La meva opinió de “Ático”, de Gabi Martínez, ha estat molt negativa durant bona part del llibre però un cop acabat el llibre és més matisada que a mig llegir-lo.
Em sembla que el llibre és dolent a mitges. La meitat dolenta és realment dolenta i si no formés part del llibre aquest milloraria. La meitat bona seria més adient qualicar-lar de regular, probablement regular tirant a bona. Com passa amb moltes narracions amb estructura d’històries paral•leles, l’interés de les diferents branques pot ser desigual. Jo diria que el problema que té el llibres és que l’autor s’ha encaparrat en dedicar una part significativa de la història a una partida d’un videojoc dissenyat pel protagonista de l’altra branca de l’història i la sensació que dona, a poc que hagis tocat una videoconsola o un joc d’ordinador durant els darrers 15 anys, és que l’autor no s’ha apropat a res de semblant desde que era un nen i qué, a sobre, sent una certa reticència envers els videojocs. En aquest cas això li causa un gran dany a la història, que no pretén ser en cap moment una crítica als videojocs i en fa un retrat ridícul que la intenció de la narració no demana.
D’altra banda, el fil de la història que transcorre a la realitat és interesant i està molt ben construït. No li caldria cap altre complement per a ser, per propi dret, una novel•leta breu decent. En aquesta part de la història l’autor demostra que té fusta d’escriptor i que té un registre variat i un ventall ampli de recursos que domina amb comoditat, però això queda extraordinàriament diluït per culpa d’una estructura narrativa totalment inadecuada què, tristament, sospito és la llavor a partir de la qual va créixer la novel•la.
En definitiva, em sembla un llibre dolent amb algunes virtuts que justifiquen l’interés en donar-li una altra oportunitat a algun altre llibre de l’autor amb un tema que pugui ser-li més proper i en el que se senti prou còmode com per no haver de recòrrer a focs d’artifici sense solta ni volta per a explicar una bona història. Sent com són llibre i autor que en general han rebut els elogis de la crítica, que afirma que ens trobem davant d'una de les veus emergents del panorama literari en castellà, ha estat una decepció notable. |