Com literatura d'entreteniment Hard Magic és un dels millors llibres que mai he llegit. Els elements que formen la història els he vist, en una o altra forma, milers de vegades i en àmbits diferents, però sobretot en el món del còmic de superherois. És un tractament pulp i maniqueu de l'argument, amb malvats malvadíssims que volen destruir el món tal i com el coneixem i un grup de bons boníssims que volen evitar-ho. És aventura pura, sense un moment de repós i amb l'objectiu bàsic de divertir. Objectiu 120% aconseguit.
Hard Magic veu de moltes fonts ben conegudes. La història transcorre a la estranya cruïlla a on es creuen la Patrulla X, el Fumanchú, les pel·lícules de James Bond, els gangsters de l'Al Capone i els pirates de Porco Rosso. Una barreja estranya? Si algú n'hagués de fer la pel·lícula m'agradaria que fos el fill bastard de'n Martin Scorsese i en Quentin Tarantino, amb la col·laboració de Zack Snyder.
Tot i tenir protagonistes principals (sobretot un inmens Jake Sullivan) la novel·la és gairebé coral i s'anirà desplegant a partir dels punts de vista dels diversos protagonistes i antagonistes. Si per a vosaltres és imprescindible que les històries siguin ambigüitats i els personatges matisos fugiu d'aqui. La Faye, l'encantadora i una mica psicòpata adolescent teletransportadora (traveler a la novel·la) ho explica molt bé: "It felt good to put everything into black and white and to pick a side. It filled her with a sense of purpose.". Si aprecieu el gust pur de l'adrenalina d'una bona aventura una mica pocavergonya, en canvi, disculpeu les petites exageracions de l'origen d'alguns personatges com en Madi ("Then they tossed him into a deep dark hole and quit feeding him, but he'd lived off of rats that he'd crushed with his Power"). Es compensen de sobres amb històries com les de Mr. Heinrich i la seva juventut a la Ciutat dels Morts ("It wasn't always Dead City. It used to be called Berlin"), mereixedora d'un relat curt o una novel·la dedicada (m'escolta, Mr. Correia? No? M'ho imaginava...).
No és un llibre excel·lent. Tinc algunes queixes menors relacionades amb algun punt de l'argument una mica trampós i innecesari, però en general funciona com un rellotge. Val a dir que si el que us agrada és (només) la literatura seriosa aquest no és el vostre llibre. Complexitat, el que es diu complexitat, més aviat poca. I profunditat no molt més. Ara, diversió ben feta tota la que volgueu. Això, però, no són defectes, no és més que el tipus de llibre que vol ser i a mi ja m'està bé, era just el tipus de llibre que volia llegir. El que si que se li pot retreure és una certa falta d'originalitat. Moltes coses ja les hem vist a altres llibres o, sobretot, còmics (com ja he dit, a mi em fa pensar molt, sobretot la primera meitat, en La Patrulla X) i només estan una mica maquillades. Això fa que no sigui tot el memorable que podria ser però, al mateix temps, si us agraden els referents és molt difícil que no gaudiu d'aquest llibre. També he de dir que el llibre desprén un aroma totalment explícit a patriotisme americà bel·licista (és a dir, els Estats Units com a líders i salvadors del món) que tradicionalment, per aquests contrades, ens ofén una mica. És el preu a pagar, no deixeu que això us amargui el dolç. Molts dels seus personatges tenen atacs de masclisme, però suposo que es pot considerar un tret propi de l'època en la que transcorre la novel·la. A part alguns dels personatges més forts i independents de la novel·la són femenins, així que l'una va per l'altra.
Una cosa que no he dit és que aquest llibre és (com no) el primer d'una trilogia ("The Grimnoir Chronicles"). Malgrat tot, que ningú deixi de llegir-lo per això. El llibre és perfectament autoconclusiu i personalment tinc moltes ganes de que apareigui el segon. Tinc alguna idea de cap a on pot tirar però les possibilitats són variadíssimes.
A qui agradarà aquest llibre? Doncs a qui li agradin les aventures sense complexes ni més ànim que entretenir, i a qui li agradin els còmics o les pelis de superherois. Nois i noies, aquest no l'heu de deixar escapar.
El puntuem? Va, un notable com la copa d'un pi. |
)
)
afegir un comentari
| Última actualització: 10/12/2024 | Facebook | Instagram 
