L'argument és ben senzill. Jamie i Phillip són uns pijos de Nova York que viuen colgats de diners. Tenen varis problemes. Els fills són un d'ells i el fet que el seu pare viatgi molt, fa témer a la seva mare que els falti un referent masculí. Amb aquestes se li acudeix de contractar un manny, una cangur però amb masculí, sobretot per cuidar-se del seu fill més gran, en Dylan, amb greus problemes de relació personal. Però no s'acaben aquí els problemes: en Phillip no en té prou de diners i encara en vol més, cosa que fa que la Jamie se senti malament, ja que ella no ha acabat d'encaixar mai en aquest món ple d'enveges. Per afegir-hi més coses, la Jamie està lluitant per reafirmar la seva faceta professional donant-ho tot a la NBC, cadena de televisió per la qual treballa i la veritat és que no passa una bona època (ni a la feina plena d'estrès, ni al marit que no veu mai i a sobre no acaba de compartir la seva idea dels diners). I és clar, apareix aquest manny guapo de Déu i ja la tenim liada.
En principi, i al final també, sembla ben bé una història treta d'un culebró i la veritat és que se'n podria fer un (segons la contraportada ja se'n farà una pel·lícula). El llibre no és gens complicat de llegir, passa bé, és d'una prosa planera i sense floritures ni complicacions. Penso que està ben escrit (sempre tenint en compte el que és) i, a mi personalment, m'ha fet passar una bona estona amb una història on de sorpreses no n'hi ha gaires (sempre t'adones del que passarà unes planes abans de que passi) i on els personatges se't fan pròxims per la càrrega emocional que se li ha donat a la història. Me l'he empassat en dos dies i segurament seran els que tardaré a oblidar-ho, ja que tot i que és un llibre que he gaudit molt llegint, no m'ha calat prou perquè en tingui un record clar d'aquí uns anys. Després de llegir-lo, he pensat que és el llibre ideal per llegir a les vacances d'estiu espatarrat a la platja. Si ho podeu fer, afortunats de vosaltres!
Finalment, no deixa de ser una reflexió encoberta de què és la felicitat (o si els diners la donen) i de com educar els fills o reflexionar sobre les estones de qualitat que necessita la canalla per sentir-se a prop dels seus pares. De fet, ara que hi penso, sembla més una reflexió de com NO educar-los! |
)
)
afegir un comentari
| Última actualització: 10/12/2024 | Facebook | Instagram 
