|
sinòpsis |
En el calorós estiu del 44, Newark pateix una epidèmia terrorífica que amenaça els nens amb la mutilació, la paràlisi, la incapacitat de per vida o fins i tot la mort. Bucky Cantor, un jove llançador de javelina i aixecador de pesos frustrat perquè la seva mala vista l'ha exclòs de lluitar a la guerra s'ha de conformar a fer de monitor en un esplai. Cantor, que es desviu pels seus xavals, és testimoni de com la pòlio comença a fer estralls entre ells. Entre els carrers pestil·lents d'una Newark assetjada i Indian Hill, un immaculat campament als Poconos, Roth descriu un home enèrgic i decent que, amb les millors intencions, lluita en una guerra privada contra la malaltia. Roth és exacte en el relat del desastre personal de Cantor i ens apropa a tots els racons de les emocions que pot arribar a despertar una desgràcia com aquesta: la por, el pànic, la ràbia, el patiment, el desconcert, el dolor... Una idea recorre tota la novel·la, la pregunta que ens persegueix des de les últimes quatre novel·les de Roth: Elegia, Indignació, La humiliació i, ara, Nèmesi: ¿Quina mena de decisions donen forma a la nostra vida? ¿Quin és el nostre poder contra la força de les circumstàncies? |
biografia de Philip Roth |
Philip Roth és un escriptor nord-americà, nascut a Newark (Nova Jersey) el 19 de març de 1933. Segon fill de l'agent d'assegurances jueu Herman Roth, Philip Roth va fer els estudis primaris i secundaris a Newark, i després estudià a les Universitats de Bucknell i Chicago. Llicenciat el 1958 en Literatura anglesa, fou professor a Chicago mateix, on havia conegut Saul Bellow , que fou el seu mestre literari. El 1960 es publica el seu primer llibre, el recull de contes Goodbye , Columbus, amb el que aconsegueix ja el National Book Award, i el 1962 la primera novel·la, Letting go.
La fama li arriba amb el seu quart llibre, Portnoy's complaint (El trastorn de Portnoy,1969), novel·la protagonitzada per Alexander Portnoy, un jueu obsessionat pel sexe, qui relata totes les seves experiències a un psicoanalista. Amb humor i un llenguatge directe, l'obra escandalitzà per la franquesa amb la qual parlava del sexe i fou titllada pels jueus més ortodoxos com anti semita. En ella, però, es troben les claus de la producció posterior de Roth : la recerca de la pròpia identitat, la sexualitat com a motor vital i un humor sarcàstic, prenent, tot sovint, com a material argumental de partida,fets autobiogràfics. Així, l'èxit de "Portonoy's" el dugué a una crisi que quedà reflectida en els seus següents llibres, com ara el relat The breast (El pit, 1972) en el qual el protagonista es transforma en un enorme pit de dona.
Amb The ghost writer (L'escriptor fantasma, 1979) inicià el cicle Nathan Zuckerman, "alter ego" de l'autor, i que, tant com a protagonista, coprotagonista o narrador per interposició, apareix en vuit novel·les de Roth. Després de l'obra mestra Patrimony. A true story (Patrimoni. Una història autèntica, 1991), relat real sobre els darrers anys de la vida del seu pare, publicà dos títols que inicien un nou enfoc temàtic en la seva obra : Sabbath's theater (Teatre de Sabbath, 1995) i American pastoral (Pastoral americana, 1997). La primera, protagonitzada per un vell titellaire, sensual i desenfrenat, és una novel·la d'un humor quasi negre en la qual emprèn un viatge de reflexió cap a l'envelliment i la dialèctica amb la mort. En la segona, amb la qual obtingué el premi Pulitzer, entra de ple en el vell fantasma del Vietnam a través del periple d'un pare que va a la recerca de la seva filla, acusada de terrorisme, i fa una àcida reflexió sobre els Estats Units contemporanis.
Des dels anys 80, Roth, que inicià una relació sentimental amb l'actriu anglesa Claire Bloom, començà a fer llargues estades a Londres, i el 1992, quan deixà definitivament la seva feina docent, s'hi instal·là del tot. La línia iniciada amb "Sabbath's theater" s'ha anat perllongant en les seves darreres novel·les : The human stain (La taca humana, 2000), The dying animal (L'animal moribund, 2001) i Everyman (Elegia, 2006). La línia de reflexió sobre el passat recent del país es troba a I married a communist (M'he casat amb un comunista, 1998) i The Plot against America (2004). |
|
enllaços |
No hi ha enllaços per a aquest llibre |
opinió |
Totes les ressenyes i recomanacions que he trobat d’aquest llibre (que ben mirat són les que m’han portat a llegir-lo) l’analitzen en relació a la resta d’obres de Philip Roth. Sembla què després d’unes quantes obres que no estaven a l’alçada de la seva producció anterior, aquesta novel·leta (per extensió, no per qualitat) és un retorn a la bona forma narrativa. En Philip Roth és un etern candidat a premi Nobel de Literatura i molts crítics (entre els que destaca el sovint elitista i sempre perspicaç Harold Bloom) el consideren, en companyia d’autors com Cormac McCarthy, Don Delillo i Saul Bellow, un dels millors novel·listes norteamericans contemporanis. Jo només he llegit una altra novel·la seva, The Human Stain. Això difícilment em qualifica per a fer un anàlisi pormenoritzat de la seva obra però… collons, és, de molt, una de les millors novel·les que he llegit, així que lluny de la meva intenció posar en qüestió la seva qualitat com a autor.
I Nemesis? Aquest llibre s’afegeix a un seguit d’obres que venen a demostrar que no és necessari escriure pàgines infinites per aconseguir explicar una història compacta, ben explicada i que conmogui. Explicat des d’un punt de vista estrany que es justifica a la conclusió de la novel·la, Nemesis explica la història de Bucky Cantor, un jove professor d’educació física amb un sentit absolut de la responsabilitat que està a càrrec dels nens del seu barri durant l’epidèmia de poliomelitis que va afectar als Estats Units (concretament Newark) durant l’estiu de 1944. La novel·la explora diversos temes: com assumim responsabilitats, com de vegades hem de prendre decisions importants amb informació insuficient i, sobretot, com afrontem les conseqüències d’aquestes decisions. Narrada amb un enfoc indirecte i amb sobrietat, la història demana que el lector faci un doble exercici de projecció i es situi simultàniament en la pell de’n Bucky Cantor i en la d’un observador extern que reflexiona sobre el seu comportament i sobre com cauen els gegants.
No estic en condicions de situar aquesta obra en el contexte de la producció de’n Philip Roth, però és una faula tràgica refotudament eficaç. És un llibre per llegir i comentar amb els amics al voltant d’un cafè amb llet o una cerveseta. |
afegir un comentari |
|
els vostres comentaris (0 ) |
Estem esperant els vostres comentaris... |
|