Kyle Chandler, Connie Britton, Gaius Charles, Zach Gilford, Michael B. Jordan, Minka Kelly, Taylor Kitsch, Matt Lauria, Brad Leland, Adrianne Palicki, Jesse Plemons, Scott Porter, Jurnee Smollett i Aimee Teegarden
sinòpsis
Dillon, un poble de Texas, viu només per veure el seu equip jugar els divendres al vespre. Els Panthers de Dillon, un equip de futbol americà de l'Institut de Dillon desperta passions entre els veïns de la població, que idolatra a tots els seus components. Amb l'entrenador Taylor al capdevant, la sèrie va relatant les vivències d'aquests joves que viuen un somni, però que tenen unes vides molt molt reals.
opinió
Fridays Night Lights ha estat la sorpresa de l'any, tot i que venia recomanada. Com que la llista de sèries que estem mirant s'ha estancat i algunes han acabat, vam decidir començar una nova aposta... i quina aposta! Puc dir després d'haver acabat la segona temporada que és una de les sèries que m'ha agradat més de les que he vist fins ara!
La premissa no és nova: relacions humanes en un poble de Texas. D'entrada però, no sembla això. El primer capítol és una classe avançada de futbol americà i podríem dir que és pràcticament el 90% del capítol. Però no us espanteu, la cosa canvia i molt. El futbol de seguida deixa pas a les relacions humanes i només es manté com a fil conductor de la història i com a element en comú que tenen tots els personatges.
M'agraden moltes coses d'aquesta sèrie. D'entrada, la manera amb que està filmada (moltes vegades dóna la sensació de càmera amb mà). Múltiples angles de visió de la mateixa escena, molts talls, un ritme fresc, amb alguns desefocs... La veritat és que en el primer capítol vaig pensar que em maregeria i no podria veure-la (sóc molt sensible a aquestes coses). Però no se si se'ls va acabar el pressupost o jo m'he acostumat, però ja més endavant el tema es suavitza bastant.
La història és un dels punts forts. Diuen els entesos que és un reflex molt fidel de la vida en un poble dels Estats Units. La sensació és aquesta i a estones frapa i d'altres no deixa de ser com la vida mateixa. Frapa quan veus lo religiosos que són, els shows que es monten a les esglésies, els problemes racials que encara hi ha, les diferències socials... Res en el fons és nou, ho hem vist a molts altres llocs, però aquí ens ho posen tot junt, tot enllaçat i quadrat.
I els personatges és l'altre punt fort. No sabria per on començar, però que gran que és en Tim Riggins! Adolescent borratxo, és el Fullback dels Panthers. Amb una situació familiar complicada, tira endavant com a personatge fins a convertir-se en un imprescindible al final de la segona temporada. Però no podem oblidar tampoc l'Eric Taylor i la seva dona Tami. l'Eric és l'entrenador de l'equip, i això a Dillon equival a ser un Déu. Home de gran caràcter, amb unes idees molt clares de com vol les coses. Els seus jugadors el respecten, ell s'ho ha guanyat a pols. La relació amb la seva dona és curiosa, masclista a vegades, egoista en altres, modèlica la major part del temps. Tami, després de que la seva filla Julie ja estigui gambadeta, torna a treballar com a orientadora a l'Institut de Dillon. És una dona també de molt caràcter, per mi amb algunes contradiccions internes i amb temes per solucionar. Espectaculars els diàlegs entre aquesta parella: costa de veure com dues persones parlen superposadament una bona estona en una sèrie. Normalment les coses són molt més artificials: ara parla un ara parla l'altre. Aquí no, i això li dóna més realisme, frescura als diàlegs i credibilitat. I qui més tenim? En Matt Saracen. També amb una situació famíliar complicada, ha de cuidar de la seva iaia ell tot sol l'any que passa de no ser ningú a Quarterback titular, després de la lesió d'en Jason Street. Noi modèlic, tímid i introvertit. El seu caràcter i tendresa amb la seva iaia és el que desperta sentiments d'atracció a les noies. No té sort amb les relacions i s'enfonsa fàcilment amb els problemes. La seva història és una de les més dramàtiques de la sèrie (són les que arriben en el fons). Seguim amb el repàs de personatges. Jason Street. Passa de ser el guapo, el que surt amb l'animadora que està més bona, el Quarterback titular a ser un tullido. Personatge erràtic: tenia una vida pràcticament escrita i ara aquest guió no li serveix de res. Es passa les dues primeres temporades refent-se del xoc i buscant el seu camí a la vida. Lyla, la seva ex-nòvia (l'animadora que està bona) és un altre personatge erràtic. L'incertesa, la culpa i un sentiment immens de protecció la roseguen per dintre. Quan aconsegueix solucionar la seva història amb en Jason, llavors li toca solucionar la seva. Amb una situació familiar també complicada, Lyla acaba trobant refugi en la religió. És una de les històries més freaks de tota la sèrie (dic freak perquè és com ho veig... ho sento). Tyra és l'altre noia reclam de la sèrie. Noia de classe baixa lluita per desfer-se del fantasma de la relació amb en Tim Riggins, una relació més aviat destructiva. Etiquetada com a noia guapa intenta treure's l'estereotip de sobre i lluitar per un futur millor, basat en els seus estudis. Un tràgic succés l'acostarà a en Landry, el típic cerebrito lleig, i s'iniciarà una relació vergonyosa per una part (Tyra) i sommiada per l'altra (Landry). L'últim en el meu repàs, i no per això menys gran, és l'Smash. És el jugador estrella dels Panthers, però té un problema: és negre. Si, si, això és un problema en un poble de Texas. De família de classe baixa, Smash és l'única esperança que els queda a tots ells de sortir del pou. El seu objectiu: la NFL. Per arribar-hi passarà per sobre del que faci falta. Alhora, company molt estimat i líder indiscutible del grup.
I és que només de fer el repàs de personatges se'm posen els pèls de punta. Però que gran que és aquesta sèrie! En aquests moments hi ha quatre temporades. Diuen que hem superat la futuda, que és la segona. Haig de dir que per nosaltres no ha suposat cap trauma, tot i que reconec que no està al nivell de la primera (amb perdó, però la primera té un component èpic que li juga a favor). Ens en queden dues i amb sort més. Continuarem comentant, però pel que sembla la sèrie es va fent cada cop més gran, si és possible!
No hi ha capítol que vegi que no plori en un moment o altre.
A mi també em farà pena quan l'acabem de veure.
Autor/a del comentari: Xevi -
Data: 17/02/2011
Ahir vam acabar de veure l'última capítol de l'última temporada de la sèrie. Només puc dir que estic trist, ja que acaba una sèrie molt gran. I és molt gran en molts sentits: els seus personatges són molts grans (gairebé tots ells), la història és molt gran i les emocions que transmeten són molt grans.
Agraeixo profundament el final, on tot queda molt i molt ben lligat.
Res més a dir. Aquesta segur segur que la torno a veure sencera.
Clear eyes, full hearts, can’t lose!
Autor/a del comentari: Miki -
Data: 08/05/2010
Estic d'acord amb gairebé tot, també és una de les meves sèries preferides, al top 3 segurament. L'únic matís és que, tot i que agradar-me que tingui data de caducitat, m'hagués agradat veure un parell de temporades més. Com a mínim fins a acabar el cicle dels Lions i que es graduessin, com va passar amb els Panthers originals. Però vaja, la sèrie és collonuda.
Autor/a del comentari: Xevi -
Data: 08/05/2010
Acabada la quarta temporada ja puc dir que és una de les sèries que m'ha agradat més a la vida! És també una llàstima que siguin una sèrie amb un seguiment baix. Això només fa que reafirmar-me en la meva teoria de que ens venen el què volen i ens mirem el que ens venen (cada cop costa més descobrir perles d'aquest estil). També és una llàstima que la segona temporada quedés truncada per la vaga de guionistes. En aquest sentit es fa una mica difícil de païr el pas de la segona a la tercera. Van voler fer el mateix salt temporal que el que hi va haver a la vida real i es van deixar moltes coses per explicar i per veure (clar que ho acabes deduint, però no és el mateix). Ara, la tercera remunta i la quarta trenca motlles i es fa absolutament imprescindible! I finalment, crec que si que és una bona notícia que només hi hagi 5 temporades (tot i que és una notícia agre-dolça...). La sèrie ara crec que està en el seu millor moment i una última temporada per tancar el cicle de l'entrenador Taylor amb els Lions estarà bé. Ara bé, si allarguessin gaires temporades més es cauria en el risc que han caigut moltes altres sèries de rizar el rizo i això és lamentable. Esperarem amb impaciència el començament de la cinquena que, pel que sembla, encara no té data d'estrena...
Autor/a del comentari: ge -
Data: 04/03/2010
A mi també se m'ha posat la pell de gallina mentre llegia les descripcions dels personatges. totalment d'acord amb tot!! Gran sèrie!
Autor/a del comentari: Miki -
Data: 01/03/2010
Estic molt content de que us hagi agradat aquesta sèrie. Només per això ja dono per amortitzats els DVDs de la primera temporada.
Per a mi és una de les grans, de les que és fàcil que torni a veure.