La història va de la família Walls, el que en diríem avui en dia una família desestructurada. El pare és alcoholic i la mare artista frustrada mestre a èpoques i depressiva la major part del temps. Amb 4 fills a l'esquena, el matrimoni lluita lo just per quedar-se sempre igual, fugint a un altre poble quants els deutes ja no poden més amb ells i explicant faràndules als nens per tenir-los entretinguts o allunyats de la realitat (com en vulgueu dir). Però els nens creixen i no són tontos i mica en mica se n'adonen que porten la vida que porten perquè als seus pares no els hi ha donat la gana de lluitar una mica més. La promesa de construir un castell de vidre perquè hi visqui la família comença a ser més que una promesa un dit a la llaga que cada cop fa més mal.
El llibre està relatat des del punt de vista d'una de les filles, la Jeannette, la preferida del pare i potser la que li costa més de veure el que passa en realitat. El relat és cru com la vida mateixa que porta tota la família. Us enganyaria si us digués que el llibre és divertit i que passa bé. És un llibre dur i que costa de digerir pel seu contingut (no per la forma d'estar escrit). Els punts de vista dels pares són en un principi defensables però a mesura que vas passant pàgines es tornen de jutjat de guàrdia: el que al principi sembla una manera d'adaptar-se a la situació al final veus com la manca d'ambició i la cara dura poden més que les ganes de tirar endavant una família amb 4 fills.
El llibre és un baixon anímic important, però et fa adonar de com n'estem de bé els que com jo tenim de tot i no ens podem queixar gaire per res. Només per aquest motiu ja l'hauríem de llegir tots. Això si, si podeu busqueu una època de la vostra vida que us pugui afectar poc el contingut (no se si sou dels que es fiquen molt a dins de la història...). Això si, penso que és un tractat de com NO educar els fills. |
)
)
afegir un comentari
| Última actualització: 10/12/2024 | Facebook | Instagram 
