Abans de començar a destripar el llibre m'agradaria aclarir que en conjunt m'ha agradat molt. He llegit els tres llibres anteriors de l'autora i en tots ells la sensació d'estar devorant pàgines ha estat ben present. O sigui que abans de començar a llegir aquest la meva predisposició ja era positiva (això ha influenciat? penso que cada cop menys...).
El llibre explica dues històries paral·leles: una de central amb la vida d'Amelia Garayola i l'altre la de l'investigador que va descobrint totes les peripècies de la seva besàvia. Val a dir que una de les dues falla i fort i sort que és la segona (la més secundària). El periodista/investigador no té res de les dues coses. és un fracassat com a periodista en la seva carrera professional i pel què sembla o se'n dedueix de la relació amb la seva família és bastant el què jo en dic un bala perduda. La sort que té és que li paguen molts diners per fer aquesta investigació i que li deixen tot mastegat. És aquí on la història sorprèn al principi i avorreix ja de seguida: no ha de fer cap esforç, una pista li porta a la següent, la gent el va guiant i l'única cosa que queda palesa és que es passa uns mesos viatjant pel món sense fer gaire res amb les despeses pagades. És molt poc creïble i com ja he dit avorreix.
La segons història, i la que ocupa bona part del llibres (més del 90%) és la que per mi està més ben construïda. El personatge d'Amelia és el que està més ben treballat. M'agradaria que fessin una pel·lícula de la novel·la per posar cara al personatge d'Amelia, ja que es repeteix durant tot el llibre que és una persona amb una bellesa etèria, fràgil i que, traduït al pla mortal, que porta de cul a tots els homes. Pels que ja hem passat l'adolescència (o això ens agradaria creure) és difícil posar-se a la pell de la jove Amèlia i compartir les decisions que va prenent al principi de la novel·la, ja que són molt impulsives, poc racionals i bàsicament et posen dels nervis. El personatge però, va evolucionant a garrotades (mai més ben dit), cap a una persona més madura i més freda (per força). L'amor i les creences ideològiques la faran anar de cul i decisions molt mal preses en la joventut marcaran tota la seva vida. També val a dir que una Amelia amb el cap ben moblat no dóna lloc a cap novel·la. La resta de personatges és poden considerar tots secundaris, tot i que n'hi ha uns quants, els més propers a ella (sobretot els seus amors) que marquen èpoques diferents a la història.
El ritme de lectura és bo, tot i que cal reconèixer que li sobren ben bé 300 pàgines de les 1100 que té el llibre. En algunes situacions l'autora es recrea innecessàriament i s'arriba a fer pesada (com la relació d'Amelia amb el seu fill). Però en línies generals el ritme es porta bé i si no et fa res menjar una mica de palla el llibre és excel·lent.
Recomanable a tothom, això si el llibre és llarg i pesa, no us vull enganyar. Júlia Navarro, amb aquest llibre, ja s'ha convertit amb l'autora espanyola que més m'agrada amb diferència i que demostra que no només a Estats Units es poden fer grans novel·les. Per cert, segur que en sortiria una bona pel·lícula (o una bona sèrie) de la novel·la. |
)
)
afegir un comentari
| Última actualització: 12/12/2024 | Facebook | Instagram 
