És molt difícil ressenyar aquest llibre sense fer cap referència a la seva condició de fantasia post-Tolkien i, sobretot, post-Martin. Tot i haver-ne anat llegint de manera més o menys regular, ni de lluny no puc dir que sigui un expert o gran coneixedor de la literatura fantàstica, i si restringim el camp encara més i ens centrem en la literatura fantàstica èpica, doncs el meu grau de coneixença és redueix encara més. La meva impressió, però, és que desde la publicació del Senyor dels Anells,al 1954, el panorama era una mica dessolador i ple de clons formulaïcs descafeïnats, i van caldre més de quaranta (quaranta!) anys per a què algú publiqués una novel·la, o saga, que brillés amb llum pròpia i no necessités recórrer al mirall mític de l'obra de Tolkien. La fita, és clar, va ser A Game of Thrones, de George R.R. Martin, publicat al 1996. Les principals aportacions que va fer aquesta obra al gènere, al meu entendre, va ser fugir de blancs i negres, introduïr el recurs al punt de vista de diferents, i múltiples personatges plens de grisos, i dosificar amb comptagotes l'aparició de personatges no humans i el recurs a la màgia. En general la seva influència ha estat positiva i ha eixamplat el registre del que s'ha anat publicant desde aleshores.
I aqui arriba en Joe Abercrombie amb la seva trilogia de la Primera Llei i, concretament, amb The Blade Itself ("La Voz de las Espadas", Alianza Editorial), que agafa el millor de la tradició Tolkeniana i la Martiniana i construeix una història adulta, centrada en diversos personatges més o menys ambigus i, en ocasions, francament negatius, més subjecta a les regnes d'un argument concret (tot just suggerit) que les històries expansives de'n Martin i carregada d'una curiosa ironia completament pròpia de l'autor. La presència de la màgia, també s'ha de dir, és molt més important que en la tradició Martiniana. Aquesta primera novel·la serveix, sobretot, de presentació dels que seran els personatges principals, el seu mon, i per a començar a plantejar la trama. Tot i que sospito que molts dels esdeveniments serveixen més per a construir els personatges que per a fer avançar la trama general, la veritat és que la novel·la és totalment addictiva i els seus personatges, fins i tot els més antipàtics, estan molt ben construïts. Com a tota bona novel·la que formi part d'una sèrie, en el moment de tancar el llibre crema a l'ànima la necessitat d'obrir el segon. A sobre, en Joe Abercrombie escriu molt i molt bé, amb un sentit del ritme i de la prosa genia.
He d'afegir que la versió que jo he utilitzat és l'audiobook que venen a Audible, llegida per Steven Pacey. Doncs bé, ja porto uns quants audiollibres escoltats i aquest és, sense dubte, el millor llegit que m'he trobat. És absolutament espectacular i, desde ja, la versió de referència del llibre.
A títol d'anècdota he d'exposar el meu acord total amb el que diu el Conmutador a la seva ressenya: s'hauria de rescatar l'art semi-oblidat de posar títols als capítols.
Aquesta novel·la és totalment recomanable. Fins i tot per als lectors que no se senten especialment atrets per la fantasia, estic segur que seria una lectura molt emocionant. De fet, no se que feu llegint aquesta ressenya en comptes del llibre! Clarament, és mereix 5 de 5 estrelles. |