Sinopsi segons l'edició castellana del llibre
La misteriosa muerte del magnate canadiense Boy Staunton -al que han encontrado ahogado dentro de su coche en el fondo del puerto de Toronto- ha trastornado a su hijo David, quien al contrario que la policía, está convencido de que su padre fue asesinado. Decidido a librarse de su obsesión, David viaja a Zúrich para psicoanalizarse en el Instituto Jung. Obligado por los psiquiatras a indagar en su memoria, David irá sacando a la luz una extraordinaria galería de personajes y recuerdos que le permitirán enfrentarse con sus propios demonios y, sobre todo, con la memoria de su padre.
Aunque puede ser leída de manera independiente, esta novela constituye la segunda parte de la Trilogía de Deptford, tras El quinto en discordia. Esta vez Davies se adentra en las regiones más profundas de la mente humana, en aquellas donde se agazapan nuestros monstruos.
A través de los laberínticos túneles de la historia, el mito y la magia, la Trilogía de Deptford proporciona un estimulante antídoto contra un mundo donde, por decirlo en palabras del autor, «el miedo, el terror y el esplendor de lo maravilloso han desaparecido».
The Manticore, el segon llibre a la trilogia de Deptford de’n Robertson Davies, és una novel·la estranya, a cavall entre la novel·la i l’assaig psicològic. Una novel·la psicològica, doncs, i que no crec que agradi a aquells amb poca predisposició envers la psicologia. I ells s’ho perden, perquè és un llibre absorbent i interesant, si bé exigent. És un llibre que permet enmillarar-se, i que obliga a establir un diàleg amb ell i amb el nostre jo profund paral·lel a la cerca introspectiva del protagonista.
Després de la mort del multimilionari Boy Staunton al final de la primera novel·la, en aquesta segona entrega és el seu fill David Staunton qui pren la veu del narrador, i a través del seu diari, les seves reflexions, i els seus diàlegs amb la seva psicoterapeuta, ens explica els seus esforços per superar els problemes psicològics no resolts que s’han fet més patents després de la mort del seu pare. En David és un advocat penal de renom, alcohòlic i amargat, molt intel·ligent però víctima de les seves inseguretats i de la seva relació amor-odi amb el seu pare. A llarg de la novel·la ens anirà explicant escenes de la seva vida, moltes de les quals ens resultaran familiars si hem llegit la primera novel·la, per analitzar-les després amb l’ajuda de la seva psiquiatra. Un dels punts d’interès de la novel·la és, justament, el visitar per segona vegada escenes que ja hem conegut desde un punt de vista totalment diferent al de’n Dunstan Ramsay, protagonista del primer volum i que juga un paper destacat en una part d’aquest llibre. Si bé és cert que durant la lectura d’aquest volum no he tingut la sensació constant d’estar llegint una obra mestra de la literatura, com si que em va passar amb Fifth Busines, el llibre anterior, m’ha semblat un llibre extraordinari. A nivell argumental no té la brillantor ni l’exuberància gairebé èpica del primer llibre, i a nivell formal li manca la seva elegància i la seva coherència estètica degut a la diversitat d’estils que adopta la narració, però això només vol dir que en comptes d’una obra mestra ens trobem davant d’un llibre collonut, i això difícilment és un defecte. És molt curiós com bona part del llibre és, literalment, una sessió de psicoterapia des del punt de vista de l’analitzat. En aquest sentit em sembla que és un llibre molt rigurós, basat en l’escola del psiconàlisi junguià, que segurament és la que més potència té com a recurs negatiu. Això, que a mi em sembla molt interesant, és al mateix temps el tret que fa d’aquest llibre una recomanació arriscada, doncs la interpretació literal d’alguns dels esdeveniments, des del punt de vista dels arquetips junguians, pot generar cert escepticisme i rebuig. A mi me l’han provocat, si més no, tot i que no nego que quelcom de cert deuen tenir. Després de dedicar bona part de la novel·la a les sessions de psicoteràpia de’n David, l’últim tram de la novel·la és una catarsi plena de simbolisme per a l’aventura interior que se’ns ha proposat, a on tornarem a trobar antics coneguts en un dels millors desenllaços que he tingut el plaer de llegir.
El tercer i darrer volum de la trilogia és World of Wonders, a on el mag Magnus Eisengrim ens explicarà la seva vida. No dubto que la seva explicació estarà plena de mentides, i la seva història, juntament amb la de la seva amiga Liesl, és una de les històries que més curiositat m’ha inspirat durant els dos primers llibres. Em moro de ganes de llegir-lo, i si és la meitat de bo que aquest segon volum ja em dono per satisfet. |