Ja havia llegit els altres llibres de l'Edu i aquest realment m'ha impactat (igual o més que el primer). El cas és que l'he trobat fantàstic i alhora molt dur per diversos motius.
És fantàstic per les històries que s'hi expliquen. Algunes d'elles ens parlen de l'esperit de superació de les persones, altres ens parlen del companyerisme i del respecte entre les persones i cap a la muntanya.
És molt dur perquè coi, és molt dur i punt! Ja no parlem només de que en alguns relats hi ha gent que hi deixa la vida (això lo primer). Parlem també de gent que traspassa els límits físics i mentals del seu cos per aconseguir arribar al cim. Parlem de gent que traspassa els seus límits massa enllà, fins que no hi ha punt de retorn, i llavors la història passa a ser èpica i/o tragèdia. Parlem de sensacions i emocions que no ens podem ni imaginar els que ho vivim des de fora i que afloren en les situacions límit, quan travesses els 8000 metres d'alçada, fa un fred de collons, no t'arriba prou oxigen al cervell i estàs petat després de dies i dies d'esforços inhumans.
La veritat és que hi ha unes quantes històries que m'han impactat molt. Per exemple, en destacaré dues. He plorat amb Fins que les llàgrimes es glacin un relat protagonitzat per en Jordi Canyameres. En cas clar de límits sobrepassats i que malauradament el seu company no va poder explicar. L'explicació del descens és brutal! Et fiques tan a la història que tens fred a casa amb la calefacció a 21º! M'ha colpit també molt la història que enceta el llibre titulada El Nanga Parbat de l'Ester Sabadell, una història de la superació humana física i psicològica. En el fons, un bon exemple d'actitud per a molta gent.
El llibre és amè i passa molt bé. Suposo que la gent que hi entén sobre escalada i el món de la muntanya l'haurà pogut gaudir encara més a fons. En aquest aspecte, he trobat a faltar algunes notes a peus de pàgina explicant alguns dels termes tècnics utilitzats en el llibre i que segur que en molts moments m'haurien ajudat a entendre-ho més bé o com a mínim a posar-me més dins del llibre. Ja que hi som, no estaria de més haver-hi inclòs un mapa de cada una de les ascensions amb la ruta marcada, per fer-nos també una idea més aproximada de la història. S'ha d'entendre que gent com jo, que no hi entenem gaire de muntanya, quan portem 5 històries llegides ja confonem les muntanyes unes amb altres, perquè no tenim cap referència visual que ens les pugui fer distingir. De tota manera, dir que m'he espavilat i he fet una recerca amb el Google per com a mínim veure una foto de cada una d'elles.
Seguin la línia de coses positives, crec que està molt bé el fet de que s'utilitzin diferents recursos narratius per explicar històries molt diferents però de temàtica semblant que sense aquest recurs podien haver quedat confoses unes amb les altres. Això li dóna més caràcter a cada una d'elles. M'agrada també l'estil narratiu, en general gens complicat i molt humà. I és que això potser és la característica més rellevant del llibre, que és molt humà. I no només perquè les històries ho permeten si no perquè l'autor també ha buscat l'enfoc més humà possible fugint del sang i fetge fàcil que estem acostumats en la nostra societat actual.
Per acabar, m'agradaria felicitar a l'Edu per el que em sembla un llibre magnífic i animar-lo a continuar escrivint que de ben segur encara li queden moltes històries per explicar! |
)
)
afegir un comentari
| Última actualització: 04/10/2024 | Facebook | Instagram 
