrontació de les civilitzacions, que Perico Pastor ha il·lustrat amb tota la complicitat.

biografia de Joan-Lluís Lluís
Joan-Lluís Lluís (Perpinyà, 1963) ha publicat, entre altres obres, les novel·les El dia de l'ós (premi Crexells 2004) i Aiguafang (premi de la Crítica Serra d'Or 2008), l'assaig pamfletari Conversa amb el meu gos sobre França i els francesos i el joc literari titulat Xocolata desfeta. Ha conreat gairebé tots els gèneres i registres, sempre de manera personal.

enllaços

Podeu llegir les primeres pàgines del llibre i fer-vos una idea de com sona seguint aquest enllaç.


opinió
Un déu antic va sobreviure i, ara, després de tant de tamps menyspreant les obres humanes, he acabat aprenent l’art de llegir i d’escriure per poder contar com ho vaig fer per no morir amb els altres.*

les-croniques-del-deu-coixUn dels meus llibres preferits és el Grendel de John Gardner. És un llibre amb molts encerts i amb molts objectius assolits, com vaig mirar d’explicar aqui, però si n’hagués de destacar un seria la seva manera d’utilitzar la literatura per a reconstruir la psicologia d’un monstre sortit dels mites, com arriba a reflectir la humanitat a través del, en principi, inhumà. Una cosa similar fa en Joan-Lluís Lluís a Les Cròniques del Déu Coix, treient-li la voluntat d’experiment estilístic postmodern de Gardner i lligant la natura de la seva criatura, el déu grec Hefest, a la del conjunt de la humanitat i el seu sistema de creences. El resultat és una novela sòlida amb un estil net i elegant, i amb una veu personalíssima de ressons arcaïcs que li va a mida al seu protagonista diví i narrador de la història. I si a Grendel coneixíem la història del monstre just abans del seu enfrontament amb Beowulf, abans de l’episodi que el va convertir en llegenda, Lluís tria el camí contrari i fa que el seu inmortal ens expliqui la seva història desde el Desastre que posa fi al regnat del panteó grec fins als nostres dies.


Podeu imaginar, doncs, que la crònica del Déu coix és, al menys en part, la crònica de la nostra història. La religió —l’aparició del Cristianisme, el creixement de l’Església, l’activitat de l’Inquisició— i la història de la civilització —i els seus sistemes de creences, els nous ordres socials, la guerra, la creixent preponderància de la tecnologia— són dos dels grans temes que tocarà la novel·la però amb un plantejament, si més no, peculiar. Hefest és inmortal, sí, i el narrador en primera persona de la seva crònica, però el seu punt de vista manté sempre la distància, és un personatge essencialment asocial, primari, inhumà. La seva mentalitat bàsica és superficial, resistent a la modernitat i escasa capacitat —però suficient i, en qualsevol cas, molt més gran que la del gruix dels seus companys de panteó— per adaptar-se als canvis que el temps provoca. La natura dels déus que Lluís proposa és primària, cruel, propera a la imprevisibilitat de les forces naturals i amb la seva mateixa potència, però Hefest escull viure en un oceà d’eterna monotonia, sense surtir durant els catorze segles que dura la històra de la seva estimada Sicília, amb una divinitat que ho és tot menys gloriosa a despit de la seva capacitat d’obrar miracles. El seu testimoni de la història humana és desinteressat, ubicat al menyspreu amb un punt de perplexitat. L’encert de Joan-Lluís Lluís rau en saber dosificar les excepcions a aquesta indiferència i convertir-les en el motor de la història sense incórrer en inconsistències i fent-ne una font de complexitat pel seu protagonista. Hefest llisca pels segles esforçant-se per a que no el mullin les aigües del temps, però fracassa, i són els seus fracassos, les seves caigudes en aquest riu del progrés, els que van construïnt la seva història i l’apropen al lector.

Hefest després del Desastre

Hefest després del Desastre


Hi ha troballes, a la novel·la, que fan de Les Cròniques del Déu Coix una aportació original a la literatura fantàstica com a metàfora de l’enfrontament entre sistemes de creences i d’explicar el mon com a constructe sensible a la força de la imaginació. Al llibre es proposa una mena de cosmogonia retroactiva en la que diferents origens de la creació són possibles si prou gent creu en ells, convertint en realitat física la lluita entre sistemes de creences que el propi Hefest personalitza. També té interés que els déus de Lluís siguin tan impossibles com quotidians, els seus miracles tan espectaculars com poc mereixedors de l’atenció del narrador. En una època en la que molts consideren una virtut la capacitat de plasmar escenes de plantejament cinematogràfic (dit d’una altra manera: de ser efectista) a les novel·les, m’ha agradat el rigor amb el que Lluís no s’ha apartat del punt de vista del seu protagonista, per a qui els miracles no són sino una expressió més de la seva natura. No estic dient que la història renuncïi al sentit de la meravella, que quedi clar, només que aquest apareix a la segona mirada. En aquest sentit, no crec que a aquest llibre li senti bé una lectura ràpida.

No vull tancar aquesta ressenya sense lloar-ne l’edició, magníficament il·lustrada per Perico Pastor. Només diré que penjaria orgullós, a les parets de casa meva, qualsevol de les il·lustracions que formen part del llibre. Són precioses i complementen perfectament l’estil de la novel·la. M’ha semblat magnífica i crec que una lectura li queda curta, invita a tornar-hi i a explorar amb calma el paisatge que proposa tot acompanyant al seu protagonista, diví, monstruós i humà al mateix temps. És un exercici d’estil al servei de la construcció d’un personatge carismàtic i amb una estructura de simplicitat enganyosa amb una conclussió magnífica que amaga la seva clau en el principi de la història. Molt recomanable.

Afegir comentari afegir un comentari
COMENTARI:
SIGNATURA:
EMAIL: (si vols rebre actualitzacions dels nous comentaris)
   
   
 
   
 
els vostres comentaris (0 comentaris)
Estem esperant els vostres comentaris...

l'últim per llegir
Una columna de fuego
Una columna de fuego
Les Cròniques del Déu Coix
Les Cròniques del Déu Coix
Una família fora de sèrie
Una família fora de sèrie
Joyland
Joyland
El papiro de Saqqara
El papiro de Saqqara
El club Dumas
El club Dumas
El invierno del mundo
El invierno del mundo
Basura
Basura
Victus (La Campana, 2012)
Victus (La Campana, 2012)
El confident dels reis
El confident dels reis
Cincuenta sombras más oscuras
Cincuenta sombras más oscuras
Cincuenta sombras de Grey
Cincuenta sombras de Grey
La canción de los Maories
La canción de los Maories
En el país de la nube blanca
En el país de la nube blanca
Les Ombres Errants
Les Ombres Errants
Dante y su obra
Dante y su obra
Lliures o morts
Lliures o morts
Jo Confesso (Ed. Proa, 2011)
Jo Confesso (Ed. Proa, 2011)
Le miroir d'Aimengart
Le miroir d'Aimengart
El món d'Homer
El món d'Homer
   
 
(c) 2007-2019 logo xelu.net | Última actualització: 16/10/2019 | Facebook | Twitter BitWorks

Creative Commons License
Aquesta web i tots els seus continguts
estan sota una llicència Creative Commons.