Aquesta setmana he llegit Flashforward, la novel·la de Robert J. Sawyer, per acabar-lo abans de que estrenin la sèrie basada en ella. La meva vivència del llibre ha estat una mica agredolça. Durant la primera cinquena part del llibre (que és curt i no gaire demandant) el meu veredicte preliminar ha estat: xungo. Thumbs Down. Que lo quemen. Per arrencar-se els ulls. Malgrat la temptació d'abandonar-lo durant aquesta primera etapa, però, he perseverat per l'interès que tenia en saber com s'acabava. El punt de partida de la novel·la em resultava molt intrigat. El cas és que en aquest cas la meva perseverància ha estat premiada i a mesura que he anat avançant la història ha millorat bastant, sense deixar de ser una novela entre regular i dolenta.
La novel·la parteix d’una premissa que a mi em sembla molt interesant: que passaria si, en un moment donat, totes les persones del planeta poguessin veure una escena de dos minuts de la seva vida vint anys en el futur? Com ens afectaria aquest coneixement. Freaky, I know, però interesant. Malgrat tot en Robert J. Sawyer desaprofita totalment el potencial de la seva idea per culpa de la seva incapacitat per descriure emocions i aconseguir que t’impliquis amb els personatges, i deixa escapar cada maleïda escena amb un mínim potencial d’impacte. Em dona la impressió que està tan interesat en explorar les conseqüències del flashforward a nivell mundial que els personatges individuals no hi tenen lloc. Com a narrador de personatges i constructor d'escences, si he de jutjar per aquest llibre, tendeix a ser pèssim. Cosa que no deixa de ser una llàstima. En Robert J. Sawyer és un dels escriptors canadencs de ciencia ficció més importants (si no el més important) en quant a renom i premis Hugo i Nebula guanyats, i de debó que la meva predispossició a que m’agradés era molt bona. Tinc un parell de llibres més seus, aquests amb molt bones crítiques (no he buscat les de Flashforward), i no vull donar l’autor per perdut sense haver llegit, al menys, Calculating God. En principi, les idees a partir de les quals basteix els seus arguments em semblen molt bones. Si Calculating God tampoc m’agrada en Robert J. Sawyer, per a mi, serà història.
No és una novel·la que recomani massa, a no ser a algú amb una tirada forta envers la ciencia ficció o a algú a qui la premisa del llibre li sembli tan interesant com a mi. En mans d’un escriptor més capacitat i més ambiciós, com en Greg Egan, d’aquí n’hagués sortit un gran llibre. En mans de’n Robert J. Sawyer, però, queda en novel·leta que es llegeix en un sospir i permet fer volar una mica la imaginació si entres en el joc. És una mica apressurada i no aconsegueix que t’importi gaire el destí dels personatges. De fet només hi ha un personatge interesant, en Theo Propocopides, i és interesant per antipàtic i arrogant, com a mínim a la primera meitat del llibre. El final tampoc és especialment satisfactori. Malgrat tot, i a cop d’especulació, en general m’ha interesat i m’ha enganxat, i tret d’una mica al principi, mai m’ha fet mandra agafar-lo.
Pensant en el profit que n’he tret i puntuant-lo del 0 al 10, jo li donaria uns 6 punts.
Nota:Existeix una edició en castellà editada per La Factoría de Ideas, amb el títol Recuerdos del Futuro. |
Autor/a del comentari: Xevi -
Data: 25/05/2009
D'entrada, després de llegir la teva crítica, només em resta dir que no el llegiré. Sempre costa fer una mala crítica i, en aquest cas i llegint entre línies, crec que t'has mossegat la llengua i no has deixat anar tot el que pensaves. Tot i així amb el que has dit és més que suficient, almenys per a mi, per no intentar llegir-lo. En quan a idees bones desaprofitades, crec que això és un mal molt extès entre els que es consideren escriptors. Ara mateix he acabat de llegir Lluna Nova, de l'Stephenie Meyer i m'ha costat un pilot acabar-lo! La idea és bona però diria que l'autora no dóna per més i crea un llibre amb uns canvis de ritme desafortunats i on el 80% és palla i marejar la perdiu. No m'estenc més... En breu la crítica. |