El tercer disc de Mishima és una obra d’art excepcional dins del panorama nacional de rock. Es pot analitzar des de moltes vessants i en totes guanya per golejada a la majoria de bandes que pul•lulen pels escenaris, des del meu punt de vista és el millor disc nacional en el que portem de segle, i n’he escoltat uns quants. A nivell musical és un disc que transpira melanconia i atmosferes circulars que venen i van sense que puguis aturar-les; tot plegat un meravella per les orelles que sumada a les lletres senzilles i acurades recitades amb una veu greu i melòdica fan que el conjunt sigui perfecte. Cançons com “Un altre divendres”, “L’ombra feixuga”, “No et fas el llit”, “Miquel a l’accés 14”, “L’estrany” o “El moment que no surt mai a les cançons” componen un disc rodó de cap a peus que comença amb una preciosa “Cert, clar i breu” amb la Flora Saura acompanyant en David Carabén. No sobra res, són dotze peces amb personalitat pròpia que truquen a la teva porta perquè les deixis entrar, si no obres tan se val, trobaran algú altre que les valori com es mereixen. El disc té un únic delicte: dura massa poc.
cançons del CD/DVD
vídeo
No hi ha la llista de cançons entrades per a aquest àlbum.
Ho he intentat, de debò, i a més 2 cops, però no hi ha hagut manera... Dec ser una de les persones que no acaba d'obrir prou la porta. He pensat que per tenir-lo per treballar està bé, diguem que correcte, però penso que no és un disc per tenir-lo de fons sinó per gaudir-ne de les lletres, per exemple. O sigui que jo per l'ús que en faria estaria infrautilitzat, o infravalorat. Total, que tampoc m'ha entrat la manera de cantar que, ho sento, tampoc és cap meravella (el que si que diria és que és un cantar molt peculiar i que t'ha d'agradar). Lluny de crear més polèmica, crec que és un disc que o t'entra o ja pots tancar la porta i anar per una altra cosa.
Autor/a del comentari: Miquel - Data: 18/05/2008
Ostres, aquesta pregunta sempre em costa molt de respondre. Es posible que la meva resposta fós diferent ahir o demà, però en qualsevol cas, desendreçat, amb una gran paper del meu desconeixement, aquests són un grapat de discos (limitats a segle XXI) que per a mi destaquen per sobre de la resta (Antònia Font i Mishima a part):
- Unidad de Desplazamiento (Los Planetas)
- Naturaleza Muerta (Fangoria)
- Vidania (La Buena Vida)
- L'Univers (12twelve, això és un grupo de postrock o jazz o el que sigui, de barcelona)
- Lujo Ibérico (Mala Rodriguez)
- El Kilo (Orishas)
- 2005 (SFDK) - semblen una xorrada, però no ho són.
Estic temptat de incloure Violadores del Verso, però em contindré.
Autor/a del comentari: JRoca - Data: 17/05/2008
Miquel,
jo quan parlo de nacional sempre em refereixo a Catalunya. Partint d'aquí en el que portem de segle m'encanta el "Taxi" d'Antònia Font, "El congrés dels solitaris" d'en Sisa, un del Comelade i en Casasses, el quart de Mishima, Kitsch 10 i alguns altres com el de Sanjosex... el d'Antònia Font amb orquestra no el tinc perquè me n'han parlat malament, poster l'hauria d'escoltar pel que dius.
A nivell estatal amb quin et quedaries? a mi també m'agraden molt Los Planetas.
Salut
Autor/a del comentari: Miquel - Data: 17/05/2008
Em costaria dir si el millor disc nacional (també depén una mica del molt o poc que ampliem el concepte nacional geogràficament parlant, of course) en el que portem de segle és de Mishima (aquest o el nou), d'Antònia Font, de Los Planetas o de Love of Lesbian, la veritat, però tots ells puntuen molt alt per a mi. És probable que jo em quedés amb Antònia Font amb l'orquestra de Praga, però. El trobo inacabable.
)
)
afegir un comentari
| Última actualització: 04/10/2024 | Facebook | Instagram 
