Imagina't què ets un fill de la grandíssima puta, què disfrutes trobant els punt febles de les persones properes a tu i explotant-los, i què a més ets un dels poetes més apreciats del teu temps i què tret del nobel has guanyat gairebé tots els altres premis literaris importants. Quan ja ets gran i estàs al cim de la teva carrera literària l'Alzheimer s'apodera de tu i en poc temps no recordes el teu nom, els noms de la teva família ni res del que feia de tu una (mala) persona. 30 anys més tard et despertes com qui es desperta d'un malson i descobreixes que la medicina, i la ciència en general, ha avançat a un ritme esfereïdor, i no només t'han curat l'alzheimer, sino que has rejuvenit i el teu cos és el d'un adolescent... de sobte et trobes vivint en el futur, internet s'ha expandit i ha esdevingut la revolució tecnològica més gran que ha viscut la humanitat i s'ha infiltrat en totes les dimensions de la vida de les persones. Els ordinadors estan integrats a la roba, els monitors han evolucionat a lents de contacte que poden alterar la realitat i fer-nos veure tot allò què vulguem, i ningú mai més està sol perquè les possibilitats de comunicació s'han expandit fins als límits de la imaginació. Ningú t'estima, ningú té un bon record de tu, i res al teu entorn és com ho recordaves... i ja no ets un poeta, mai més no ho seràs, la musa ja no t'acompanya. Quan un misteriós desconegut s'ofereix a retornar-te el què has perdut, estaràs disposat a qualsevol cosa per a recuperar un lloc al món?
Amb aquestes premises, Vernor Vinge construeix una història de ciencia ficció què s'allunya de qualsevol altre relat ciberpunk què hagi conegut. Rejuvenit i amb les seves facultats mentals intactes, Robert Gu, com un Ianqui a la cort del Rei Artús girat del revés, té una segona oportunitat de viure. No és un cas únic, la medicina del 2025 ha abocat a l'analfabetisme tecnològic a moltes persones que sense ella haurien mort o serien víctimes de la demència. Incapaços de dominar qualsevol de les tecnologies inevitables per a viure al futur, en Robert Gu i altres personatges es veuen obligats a tornar a l'institut, acompanyats dels adolescents de l'època, per aprendre les habilitats bàsiques que els permetran adaptar-se a la seva nova vida i ser persones independents i autosuficients. Sense saber-ho, però, passen a ser els peons de conspiradors i personatges virtuals, que fan que les seves vides, i potser les de tot el planeta, estiguin en perill. En Robert haurà d'aprendre a veure amb nous ulls tot el que l'envolta i a ell mateix, i desaprendre abans d'aprendre, si vol alliberar-se dels fantasmes del passat i assegurar-se de què existeixi un futur.
Un conill, una neboda nerd, un conspirador megalòman, roba informatitzada, edificis què caminen, aprenentatge instantani amb una incòmoda propensió a "penjar-se"... aquests i més són alguns dels ingredients d'aquesta curiosa història, què conté la proposta de ciberespai més versemblant que conec. El tema de l'analfabetisme tecnològic i de la infiltració de l'internet a totes les àrees de les nostres vides té una rellevància indubtable avui dia, quan bona part de les coses què passen ho fan a la xarxa, què poc a poc va agafant un pes que, de ben segur, no pot fer res més que créixer, i són temes ben tractats (si bé com a subtexte a la trama) a la novela. La trama és inmersiva i absorvent, i no és fàcil deixar de llegir fins què el pes de les pròpies parpelles t'hi obliga. El llibre és ric en recursos literaris, sobresortint el contrast entre realitat i fantasia (en forma de realitat manipulada per la tecnologia). Els personatges són molt interesants i la ciencia ficció estimulant. Apunta a una reflexió sobre l'impacte de l'internet (i tecnologies relacionades) sobre la societat que en un principi em va semblar que anava en una direcció i al final anava en una altra, una mica més "estètica" i superficial, però és un aliment magnífic per a la imaginació. El final és dilata i es dilata i es dilata i es dilata fins a bastant després del desenllaç de la trama prinicipal, per en realitat això serveix per a explicar coses que mereixien ser contades, així que no m'atreveria a titllar-ho de defecte.
A títol d'anècdota: el llibre comença a la Barcelona del 2025!
Rainbows End ha guanyat el Premi Hugo a Millor Novela de Ciencia Ficció de 2007Pedro Jorge Romeroaquí.
|