Rubén García Cebollero ofereix molta documentació històrica al lector i per això ens podem trobar amb lectors amb pocs coneixements de la batalla que acabin entenent, dins del que es pot entendre en una guerra, el que va suposar no tan sols la batalla en qüestió sinó també el que es coïa entre les potències europees expectants al que passava a la Terra Alta; i aquí és on podem trobar una mica de desgavell amb tanta informació que en ocasions fa salts en el temps que poden fer perdre el fil a més d’un. I de salts en el temps també veiem coses en el meu parer positives com és el tractament del temps futur dels personatges, el lector és sabedor de la sort que patiran en el propers dies, mesos i fins i tot anys en alguns casos; és un recurs que crec que s’ajusta molt bé al tipus de novel•la. També està molt bé que no faci cap judici de valors sobre la ideologia dels protagonistes que en molts casos ni queda clara posant per davant la humanitat a les creences o al bàndol pel que lluitaven. A mi m’ha agradat molt el dia a dia dels personatges dins la batalla amb els detalls dels problemes quotidians com la calor, la manca d’avituallament o la por per la proximitat de la mort. Tot i això m’hi ha sobrat el relat documental explicatiu d’alguns fets que, si bé ajuden a entendre aquest dia a dia, en algunes ocasions sembla que hi són posats amb calçador per ajudar als lectors poc habituats a la història. Són opinions molt personals partint d’un nivell de coneixement força alt de la batalla de l’Ebre i de la Guerra Civil, potser per això no em van agradar aquestes coses del llibre; el fet de partir d’haver llegit una obra mestra bèl•lica com “La por” de Gabriel Chevalliere feia poc temps potser va fer que tingués les expectatives massa altes. Com a consell per futurs lectors recomano una visita al lloc dels fets abans de llegir el llibre perquè així serà més interessant posar els personatges a sobre dels paisatges de les serres de Pàndols i Cavalls o pels diferents pobles de la zona.
Una versió anterior de Ebro 1938: la batalla de la Tierra Alta, va quedar finalista al premi Planeta del 2004.
|